dijous, 15 de gener de 2009

Canvis

Tindre un blog suposa un repte constant. Des què vaig començar aquesta aventura fins el dia d’avui, el meu espai cibernètic ha guanyat en qualitat en múltiples aspectes. Poc a poc he anat incorporant xicotets detalls que fan de diferència i repetició una pàgina dinàmica. La darrera incorporació en aquest sentit són les recomanacions. Una idea que em va agradar en veure-la al blog Testigo Accidental i que he agafat prestada (gràcies J.E. Tur!). Es tracta de linkar-vos els articles publicats a la xarxa que m’han cridat l’atenció especialment, normalment d’opinió, i sobre els temes més diversos, amb la intenció de compartir-los amb tots vosaltres.
Però no sols de detalls viuen els blogs, també de decisions dràstiques. I avui he pres una d’elles. Fins ara he fet ús, moltes vegades (i últimament, gairebé sempre), de textos d’una altra gent per a dir el que volia dir. És veritat que la majoria de vegades que donem la nostra opinió, ho fem a través d’arguments que hem après d’altres (ja siga en llibres, periòdics, cançons, poemes, televisors, etc.), però salvant aquest obstacle (si és que és tal), un blog ve a ser com un dietari, i per tant, sóc jo la que pren ara la paraula. És el meu espai i el que haja de dir en ell, ho diré en nom propi. Aquesta decisió pot tenir conseqüències importants. En primer lloc, de temps. Si a partir d’ara he d’elaborar cada post que publique, la màquina es ralentitzarà. No és el mateix cuinar que demanar una pizza, veritat? Doncs açò és igual. En segon lloc, és molt possible que el nivell de les intervencions siga molt més baix, ja que no sóc cap lumbreras i tinc moltes limitacions pel que fa a coneixements. Tot i això, la decisió està presa. Benvinguts i benvingudes a una nova etapa!

4 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

No sigues modesta, dona, que eres un dels blogs combatius de referència. Benvinguts els canvis!

Brey ha dit...

Molt bona decisió ara a posar-la en moviment, de totes formes no acaba de ser mal utilitzar certes coses d'altres sempre i quan sols siguen xicotetes parts, i el text no deixe de ser teu, es aprofitar el principi d'altres per a volar tu sola...

mireia ha dit...

"esa es mi chica"

Juan E. Tur ha dit...

Gràcies a tu per passar-te pel meu blog. I enhorabona per la entrada de Quixots, és molt bona.