divendres, 15 de gener de 2010

Cabanyal: cronologia d'un urbanicidi

1988
Pla General d'Ordenació Urbana: En no existir acord entre decantar-se per la prolongació de Blasco Ibáñez o per la conversació, el PGOU respetava la trama urbana del barri. Preveia circul·lar pel l'actual bulevar de Serreria i la prolongació de l'Avinguda dels Tarongers fins el carrer Eugènia Vinyes, en primera línia.

Concurs d'Idees: Es presenten vuit propostes i el primer premi queda desert. Es resol deixar el barri en planificació diferida per quatre anys.

1991
El PSPV perd les eleccions municipals.

1993
La Generalitat declara una zona del barri Bé d'Interés Cultural.

1994
Es signa un Conveni Marc entre el govern autonòmic i el govern municipal en el que s'opta per la conservació del barri.

1996
Apareix de nou la idea de la prolongació de l'avinguda. Sorgeixen protestes veïnals i un equip de la Universitat Politècnica proposa plans alternatius.

1997
En octubre, la Comissió de Peticions del Parlament Europeu accepta un escrit de queixa per una de les associacions de veïns.

1998
22 d'octubre: Neix la Plataforma Salvem el Cabanyal, que inicia una estratègia àmplia d'oposició.

24 de juliol: L'Ajuntament de València aprova dur endavant el PEPRI. la decisió s'estima en 9.000 milions de pessetes.

Setembre: Primeres manifestacions de la Plataforma, murals reivindicatius, cassolades... En l'àmbit institucional, les Corts Valencianes acorden proposar al govern valencià l'ampliació de la declaració de BIC a tot el barri, amb els vots en contra del PP.

Desembre: Primera edició del "Cabanyal, Portes Obertes".

1999
Gener: Un grup de 25 professors de la UPV signa un manifest exigint a l'alcaldessa que no prolongue l'Avinguda.

Febrer: S'obri una oficina municipal d'informació (AUMSA) sobre el Pla. Urbanisme estima en 26.740 milions de pessetes el cost de la seua execució (ja no són 9.000).

Març: El PSOE defensa la conservació del Cabanyal en el parlament espanyol.
Rita Barberá porta al Ple el seu projecte de prolongació: una avinguda de 48 metres d'amplària i 1.500 nous habitatges.

Abril: Es presenten prop de 20.000 al·legacions contra el Pla.
El Bloc Nacionalista-Els Verds denuncien la destrucció del barri davant la Unió Europea.

Maig: Les al·legacions ja arriben a 110.318.

Juny: Eleccions municipals. El PP és el partit més votat.

Juliol: L'alcaldessa anuncia que la prolongació es durà a terme en dos anys.

2000
La inspecció del patrimoni Històric de la Direcció Territorial de Cultura i Educació de Cabanyal-Canyamelar de València de la Conselleria de Cultura (sent conseller de Cultura Francisco Camps) aprova un informe tècnic contrari a la prolongació. No sabem què li va ocórrer al funcionari responsable.

2001
Ratificació: La Generalitat autoritza el Pla en abril de 2001. La Plataforma Salvem el Cabanyal recórre el projecte davant el Tribunal Superior de Justícia.

2002
En el TSJCV: El Tribunal accepta les reivindicacions dels veïns i suspen provisionalment el Pla en creure necessari preservar la zona que tenia cases declarades Bé d'Interés Cultural.

2004
Es modifica la Llei de Patrimoni per a que el Consell puga canviar l'estructura urbana.

Suprem: El TSJCV reconsidera la seua postura i "creu perfectament legítima l'actuació". La Plataforma de veïns presenta un recurs al Suprem i demana la paralització dels enderrocs.

2007
Un jutge evita l'enderroc de deu edificis afectats per l'ampliació de Blasco Ibáñez.
Eleccions Municipals: Victòria electoral del PP. Ara bé, tal i com reflexiona el nostre amic Baydal, el districte dels Poblats Marítims va ser el de major abstenció de tota València, amb vora el 37% , només per darrere de Ciutat Vella. Així les coses, si seguírem les matemàtiques de Rajoy per al referèndum de l'estatut de Catalunya, podríem dir tranquil·lament que dos de cada tres cabanyalers amb dret de vot no donen suport explícit a la prolongació i, encara més, que només un de cada quatre habitants del barri han anat a dipositar una papereta a favor del PP.

