dimecres, 16 de setembre de 2009

Jesús Lizano

Poeta, llibertari, heterodox i un heretge de la vida i el llenguatge. L'obra de Jesús Lizano és una de les més originals i transgressores de la poesia contemporània en castellà i, a pesar o precisament per això, la seua obra pot considerar-se quasi inèdita pel desconeixement existent sobre ella.

D'aquesta manera presenta l'editorial Virus un títol de poesia que publicaran en breu, Lizanote de la acracia o la conquista de la inocencia, que inclourà aquesta meravella:

Creo en Pablo Picasso y en Ionesco,
en Gogh, en Schönberg, en Albert Camús,
en Federico Nietzsche y en Jesús,
no el santo, el libertario, ¡el juglaresco!

En Stirner, el único, el grotesco,
en la peste, en los sueños, en la pus,
en Wagner, en la náusea, en los ubús,
creo en todo lo solo y quijotesco.

Creo en Sade, ¡que Sade desenvaine!,
en Chopin, en Dalí, en la juglaría,
creo en todo el que luche y, al fin, pierda.

En Kafka, en lo mamífero, en Verlaine,
en Chico, en Groucho, en Harpo, en la alegría.
¡Creo en la poesía y en la mierda!

2 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

"heterodox i un heretge de la vida i el llenguatge" (?) Heretge un poeta que fa un sonet? Com no siga per la rima desenvaine/Verlaine, que més que una heretgia és un ripi... Un poeta "heterdox" n'és com un geògraf que descobreix la mediterrània, però bé: "para gustos, colores", però a aquest home, en tant que poeta, li anirà millor sent sempre un "enfant terrible" així podrà dir que ningú el llegeix per l'inquina del capital monopolista...

Perdona, Aurora, estic una mica cabroncillo aquesta vesprada...

Aurora Mora ha dit...

No patisques, m'agrades així :P

Allò d'heretge fa referència a l'obra sencera (de la qual açò és només un botó)i sobretot, supose, en referència a que és un poeta anarquista. Pe`ro tu això ja ho sabràs!

Una abraçada.