Els Països Catalans, eixe somni fusterià irrealitzable que em va embriagar durant part de la meua joventut i que encara significa molt per a certs sectors de la societat valenciana, siguen detractors o defensors, tenen quatre punts cardinals: Fraga a l'Oest, Maó a l'Est, Salses al Nord i Guardamar al Sud.
De tots ells, només conec Salses i Fraga. I aquest últim curiosament, no pel meu politicisme catalanista, sinó per la meua militància musical (clar i ras: vaig visitar la ciutat de pas que acudia al Festival dels Monegros).
Per això, aquest cap de setmana, tinc una oportunitat d'or per a saldar comptes. Me'n vaig a Guardamar. Així que d'alguna manera, els pronòstics de'n Sergi es faran realitat: estaré a la platja i no a la concentració contra Camps. Demane disculpes. Vaja per davant, no obstant, que la meua salut mental ho necessita...
4 comentaris:
Aaaai, les dunetes de Guardamar, cuida'm bé la comarca! hehe
uffff Guardamar, al sud del tot! Que ho passe bé senyoreta!
Però la teua ànima estarà a la Plaça de Manises!
Ei com va Aurora? Ja fa molt que no xarrem. Què és això de somni irrealitzable?
Els Països Catalans existeixen perquè hi són sempre que ens ajuntem catalans de diversos indrets, més enllà de fronteres imposades.
Hi són, són una realitat, i renunciar a aquest somni és una renúncia innecessària. És innecessària perquè el fet de renunciar-hi tampoc arregla res al nostre país.
D'altra banda, pareix que les nostres lectures es complementen...
Una abraçada molt forta, perla.
Publica un comentari a l'entrada