dijous, 7 de maig de 2009

España. Una, grande y libre.

No sé si ahir vau tenir la possibilitat de veure l’entrevista que la directora d’informatius d’Antena 3 li va fer a Patxi López. Jo sí, i em va donar la sensació que l’haurien d’haver posat en blanc i negre i amb la sintonia del No-Do.
Des de l’inici fins a la fi, la periodista va insistir una i una altra vegada en qüestions identitàries. Espanyoles, òbviament. Va començar amb l’escenificació de la presa de possessió del lehendakari sota l’arbre de Gernika, per si el socialista anava a continuar amb el paripè i en cas afirmatiu, si se li havia ocorregut jurar humiliat davant de déu. Va seguir amb les banderes, interessant-se només per si per fi ondularia l’estanquera en el despatx del lehendakari i en les institucions. Després va preguntar per la relació que establiria amb el PNB, acusant vetlladament a aquest de la vaga general prevista per al 21 de maig, molt hàbil, sens dubte. A continuació va fer alguna al·lusió al pacte de governabilitat entre PSE i PPE, però, de seguida, va tornar a allò que realment li interessava: per una banda, si els xiquets i les xiquetes basques podrien estudiar en espanyol i si en el mapa de la predicció de l’oratge d’ETB, es continuaria incloent a Navarra, a més de si, per fi d’una vegada, estava disposat a soterrar el terme d’Euskal Herria en el calaix de nunca jamás.
López, qual Obama a l’espanyola, va continuar amb el discurs del canvi, que no sabem quan li durarà ni cap on anirà. O potser sí. Hi ha una cosa que em va cridar molt l’atenció d’entre tota la palla. Va afirmar que un dels pilars del seu govern constituiria en la lluita contra la violència, i va explicar que això no s’aturava únicament en una qüestió policíaca, que no comptava només detenir terroristes, també suposava acabar amb la seua legitimació social, per petita que fóra. I que en això utilitzaria tots els mitjans que l’Estat de dret tinguera al seu abast. Aquest últim punt és el més important, perquè traduït vol dir, exactament, que aniran directament cap a l’esquerra abertzale; que no els ha bastat il·legalitzar partits o organitzacions; que la seua finalitat última és extirpar, definitivament, el càncer de les idees independentistes; que posaran tots els seus esforços en crear, de totes totes, eixa España una, grande y libre.

2 comentaris:

Marc Peris ha dit...

Es lleven la màscara. Es veuen forts, no tenen l'oposició del nacionalisme. S'ha acabat la farsa de la transició, efectivament.
Per cert, mangui, deixa de vore Lost i llig-te el que he escrit...

mireia ha dit...

El primer que han fet els "no nacionalistes" ha segut queixar-se pel mapa de l'oratge a Euskal TV perquè apareixen territoris que ells no consideren vascos