dimarts, 9 de juny de 2009

Resposta a Pascual Serrano

El text de Pascual Serrano que publicà ahir Rebelión (i que teniu enllaçat a la columna de la dreta), sota el títol "El frenesí electoral de la izquierda radical española", és deplorable. Almenys, a mi m'ho sembla. Serrano ha actuat ací de la pitjor manera possible: una vegada ha passat la tormenta electoral, ha eixit per dir que l'esquerra ha estat patètica. Una declaració que, per a ser sincera, hauria d'haver-la efectuat abans. Tal vegada en la campanya electoral. Perquè és possible que l'esquerra tinga quelcom patètic, però més patètiques em semblen certes actituds "intel·lectuals".

Que conste que no estic en desacord amb tot el text. Només em molesta l'olor a suficiència que destil·la. Comença dient coses que tothom, absolutament tothom, sap. Per exemple, que l'esquerra pateix una fragmentació enorme. I clar, nomena un grapat de sigles que potser done vertigen. O no. En el meu cas, considere que en algun moment s'ha de tallar. No em sembla gens correcte posar en un mateix sac a Esquerra Anticapitalista que a la UCE. Sincerament, les sectes podrien quedar-se a casa. Però no és això el que més em fot.
-
El pitjor és la crítica colpidora que ha fet en la segona meitat i que dóna títol a l'article. Quan diu:
Pero quizás lo que ha resultado más curioso es que las iniciativas radicales que hasta ahora habían hecho de la limitación virtud y se dedicaban a denunciar la injusticia del sistema electoral, la hipocresía del modelo de democracia representativa, el oportunismo de buscar sólo cargos institucionales, la necesidad del trabajo de base en lugar de volcarse en las convocatorias electorales y apostar por una democracia representativa que superara el formato meramente electoral; en esta ocasión estaban entusiasmados pidiendo el voto con el mismo formato simplista y mercadotécnico que los grandes partidos. La diferencia es que al tratarse de listas electorales que no tenían posibilidad de alcanzar representación y que no habían conseguido unificarse, su discurso electoralista y el de sus seguidores resultaba patético.
-
En aquest cas, jo no veig cap incompatibilitat entre criticar radicalment el sistema polític i fer campanya electoral. Ningú ha deixat de banda les seues idees per vendre's a l'espectacle, com sembla que ha observat Serrano, que sap millor que ningú com es demana el vot sense caure en el circ de la política. Esperem que per a la propera campanya ens ho diga, per no acabar sent tant sumament patètics. Perquè estaria bé que davant de tanta acusació de pallassisme, s'aportaren alguns elements constructius.