Cicles vitals

Sembla que va ser ahir quan vaig fer el meu últim examen de juny i em preguntava què seria de la meua vida. En aquell moment estava realment angoixada pel futur que se m'obria davant els meus ulls i que no sabia com controlar. Molta gent ha sabut des de sempre què volia fer, però per sort o per desgràcia, eixe no era el meu cas. I així ho vaig plasmar a diferència i repetició.

Clar que no era la única. Pel què he parlat amb totes aquelles que han fet el seu pas per la Universitat, tothom (o almenys la majoria) ha sentit el mateix, però conforme han anat travessant la senda que es dibuixava al seu davant, han anat perfilant el seu perfil professional. Jo he començat a fer-ho.

En acabar l'estiu passat em va caure del cel un treball per un temps de sis mesos que ja arriba a la seua fi. Amb ell vaig començar un nou cicle vital. I gràcies a ell, el cicle no es tancarà: dimarts és el meu últim dia i dimecres comence en un nou lloc de treball, en una institució diferent. Mai a la vida vaig pensar que entre un treball i un altre no tindria ni un dia d'atur, de vacances o, simplement, de descans. Sobretot en els temps que corren.

I sí, estic molt contenta.