Feia temps que no em retrobava amb cap revista de pensament. De vegades, el dia a dia t'impregna de la seua immediatesa i et deixes dur. Fins que t'atures i comprens que necessites anàlisis en profunditat de la realitat que t'envolta. Jo, avui, m'he aturat. Cansada de l'agenda de la política-espectacle que ens atenalla, he decidit eixir a buscar quelcom més enriquidor per a l'esperit. I ho he trobat.
Després de dinar, m'he acostat a la vella biblioteca de Torrent, que tant feia que no visitava, i he dirigit els meus passos cap a la secció de revistes. Allà m'he trobat amb El Temps, Claves de la razón práctica, A trabe de ouro, Debats, Cuadernos de Alzate, Revista de Estudios Orteguianos, i un llarguíssim etcètera.
Fidel a les meues tradicions, m'he decantat, no obstant, pel número de novembre/desembre de la New Left Review i pel número de Primavera del 2009 d'una desconeguda per a mi: Pasajes de pensamiento contemporáneo. Aquesta darrera, ho he de reconéixer, quasi em produeix l'èxtasi, tant per l'estètica com, sobretot, pel contingut.
Publicada per la Universitat de València i per la Fundació Cañada Blanch i amb un títol inspirat en paraules de Walter Benjamin, el número 29 recull un dossier de 70 pàgines sobre MARXISMES. Per a caure de tos.
L'editorial, precedida d'una imatge de dues pàgines amb un gravat anònim del s. XIX que il·lustra el primer martell gegant de les fàbriques Krupp a Essen, parteix de la següent pregunta:
¿Podría una mirada fresca inspirada en Marx aportar conocimientos, análisis y explicaciones plausibles, capaces de dar nueva vida a una corriente de ideas en otro tiempo tan vigorosa?
I per a intentar contestar-la, continúa:
El presente número de Pasajes aporta materiales diversos, en registros muy distintos, para una apreciación de este esfuerzo por repensar el marxismo a partir de su pluralidad y de algunos nudos problemáticos que han lastrado su desarrollo y que estructuran aún la reflexión en torno a su naturaleza y posibilidades.
Així doncs, al dossier hi estan presents: Wolfgang Fritz Haug (amb "Sobre la actualidad filosófica de Karl Marx"), Ciro Mesa Moreno (amb "Crisis y capital en Marx"), Alex Callinicos (amb "El drama de la revolución y la reacción: la historia marxista y el siglo XX"), Stathis Kouvelakis (amb "Las crisis del marxismo y la transformación del capitalismo"), Alberto Toscano (amb "Marx y la crítica de la religión"), Miguel Abensour (amb "Comprender o provocar la historia"), Patrice Bollon (amb "El marxismo según, a pesar de, o sin Marx" i Rossana Rossanda (amb "Marx y el estado").
Al ataquerr!
Fidel a les meues tradicions, m'he decantat, no obstant, pel número de novembre/desembre de la New Left Review i pel número de Primavera del 2009 d'una desconeguda per a mi: Pasajes de pensamiento contemporáneo. Aquesta darrera, ho he de reconéixer, quasi em produeix l'èxtasi, tant per l'estètica com, sobretot, pel contingut.Publicada per la Universitat de València i per la Fundació Cañada Blanch i amb un títol inspirat en paraules de Walter Benjamin, el número 29 recull un dossier de 70 pàgines sobre MARXISMES. Per a caure de tos.
L'editorial, precedida d'una imatge de dues pàgines amb un gravat anònim del s. XIX que il·lustra el primer martell gegant de les fàbriques Krupp a Essen, parteix de la següent pregunta:
¿Podría una mirada fresca inspirada en Marx aportar conocimientos, análisis y explicaciones plausibles, capaces de dar nueva vida a una corriente de ideas en otro tiempo tan vigorosa?
I per a intentar contestar-la, continúa:
El presente número de Pasajes aporta materiales diversos, en registros muy distintos, para una apreciación de este esfuerzo por repensar el marxismo a partir de su pluralidad y de algunos nudos problemáticos que han lastrado su desarrollo y que estructuran aún la reflexión en torno a su naturaleza y posibilidades.
Així doncs, al dossier hi estan presents: Wolfgang Fritz Haug (amb "Sobre la actualidad filosófica de Karl Marx"), Ciro Mesa Moreno (amb "Crisis y capital en Marx"), Alex Callinicos (amb "El drama de la revolución y la reacción: la historia marxista y el siglo XX"), Stathis Kouvelakis (amb "Las crisis del marxismo y la transformación del capitalismo"), Alberto Toscano (amb "Marx y la crítica de la religión"), Miguel Abensour (amb "Comprender o provocar la historia"), Patrice Bollon (amb "El marxismo según, a pesar de, o sin Marx" i Rossana Rossanda (amb "Marx y el estado").
Al ataquerr!
5 comentaris:
Bon profit, Aurora. D'ací un parell de setmanes he d'anar a la llibreria de la Universitat. Buscaré la revista i ja et contaré. L'article sobre Comín que em recomanares em va agradar (amb certes reticències que ja contaré en una entrada) Dels autors que escriuen a "Pasajes" tan sols he llegit alguna cosa de Callinicos: "El marxismo de Althusser" y "un manifiesto anticapitalista", ambdós llibres prou ineressants.
Aurora,
Em sembla que t'hauria sortit millor si hagueres comprat un còmic... No, fora conyes. La revista que vas adquirir no està mal, tot i que és força feixuga en alguns aspectes. A mi (potser pel tema que jo toco) m'agrada més la de Claves de la razón práctica. És una molt bona revista de divulgació de la ciència política.
Jesús, et deixe un link per tal que pugues conéixer millor el contingut d'altres números. Ara, jo parle concretament del n. 29.
http://www.revistasculturales.com/revistas/24/pasajes/
Espere amb impaciència l'entrada sobre Comín... Salut!
Toni, entenc el teu punt de vista, però sóc de les que pensa que cal fer exercicis de comprensió intel·lectual de quan en quan, encara que ens coste. En algun lloc vaig llegir que els lectors s'han d'educar, i això en tots els àmbits. Per exemple, en la literatura. Si no llegim més que coses com Crepúsculo o el puto Ruiz Zafón, serem incapaces d'enfrontar-nos a una novel·la de Sartre, per exemple.
I tot este rotllo ve pel que em dius de Pasajes i per la teua recomanació. T'ho agraïsc, de veres, però no sé, comparar una revista amb un dossier sobre marxisme(s) el·laborat per les més altes eminències teòriques en aquest camp d'Europa, amb una revista dirigida per Pradera i Savater és com comparar... bé, ja m'entens.
Tampoc dic que Claves siga una merda, però jo, personalment, tinc altres preferències.
Salut!
Mmmm... parlant de literatura al "puto Ruiz Zafón" no li falta ofici i, la veritat, Sartre com a novel.lista... No podries haver agafat un altre exemple? És que estic fent la penitència de llegir "La nàusea" i... Bé, he de reconéixer que el títol està ben posat... però un malalt de fenomenologia existencialista no és precisament un personatge atractiu per a una narració. A mi és que el que de veres m'agrada són les novel.les policiaques.
Gràcies per l'enllaç però has arribat tard: ahir el vaig trobar el google :-)
D'acord Jesús, potser la comparació no siga la més encertada. Avui, en general, no estic massa encertada en res. És veritat que "La náusea" és una mica pesada. Ara, això del Ruiz Zafón, ho mantinc. Supose que serà per la meua aversió als best-sellers (encara que no a tots, ho reconec).
Publica un comentari a l'entrada