2008
Prolongació: El Suprem es pronuncia en març. Determina que la prolongació pot fer-se, la qual cosa la Plataforma qualifica de "descabellada", perquè els magistrats feien cas omís a la jurisprudència.

Els promotors privats (vinculats a Gürtel) abandonen la Societat Cabanyal 2010 i venen les seues accions a les dues administracions (autonòmica -IVVSA- i municipal -AUMSA-), rebent més del 10% en plusvàlues.

2009
Enderrocs: El Tribunal Superior de Justícia estima alguns recursos d'apel·lació de l'Ajuntament contra una sentència de 2007 que mantenia paralitzats diversos enderrocs. Aquesta decisió afectava a dotze edificis de la zona.

El TS obri novament la via per a revisar la legalitat de la prolongació en considerar que "no ha hagut un procediment específicament referit a l'expoliació, ni un pronunciament al respecte de l'Administració competent", deixant en mans del ministeri de Cultura la decisió sobre si existeix expoli patrimonial o no.

2010
4 de gener: El govern central el·labora un dictamen en el que estima que existeix expoli i, com a conseqüència, paralitza el Pla. "El Ministeri declara l'obligació dels titulars dels béns integrants del conjunt històric del Cabanyal de procedir a la suspensió immediata de l'execució del PEPRI fins que dit Pla no s'adapte i garantisca els valors històrico-artístics del barri valencià".
Amb dit dictamen, es ratifica l'informe negatiu de la Conselleria de l'any 2000 (repetisc, sent conseller Camps).

5 de gener: L'alcaldessa qualifica com a "política" la decisió i anuncia la seua pretensió de seguir endavant amb el PEPRI.

7 de gener: Reunió d'urgència del Consell per a abordar la modificació de la normativa autonòmica sobre béns BIC i estudiar la possibilitat de retirar la protecció a alguns immobles l'enderroc dels quals és necessari per a executar el Pla.

8 de gener: El Consell blinda el Pla amb un decret-llei que anul·la l'ordre del govern. Es tramitirà d'urgència a les Corts.
La societat Cabanyal 2010 (Ajuntament i Consell) celebra una reunió per a continuar els enderrocs.

9 de gener: El govern central acusa al Consell d'anar en contra de la legalitat i estudia recórrer el decret-llei.
Rita Barberá anuncia que els serveis jurídics municipals van a estudiar accions legals contra la ministra de Cultura per un pressumpte delicte de prevaricació.

13 de gener: Multitudinària assemblea de la Plataforma Salvem el Cabanyal. Anuncien que impugnaran el decret-llei i demanaran la intervenció de la UE.

14 de gener: Reunió de la Diputació Permanent amb l'únic punt en l'ordre del dia de validar o derogar el decret-llei 1/2010, de 7 de gener, del Consell. Òbviament, es va validar.


FUTUR
Sols hi ha dues opcions:
O aquesta:
O aquesta altra: De nosaltres depèn.

4 comentaris:

Marià ha dit...

Està clar que "estos" no pararàn fins que aconsegueixquen el que volen. Hi ha que "blindar" d'alguna manera el Cabanyal...

Ignacio Blanco ha dit...

Aurora, d'on has tret la informació? Jo tenia entés que el PGOU de 1988 sí que contemplava la prolongació de l'avinguda. Així al menys li ho llegit varies vegades a qui va ser el seu redactor, un tal Escribano.

Una altra dada: la declaració de BIC en 1993 per part del Consell va ser instada per les Corts Valencianes a través d'una proposició no de llei presentada per Glòria Marcos (EUPV).

De totes formes, el més important d'aquesta cronologia és el que està per escriure. 2010, 2011... quan vorem al Cabanyal fora de perill?

Joako ha dit...

I podríem anar molt més enrere Aurora!

