Una frasse que, a França, se sent cada cop més. I és que, de nou, estudiants i obrers estan en lluita.Fa quasi dos mesos que les universitats estan en peu de guerra contra les reformes neoliberals que intenten privatitzar l'educació i posar-la al servei de la patronal. Una lluita que coincideix amb les primeres accions de la classe obrera, francament espectaculars: Continental, Caterpillar, comerç, distribució... on ja és cosa de tots els dies el segrest de quadres empresarials, i ara també en els hospitals, correus, gas i electricitat.
La burgesia comença a tremolar i ja ha anunciat la repressió. Tanmateix, no serà tant fàcil aplacar la ira popular, especialment quan les accions són recolzades per la gran majoria de la societat francesa.
Mentrestant, a l'Estat Espanyol, cada dia més treballadors són expulsats a l'atur, resignats. Alguns pensen, corderets, que els ERE's no els arribaran a ells. Als seus companys sí, però no a ells. I els sindicats... bé, ja vorem amb quina cara ixen el Primer de Maig.
Quina enveja!
2 comentaris:
Després de llegir els últims dos escrits del blog sols puc dir una cosa: Vixca València!
Hola!
Crec que més que el Maig del 68, el que cal repetir és l'Octubre del 17, perquè la penya del 68, quina colla de farsants. Els bolxevics del 17 en canvi, varen acabar defensant la Revolució fins i tot contra Stalin.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada