dimecres, 21 d’octubre de 2009

19a Festa per la Independència: Autodetermina el teu cos!

Les Dones decidim, avortament lliure i gratuït
-
Dimecres 21.

Passe de vídeo “Historia de un secreto”

Sinopsis. "Quan jo tenia quatre anys i mig, ma mare va desaparèixer. La nostra família ens va dir a la meua germana i a mi que havia anat a treballar a París. Un any i mig més tard, la nostra àvia ens va confessar que havia mort en una operació d'apendicitis". Vint-i-cinc anys després la realitzadora Mariana Otero descobreix la veritat: s’ha mare va morir per un avortament clandestí a una França que no coneixia encara la “llei Veil”.


Dissabte 24.

19:00h. Xerrada. l’Avortament, un dret innegable.

Amb la participació de Susan S. Davies de l’organització Woman on Waves i d’una militant de MauletsWoman on Waves (Organització Holandesa que des del seu vaixell ajuda a les dones de tot el món a prendre consciència sobre la planificació familiar i prevenir embarassos no desitjats, a més aquestes dones practiquen avortaments en aigües internacionals a aquelles dones que no poden fer-ho als seu país. Aquest vaixell va tindre una polèmica arribada a València el passat 2008)

21:30h Sopar popular. (cal apuntar-se al Terra)

23:00h Concert de Naia


Dimecres 28.

Xerrada. L’Avortament a altres parts del món. El cas concret d’Amèrica Llatina.

Amb la participació de Claudia Anzorena, integrant del col·lectiu feminista “Las Juanas y las Otras” (Mendoza Argentina), integrant de la “Campaña Nacional por el Derecho al Aborto Legal, Seguro y Gratuito” (Argentina), i col·laboradora de la llista RIMA “Red Informativa de Mujeres de Argentina”.I d’una companya de Nicaragua que ens explicarà la lluita de les dones al seu país on esta prohibit l’avortament fins i tot quan la vida de la mare esta en perill.


Totes les activitats es realitzaran al Centre Social Terra (c/Baró de Sant Petrillo,9)

Organitza: Maulets Horta horta@maulets.org

7 comentaris:

Toni ha dit...

Interessants activitats Aurora. Lo bo seria que algú dels que està en contra de tot açò anara a veure el vídeo i escoltar les xarrades per poder fer-se una idea concreta de que és demana i perquè, per a després poder opinar com toca, però va a ser que això no es va a fer...

Jesús Párraga ha dit...

"...fer-se una idea concreta de que és demana i perquè." Independentment de l'anècdota (en el sentit d'esdeveniment) concreta que és narre al vídeo trobe que el sentit general de la reivindicació del dret a l'avortament està molt clar en el feminisme clàssic: desde Betty Friedan fins a Lidia Falcón (a un costat i un altre de l'oceà, des del feminisme radical al feminisme marxista) la questió de l'avortament és un aspecte parcial d'una estratègia d'alliberament molt més ampla. Es tracta(va) d'acabar amb l'al.lienació de la dona respecte al propi cos, respecte al seu propi ser com a persona. Es tracta(va) en definitiva de que el cos, la meternitat, la sexualitat deixara de ser un objecte expropiat a la dona en benefici del baró. Es tracta(va) de reapropiarse de la vida (expropiar els expropiadors). Trobe que hui en dia el compliment d'aquest programa ha avançat moltíssim a l'occident, tant que (al meu entendre) la questió de l'avortament pot deslliurar-se'n. N'hi ha mitjans, educació, recursos suficients com per a que aquest assumpte deixe de ser una prioritat del programa emacipatori feminista. La questió ara n'és la sotcialització efectiva d'aquestos mitjans, educació, recursos. Moltes dones estan pagant amb la seua vida la resistència del mascle-bèstia a perdre la seua propietat i aquesta realitat al costat de la de l'esclavatge de la prostitució han de ser prioritàries en el discurs emancipatori. La questió de l'avortament no fa sinó crear divisions i... No sé. A l'època de la restauració monàrquica (la transició)jo pensava que un augment constant de la ilustracíó de les masses acabaria en questió de pocs anys amb l'espectacle dels bous, el fanatisme futbolístic, la prostitució, la violència contra les dones, la necessitat de recòrrer a l'avortament. Malhauradament l'unic en que vaig encertar és que, ara com ara, en Espanya n'hi ha la possibilitat de no haver de recòrrer a l'avortament... Mentres tant tenim fubol, bous, prostitució, violència... i encara ens ocupem de l'avortament.

Aurora Mora ha dit...

Het ací, Jesús, que al segle XXI, després de segles d'Il·lustració la religió encara té un paper central en les nostres societats.

Jesús Párraga ha dit...

Touché, mon amie: D'allò s'en diu "ponerlo a huevo". Evidentment jo no pose la religiositat al mateix lloc que els bous o el futbol. Trobe que aquestes manifestacions culturals són, en gran mesura, al.lienants, mentre que la religió pot ser part molt important del projecte emancipador. En qualsevol cas trobe que dir "un paper central" és una mica exagerat.

Jesús Párraga ha dit...

Touché, mon amie: D'allò s'en diu "ponerlo a huevo". Evidentment jo no pose la religiositat al mateix lloc que els bous o el futbol. Trobe que aquestes manifestacions culturals són, en gran mesura, al.lienants, mentre que la religió pot ser part molt important del projecte emancipador. En qualsevol cas trobe que dir "un paper central" és una mica exagerat.

Jesús Párraga ha dit...

Ostres, el comentari ha apregut repetit ¡MIRACLE, MIRACLE!

Aurora Mora ha dit...

Jesús, mon ami, et cite literalment: "En qualsevol cas trobe que dir "un paper central" és una mica exagerat". Tu creus? Jo és que, no sé, considere que el fet de viure al País Valencià implica tenir un govern quasi teocràtic. Mira Cotino, o el propi Camps. Avui el País publica: "Camps equipara los embriones a los hijos en las ayudas a la vivienda". Així estan les coses.

En segon lloc: "la religió pot ser part molt important del projecte emancipador". Bé, podria ser, en el cas de la Teologia de l'Alliberament, dels jesuïtes d'esquerres a l'Amèrica Llatina, per exemple, però mira per on que al nostre país i a l'Estat Espanyol, l'Esglèsia està a les antípodes d'un procés emancipador. Que sí, que hi ha rectors molt macos i tot el que tu vullgues (jo mateixa en conec algun) però no és suficient. No és suficient quan l'Esglèsia Catòlica, com a instutició, és retrògrada, fastigosament poderosa i molt ben finançada, classista i feixista.