1893: Passeig de València al (Casimiro Meseguer). Es tractava d'un Passeig per a accedir a les platges del nord de la ciutat, alternativa a l'accés pel camí del Grau, via que es trobava saturada. Els objectius eren:
• acollir fires, desfilades militars i altres activitats festives
• crear un nou eixample de la ciutat.
Seria una via de 100 metres d'amplària amb andanes enjardinades i altres 200 metres per a edificació de grans vies i xalets. L'eix del Passeig acabaria en el límit entre els municipis de València i Poble Nou del Mar (Carrer Sant Pere).

1899: L'Ajuntament convoca concurs públic per a la seva execució i, davant la falta de concurrència, el projecte el Passeig és oblidat.

1897: El municipi independent del Poble Nou de la Mar és annexionat al municipi de València.

1926: Projecte de Ciutat Jardí en el Passeig de València al Mar (José Pedrós). Aquesta seria la primera proposta de connexió del Passeig amb el mar. Aquest passeig tindria una franja central per a habitatges unifamiliars per a les classes acomodades i viles i xalets en les franges laterals. La connexió al mar seria amb una via en forma de ferradura que conduiria pel costat nord a la platja de la Malvarrosa i per l'altre al Port. Hauria altre segon arc de ràdio menor per darrere de l'estació els braços de la qual coincidirien amb la travessia de Progrés i amb el carrer Sèquia En Gasch (actualment carrer Mediterrani).

D'aquest projecte queden vestigis com les viles, l'andana central enjardinada del principi de l'avinguda i el carrer mediterrani.

1939: El Col·legi d'Arquitectes rebutja el projecte de gran avinguda a través del Cabanyal.

1946: Pla General de València. Aquest Pla recull el passeig en el tram a executar sobre sòl de cultiu entre el Camí de Trànsits i el barri de Beteró a l'oest del Cabanyal, amb la qualificació de Ciutat Jardí, desviant la seva traça cap al nord fins a fer coincidir el seu eix amb el Camí del Cabanyal a l'altura de la Plaça dels Àngels, evitant així passar per sobre del barri.

La via seria de 150 metres dels quals hauria 60 metres a cada costat de zona enjardinada i una via central de 30. L'ajuntament s'oposa, a favor d'una avinguda de 100 metres enfront de la de 40. El conflicte es va resoldre a favor de l'Ajuntament.

1951: S'aprova la proposta d'avinguda de 100 metres d'amplària.

1959: Polígon València al Mar, Pla Sud i Xarxa Arterial de València, autopista per la costa i l'adaptació del Pla General. El seu desenvolupament en el Cabanyal (Pla 13) no s'aprovaria fins a 1975. L'avinguda conclouria en la nova autovia del Mediterrani que creuava el litoral per les platges dels poblats marítims sobrevolant la dàrsena interior del port.

1978: La Direcció general de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus del Ministeri de Cultura donen per començat l'expedient de declaració de Conjunt Històric-artístic a favor de sis zones del Grau-Cabanyal

1982: Modificació del Pla General en el Litoral. El Tribunal Suprem elimina l'autovia i la continuïtat del Passeig al Mar a través del Cabanyal a causa de recursos aliens al Passeig.

1988: Pla General d'Ordenació Urbana de València (P.G.O.U.). Un pla que va omplir de blocs en l'època següent tot el sòl urbà que quedava per edificar. Pel que fa al Cabanyalel pla contempla com objectiu irrenunciable l'accés “fluït” a la façana marítima mitjançant l'ampliació de l'avinguda de Blasco Ibañez i la destrucció del barri. València és en aquest moment governada pel Partit Socialista del País Valencià-PSOE,.Finalment es resol deixar el barri en planificació diferida per un temps de quatre anys. Ací s'inicia una lenta deterioració al concedir-se escasses llicències d'obres a causa de l'amenaça de destrucció.

i Segueix amb el que tu planteges....

Aurora Mora ha dit...

D'acord, teniu raó. Al PGOU redactat pel PSOE es considerava que la prolognació era "irrenunciable", però el fet és que no ho seria tant quan finalment es deixà en "planificació diferida". Supose (i m'alegre) que pogué la pressió popular per damunt d'interessos urbanístics i especulatius.

Salut i victòria!