divendres, 6 de març de 2009

Una anàlisi organitzativa d'Izquierda Unida (VII)

Conclusions

El naixement d’Izquierda Unida com a coalició electoral determinarà un paper preponderant per al PCE, que és el partit polític amb major força organitzativa de la coalició. Açò determinarà les estratègies d’IU durant tota la seua existència, així com els conflictes que es viuran dintre d’ella, del que és significatiu el de Nueva Izquierda, corrent (i després partit) que s’oposarà ferotgement a la línia política del PCE.
Per tant, la manera en què neix i es consolida IU en el nivell organitzatiu es deriva en un determinat mapa de poder, que és bastant complicat a l’hora del seu estudi. Més encara quan no pot obviar-se que les interaccions i les lluites faccionals s’aguditzen degut a factors externs, tals com els resultats electorals en els diversos nivells, el sistema electoral, del qual IU seria la "gran víctima", etc.
Actualment, el resultat de les dinàmiques de cohesió i lideratge en IU van a seguir potenciant la trasllació i col·lusió dels conflictes de poder entre els principals actors comuns a IU i PCE. Dificulta aquesta conjuntura l’emergència i consolidació d’un lideratge capaç de resoldre relacions cooperatives entre les distintes corrents per a el·laborar un nou projecte polític amb el què superar el repte de supervivència al què s’enfronta Izquierda Unida, una doble crisi que, en absolut, pot considerar-se de caràcter transitori.

Bibliografia

Panebianco, A. (1990) Modelos de partidos, Alianza,Madrid.

Ramiro, L. (2004) Cambio y adaptación en la izquierda. La evolución del Partido Comunista de España y de Izquierda Unida (1986-2000), Centro de Investigaciones Sociológicas, Madrid.

Martínez Fuentes, G. (2005) Cohesión de partido y liderazgo político: El caso de Izquierda Unida, 2000-2005, VII Congreso Español de Ciencia Política y de la Administración.

Mitjans de comunicació: El Mundo, El País, ABC, Levante, Mundo Obrero, www.rebelion.org, www.lahaine.org.