Comença a parlar-se de reforma laboral i "tots" tan contents. Començant per El País, que ahir li faltà poc per a incloure un oè, oè, oè, oè! en el seu editorial. És curiós, perquè les treballadores i treballadors sabem perfectament què significa això. És ben senzill: quan els poderosos parlen de "reforma" -laboral, fiscal, sanitària, educativa... de qualsevol tipus, especialment dels aspectes que suposen una mínima redistribució- volen dir, invariablement, abolició, derogació, desmantellament o privatització. La Razón ens ho deixà ahir ben clar en airejar les receptes del Fons Monetari Internacional per a dita reforma en Espanya, que contenen, entre d'altres, l'afebliment de les normes de protecció laboral en els contractes permanents.
Així les coses, per què no comencem nosaltres a parlar de reforma del mercat de treball (és a dir: abolició, derogació...) en compte de reforma laboral? Al cap i a la fi, sols hi ha dues opcions per a eixir de la crisi sistèmica en la que estem immerses: socialisme o barbàrie.
4 comentaris:
Li hauríem de dir contrarreforma...
Salut,
Doncs sí, Popota. Si ells han fet una revolució, llavors nosaltres haurem de fer una contrarrevolució!!!
Hi ha dues paraules que em posen dels nervis quan parlen de l'àmbit laboral: reforma i flexibilització... Tot el que s'ha aconseguit en dècades de lluita, o estan engegant tot entre patronal i els "seudosindicats" majoritaris...
tota la raó aurora! