dijous, 20 de novembre de 2008

Tastant les delícies del còmic (II)



No vull convertir Diferència i repetició en un blog de ressenyes de còmics, però és que no puc estar-me de compartir amb totes vosaltres els meus gran descobriments en aquest terreny. Avui us parlaré de la última novel·la gràfica que he llegit i que m'ha semblat magnífica: Juego de manos, l'òpera prima del nord-americà Jason Lutes.

Juego de manos, el títol original de la qual és "Jar of fools" va ser serialitzada originàriament en el setmanari de Seattle The Stranger i en el de Providence, Nice Paper, des de l'any 1994. La versió espanyola, en tres entregues, arribà l'any 1999 dintre de la col·lecció Brut Comix de La Cúpula, una editorial que l'any 2005 decidí replegar-les en format llibre. Un d'eixos exemplars és el què ha caigut en les meues mans.

Juego de manos és una història trista, amb olor a pluja i amb esperit blues. No sols pel perfil dels seus protagonistes, doncs retracta les vides d'uns perdedors, els camins dels quals s'entrecreuen per atzar; sinó també pel color del còmic, en blanc i negre fortament contrastats, i pels paisatges escollits per a ubicar els personatges, els suburbis d'una gran ciutat.

Però Lutes no sols és un narrador de fets encadenats, també és un narrador de moments màgics, d'eixos que dipositen una frasse que t'atrapa, dels què detallen un racó, un cantó d'un carrer mullat, un pati traser que recorda a una calavera... Tot aquest puzzle, una vegada unit, va molt més enllà del relat linial de l'abandonament dels protagonistes a la seua sort. El contracte fortuit que uneix a aquestes ànimes desamparades conta amb altres protagonistes eteris (els fantasmes de la culpa, el constant aroma d'abandonament) i més sòlids (com la xarxa elèctrica de la ciutat, una espècie de metàfora de la comunicació que aquí serveix de bastida a la desolació). I resulta que, a la postre, tot es conjuga per fer-nos partíceps d'una història d'amor, perquè cap d'ells deixarà de ser un perdedor, però sí de martiritzar-se per tal cosa. I perquè hi haurà que ho done tot per a que un altre es salve.