Audubon Ballroom, Manhattan. 21 de febrer de 1965. Mentre Malcolm X es dirigeix a la multitud, setze trets acaben amb la seua vida. Han mort un revolucionari.
Nascut trenta-nou anys abans a Omaha (Nebraska) amb el nom de Malcolm Little, amb només quatre anys va presenciar com prenien foc a sa casa. Eren anys durs per a la població negra, amenaçada constantment per grups de supremacia blanca, dels quals la família de Malcolm va haver de fugir més d’una vegada, i no sempre amb èxit. Son pare, un pastor baptista seguidor de Marcus Garvey i líder local de l’associació fundada per aquest, l’Associació Universal de Desenvolupament Negre i la Lliga de Comunitats Africanes (UNIA per les seues sigles en anglès), va morir arrotllat per un tramvia. Una mort que les autoritats van qualificar d’accident però de la què la comunitat negra va sospitar que els Black Legion hi eren al darrere. Aquest fet va desestabilitzar la mare de Malcolm, que va ser declarada boja l’any 1938, i va suposar la separació dels fills, repartits en diferents cases d’acollida.
Després del seu pas per aquestes institucions, Malcolm va mudar-se a Boston, on va tenir algunes ocupacions precàries, i més tard, a Nova York, on es va veure involucrat a una sèrie de delictes menors. L’any 1946 va ser arrestat, declarat culpable per robatori i enviat a la presó de Masachussets. L’estància a l’ombra canviaria la seua vida per sempre.
Allà va unir-se a La Nació de l’Islam, també coneguda com a Moviment Musulmà Negre, un grup religiós en el que romandria catorze anys. En un curt espai de temps es convertí en una de les seues figures més destacades i principal portaveu del seu líder, Elijah Muhammad. Tanmateix, el grup distava de ser una organització política. Per una banda, no recolzaven ni a demòcrates ni a republicans i criticaven els dirigents blancs del moviment pels drets civils i per altra banda, van ser incapaços, degut a la seua política abstencionista, de dirigir a les masses afrodescendents o convertir-se en un mitjà per a l’expressió de la seua fúria. Seria aquest segon aspecte el definitiu per a que Malcolm X es separara de la Nació. En 1962, la policia de Los Ángeles va disparar contra set musulmans desarmats i arrestà uns altres setze. Quan Malcolm intentava organitzar una resposta a aquests greus fets, va ser retirat per Muhammad. Això, junt a un escàndol de tipus sexual en què es va veure involucrat el líder de l’organització, va suposar l’abandó per part de Malcolm i la fundació, per la seua banda, de la Mesquita Musulmana. Però, en ser conscient que aquesta no seria suficient per a agrupar un ampli moviment de les masses contra l’opressió racial, llançà l’Organització per la Unitat Afroamericana (OUA), que res tindria a veure amb la religió.
Adonant-se de les limitacions del nacionalisme negre, segons l’entenia en la seua etapa anterior, ara apel·lava els seus germans a unir-se, independentment de les seues creences. El seu programa fundacional va estar molt influenciat per les lluites d’alliberament que en aquell moment estaven produint-se a Àfrica, i alhora, suposà un gir important cap a una posició de classe. Sols cal escoltar algunes frasses que proclamà aquells dies per a adonar-se’n de l’evolució dels seus raonaments: “Estem vivint en una època de revolució i la rebel·lió dels negres nord-americans és part de la rebel·lió contra l’opressió i el colonialisme que caracteritzen aquest època… És incorrecte classificar la rebel·lió dels negres contra els blancs, o com un problema purament nord-americà. Més bé hui estem vivint una rebel·lió global dels oprimits contra els opressors, de l’explotat contra l’explotador.”
Una evolució ideològica que no s’aturà aquí. En qüestió de mesos, o inclós, setmanes, rebutjà els remanents que li quedaven de sectarisme sense rebaixar en el més mínim el seu discurs. Es va desfer dels seus prejudicis sobre els matrimonis mixtos (interracials) i reconegué el paper de les dones en la lluita d’alliberament negra. També el seu posicionament front els dos partits polítics del sistema es va radicalitzar. Per a ell, ambdós representaven els interessos de la classe blanca dominant.
Obvi és dir que Malcolm X es va convertir en una persona perillosa per a la classe dominant, que temien una radicalització del moviment negre en termes clarament anticapitalistes. Per això, va caure assasinat mentre parlava en un mitin. Avui, quasi mig segle després d’eixe tràgic succès, és l’hora de revisitar-lo.
Amb eixa finalitat, des de l’Accent us proposem la lectura de la seua autobiografia, escrita per ell mateix en col·laboració amb Alex Haley, i que hui per hui és el document més exhaustiu i més autèntic a l’hora d’acostar-se a la seua figura, així com l’adaptació cinematogràfica d’aquesta a càrrec del gran Spike Lee, catal·logada pel propi Martin Scorsese com una de les deu millors pel·lícules de la dècada dels 90. Imprescindibles.
1 comentari:
L'estiu passat vaig llegir la única (crec que és la única) biografia autoritzada. I em va parèixer un llibre genial i un personatge espectacular. Després vaig veure la pel·lícula de Spike Lee sobre Malcolm (precisament està bassada en aquest llibre biogràfic) i també em va agradar molt.
Gran post sobre un personatge fascinant.
Publica un comentari a l'entrada