Eminentment política, aquesta pel·lícula de Lino del Fra, Antonio Gramsci, i giorni del carcere (1977), és més que un biopic. És un manifest per la llibertat d'expressió, pel dret a pensar diferent i a poder expressar-ho.
Si bé és cert que recrea amb bastant realisme i rigorositat històrica els anys que Gramsci passà a la presó, és també una oportunitat única per a repassar molts dels seus postulats, que es poden identificar a mesura que avança el film. A més, suposa una magnífica reconstrucció dels anys d'apogeu del feixisme i de la lluita amb el moviment comunista italià. Un document indispensable.
Dedicat especialment a l'amic i company blogger Ignacio, que manté una bitàcora titul·lada "El optimismo de la voluntad", en clara referència al nostre estimat Gramsci.
Si bé és cert que recrea amb bastant realisme i rigorositat històrica els anys que Gramsci passà a la presó, és també una oportunitat única per a repassar molts dels seus postulats, que es poden identificar a mesura que avança el film. A més, suposa una magnífica reconstrucció dels anys d'apogeu del feixisme i de la lluita amb el moviment comunista italià. Un document indispensable.
Dedicat especialment a l'amic i company blogger Ignacio, que manté una bitàcora titul·lada "El optimismo de la voluntad", en clara referència al nostre estimat Gramsci.
1 comentari:
Moltes gràcies per la dedicatòria, Aurora. :-)
En quant tinga una estoneta miraré el documental.
Publica un comentari a l'entrada