Podria haver-ho deixat en 500 posts per tal de redondejar, però no. 496 + 1.
Podria haver-ho deixat en el tercer aniversari, però no. A un mes i un dia de la celebració.
........
No obstant, mai podria deixar-ho sense acomiadar-me de totes vosaltres. Ha estat un vertader plaer saber que em seguíeu des de la vostra pantalla, llegir els vostres comentaris i contestar-los sempre que podia, interaccionar amb gent diversa a través d'originals iniciatives i, inclós, arribar a conéixer-vos a molts de manera "real".Gràcies.
.......
És possible que algun dia, en un futur no molt llunyà, els nostres camins s'entrecreuen de nou.
23 comentaris:
Ostres, Aurora, espere que ens veurem un dia d'estos per Torrent i que tornaràs a l'espai virtual encara que siga per a dir-me que sóc una mica (només una mica) reaccionari. Una forta abraçada, companya :-(
És la fí d´una època a Internet. ;) Imagine que és normal, sempre estem en constant canvi i els projectes que es comencen amb molta il.lusió, a poc a poc se´ns van quedant caducs. A mi em passa. Molta sort en tot allò que encetes. Eres bona, molt bona.
:(
Fa peneta... Estarem a l'aguait per si tornes. I si no és així, t'esperem en altres saraus!
És això possible? Primer el tabac, després el blog, que vindrà després?
Et trobarem a faltar per ací, ja , ja se que ens veiem per València i tot això, però... Cada vegada internet em resulta més monòton. L'era del facebook, amb granges virtuals, regals electrònics i telegrames absurds, pareix que guanya terreny a la blogosfera.
Només se'n van les millors. Ja ho xarrem amb unes birres a traïció.
PD: Gran, el vídeo, jo també el vaig postejar.
Una abraçada, perla.
No és una bona notícia que una veu crítica es calle. Espere que hi participes a altres espais, compartint opinions, articles, vídeos i informacions diverses. No ens hem arribat a conèixer personalment. De moment, almenys.
Salut!
a mi no em sembla gens bé que ens deixes, auroreta.
Però com tornaràs, ja saps on estem...
salut!
Hui és un dia trist per a la blogosfera valencina. Torna prompte i ens veiem pel barri.
Que tingues sort.
Forta abraçada.
Et trobaré molt a faltar.
Veus, per a aquestes coses no tinc un blog, no sé si seria capaç de mantenir la constància que requereix...
De tota manera les decisions personals sempre son respectables i moltes vegades que cal canviar el rumb en certs aspectes de la vida, encara que m'agradava guaitar aquesta finestra de tant en tant.
Ens farem unes birretes i parlarem d'acò o no...
Un bes !
Ostres, Aurora, perdem un gran blog! Sàpigues que ha estat un plaer llegir-te i haver-te conegut. Confio que ens tornarem a trobar!
PD: Com que jo no tinc dignitat ni el més mínim sentit de la decència, prefereixo arrossegar el meu blog, cada dia més abandonat, fins que se'm mori d'inanició.
Mala hierba nunca muere, Joan ;-P
No fa gaire que et segueixo, però la veritat és que sempre sap greu quan algú s'acomiada.
Com que a mi no m'agrada mai dir adéu, et dic un arreveure! Mai se sap si la vida ens pot tornar a retrobar...
Petons i sort! ;)
Ie!!! Com que s'acaba una referència de la nostra blocosfera? En fi, em conformaré amb retrobar-te de tant en tant per la nostra ciutat.
Felicitats per tots els teus posts i
gràcies per tot el que has compartit amb nosaltres.
una abraçada nautilera!
Xavi
Què cabrona, te m'has avançat! Jo fa mesos que vinc rumiant la meua retirada, però volia fer-ho en una data assenyalada i amb gràcia.
Subscric totes les paraules que m'han precedit: tirarem a faltar el teu blog, pero tenim la sort de gaudir de la teua persona.
Un bes i el dia 9 ens veiem a la trobada nautilera en la Canyada del Conill.
Auroa! No pot ser! Els teus posts es trobaran a faltar els teus escrits, les teves recomanacions, les teves relfexions, etc...
Però be, sempre ens quedarà trobar-se i contar-se les històries! Moltes gràcies per haver escrit tots els post. Ens vegem prompte!
Salut Aurora i una abraçada!
Aurora,
Una llàstima. Però aviat tornaràs, ja ho veuràs.
Mos betxem per la xarxa! ;)
Snif! Espero que sia transitori i que tornem a coincidir, si no pot ser aquí per la xarxa o a Blavència.
Petons i a reveure,
Tu deixes d'escriure, de moment, però nosaltres podem seguir llegint.
El blog no ha desaparegut i els que l'hem descobert fa poc podem consultar el que vas escriure fa dos anys.
El millor d'anar-se'n és tornar.
Unes se'n van quan tornen uns altres. Esperem que la recuperació siga igual de fructífera. Açò dels blogs va molt en el temps, les ganes i les coses a dir. Però un blog de menys sempre és una gran pèrdua.
Pel que sembla l'he descobert tard. Merda! Vinc de rebot del 'diferència i repetició'... Hi he llegit alguns posts molt molt bons. L'afegeixo igualment a la llista de blocs per si algun dia tinc més temps lliure, perquè estic segur que hi ha un pou fantàstic de saviesa per a descobrir en els seus blocs. (i per sí -tant de bo!- se li acut tornar a la càrrega :P). Jo l'animo a que torni! Aquí hi té un nou lector.
Efrem: Què vol dir "tard"? Sempre podem anar a la columna de la dreta i llegir les entrades anteriors.
T'imagines que amb el cinema, la música i la literatura fèssim igual, i només ens interesessin els que són vius i actius?
Pasen els dies i veig que l'adeu és veritat.
Espero que no't faltin les cuatre coses que el meu avi consideraba bàsiques a la vida: la salut, la llibertat, l'amor i un treball digne.
Una abraçada y bon viatge.
Publica un comentari a l'entrada