A continuació us deixe alguns fragments de l'article, titulat encertadament "Tangentòpoli Hispania, S.A.", amb la recomanació que el llegiu sencer*, doncs aporta una anàlisi explicativa del fenomen en la seua totalitat força suggerent.
Tangentòpoli Hispania S.A.
La vida econòmica i política espanyola cada vegada s'assembla més a la italiana. Fa tres dècades Itàlia era una referència en ambdós plànols: els districtes industrials italians apareixien com un model productiu a seguir i l'esquerra era un referent clar per a moltes de les nostres el·laboracions locals. Després Itàlia embarrancà. Amb anys de semi-estancament econòmic, amb l'autodisolució de l'esquerra, amb l'ascens del neopopulisme berlusconià. Tangentòpoli, l'emersió de la corrupció endèmica que posà fi a l'era Craxi, constituí un moment central d'aquesta crisi. Lluy de propiciar una regeneració social i política, dita crisi afavorí l'ascens de Berlusconi, un empresari que havia aconseguit enlairar-se (primer en la promoció immobiliària i després en els mitjans de comunicació) gràcies a l'empar i els favors d'en Craxi, el polític que millor representava el tipus de gestió que hi donà lloc al procés judicial conegut com a Tangentòpoli.
En els últims anys, el Govern espanyol treia pit. Ara era Espanya qui aspirava a ser el "tigre mediterrani". El PIB per càpita espanyol arribà a superar l'italià. I el nostre país exercia una certa fascinació per a molts italians progressistes. Avui les coses tornen a posar-se en el seu lloc. La crisi econòmica ha tornat a encebar-se amb Espanya, mostrant que el nostre creixement tenia peus de fang (o de ciment i especulació). I la corrupció, que sempre va ser endèmica, apareix de nou com una qüestió de primera pàgina periodística i afecta al nucli central de quasi tot l'arc parlamentari. De la cadena d'escàndols locals hem passat als casos "Gürtel", un càncer que corrou el nucli central del Partit Popular, "Millet" (on Convergència i Unió, una coalició que sembre bordejà l'escàndol, ix mal parada) i "Pretòria", que afecta al mateix temps a la part del nucli del PSC (el major aportador de vots als governs socialistes) i a Convergència. A banda de la unió pel futbol, en poc de temps s'ha produït una preocupant convergència entre els plànols econòmic i polític.
Podem imputar l'extensió de la corrupció a factors culturals i estructures socials comunes. Hi ha quelcom de cert en tot això: el món mediterrani ha tingut un desenvolupament propi en allò econòmic i polític, començant pel prolongat procés històric de les dictadures feixistes i seguint per un model diferent d'industrialització amb una forta presència d'estructures familiars, la influència del qual no sols es reflecteix en el model de cura, sinó en el sistema de relacions socials i, possiblement, en la importància de les xarxes d'informalitat. (...) Però quedar-se sols en la foto fixa tampoc no ajuda ni a entendre el processos ni a avançar els canvis. Pot conduïr a una sensació d'impotència i fatalisme com la que ara sembla dominar en les nostres societats.
(...)
Els aspectes estructurals no ho expliquen tot. Els comportaments individuals compten i aquest no sols estan influïts pels incentius (com dogmàticament explica la secta econòmica dominant), compten també les percepcions, les influències culturals, les conviccions ètiques... i també en aquest sentit la ideologia neoliberal ha estat un element crucial en la pèrdua d'elements de control sobre les conductes delictives. Una ideologia que defensa la recerca de l'enriquiment personal com a únic element d'organització social té tots els punts per a convertir-se en coartada de tot tipus d'abusos. (...)
(...)
Estem davant d'una situació realment perillosa. I Itàlia torna a ser un espill en el qual mirar-se i reflexionar. Allà la crisi de Tangentòpoli lluny de traduïr-se en una regeneració de la política obrí el pas al berlusconisme i la crisi de l'esquerra. En una societat amb tanta incultura política com l'espanyola, amb un clar predomini dels mitjans de propaganda més que de comunicació, amb una malla tant aflebida d'institucions intermitges, el fantasma del populisme està al girar el cantó. No fa falta que aconseguisca una elevada mobilització, li pot bastar per a imposar-se el complement de l'apatia política de moltes persones desencantades. I darrere del populisme està la combinació de demagògia, autoritarisme i corrupció que pot convertir-se en endèmica.
És hora d'alçar un moviment social que genere un altre discurs i una altra política. (...)
* Per poder llegir sencer aquest article haureu d'incloure-vos en la llista de correu de mientrastanto.e, a través d'aquest enllaç.
En els últims anys, el Govern espanyol treia pit. Ara era Espanya qui aspirava a ser el "tigre mediterrani". El PIB per càpita espanyol arribà a superar l'italià. I el nostre país exercia una certa fascinació per a molts italians progressistes. Avui les coses tornen a posar-se en el seu lloc. La crisi econòmica ha tornat a encebar-se amb Espanya, mostrant que el nostre creixement tenia peus de fang (o de ciment i especulació). I la corrupció, que sempre va ser endèmica, apareix de nou com una qüestió de primera pàgina periodística i afecta al nucli central de quasi tot l'arc parlamentari. De la cadena d'escàndols locals hem passat als casos "Gürtel", un càncer que corrou el nucli central del Partit Popular, "Millet" (on Convergència i Unió, una coalició que sembre bordejà l'escàndol, ix mal parada) i "Pretòria", que afecta al mateix temps a la part del nucli del PSC (el major aportador de vots als governs socialistes) i a Convergència. A banda de la unió pel futbol, en poc de temps s'ha produït una preocupant convergència entre els plànols econòmic i polític.
Podem imputar l'extensió de la corrupció a factors culturals i estructures socials comunes. Hi ha quelcom de cert en tot això: el món mediterrani ha tingut un desenvolupament propi en allò econòmic i polític, començant pel prolongat procés històric de les dictadures feixistes i seguint per un model diferent d'industrialització amb una forta presència d'estructures familiars, la influència del qual no sols es reflecteix en el model de cura, sinó en el sistema de relacions socials i, possiblement, en la importància de les xarxes d'informalitat. (...) Però quedar-se sols en la foto fixa tampoc no ajuda ni a entendre el processos ni a avançar els canvis. Pot conduïr a una sensació d'impotència i fatalisme com la que ara sembla dominar en les nostres societats.
(...)
Els aspectes estructurals no ho expliquen tot. Els comportaments individuals compten i aquest no sols estan influïts pels incentius (com dogmàticament explica la secta econòmica dominant), compten també les percepcions, les influències culturals, les conviccions ètiques... i també en aquest sentit la ideologia neoliberal ha estat un element crucial en la pèrdua d'elements de control sobre les conductes delictives. Una ideologia que defensa la recerca de l'enriquiment personal com a únic element d'organització social té tots els punts per a convertir-se en coartada de tot tipus d'abusos. (...)
(...)
Estem davant d'una situació realment perillosa. I Itàlia torna a ser un espill en el qual mirar-se i reflexionar. Allà la crisi de Tangentòpoli lluny de traduïr-se en una regeneració de la política obrí el pas al berlusconisme i la crisi de l'esquerra. En una societat amb tanta incultura política com l'espanyola, amb un clar predomini dels mitjans de propaganda més que de comunicació, amb una malla tant aflebida d'institucions intermitges, el fantasma del populisme està al girar el cantó. No fa falta que aconseguisca una elevada mobilització, li pot bastar per a imposar-se el complement de l'apatia política de moltes persones desencantades. I darrere del populisme està la combinació de demagògia, autoritarisme i corrupció que pot convertir-se en endèmica.
És hora d'alçar un moviment social que genere un altre discurs i una altra política. (...)
* Per poder llegir sencer aquest article haureu d'incloure-vos en la llista de correu de mientrastanto.e, a través d'aquest enllaç.
2 comentaris:
T'he enviat un parell d'aportacions a l'anàlisi sobre el tema de la corrupció, que podria donar per a un dossier especial.
Un altre article és el d'Antoni Domènech, editor de Sin Permiso i membre de la mateixa generació de pensadors marxistes arrelada a Barcelona. Encara no l'he llegit però de segur que tindrà reflexions interessants.
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=94473
Algun dia l'esquerra (repetisc, l'esquerra) valorarà en la seua mesura la importància intel·lectual de la gent de El Viejo Topo, Mientras Tanto, Sin Permiso...
Salut.
Gràcies Ignacio, les he rebudes. Les he vistes per damunt i semblen que, en allò essencial, coincideixen. Gràcies també per donar-me a conèixer l'article d'Antoni Domènech, venint d'on ve, segur que és d'una qualitat excel·lent. Ja els comentarem!
Publica un comentari a l'entrada