Anit vaig tenir l'oportunitat de conversar llargament i de manera molt agradable amb alguns amics que m'estime molt. Mentre enllaçavem temes, un darrere de l'altre, on la política tenia, com sempre, el paper protagonista, hi hagué un petit debat entorn a si els grans partits majoritaris es mouen per ideologia o és una simple qüestió de "todo por la pasta". En la vinyeta que obri aquesta entrada, Manel Fontdevila reflecteix el mateix debat i al meu parer, ho fa de manera encertada.
Els grans partits són vertaderes maquinàries electorals i per tant, utilitzen els incentius ideològics (com l'avortament) cap a fora: per a mobilitzar les seues bases i per tal d'articular el vot d'aquestes, però, si mirem cara endins, veurem que les relacions de poder que es tracen a l'organització responen sempre a incentius materials: poder, estatus i diners (en major o menor mesura).
Els grans partits són vertaderes maquinàries electorals i per tant, utilitzen els incentius ideològics (com l'avortament) cap a fora: per a mobilitzar les seues bases i per tal d'articular el vot d'aquestes, però, si mirem cara endins, veurem que les relacions de poder que es tracen a l'organització responen sempre a incentius materials: poder, estatus i diners (en major o menor mesura).
2 comentaris:
Efectivament... no hi ha més. La política més sincera i honesta està generalment als partits 'menuts'.
Totalment d'acord, Aurora. Els polítics, en general, no tenen principis; la ideologia és un producte que els permet accedir al poder. Treballen molt a través d'enquestes per trobar la millor manera d'arribar al poder.
Bé, pense que Julio Anguita va ser una "rara avis" en aquest sentit.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada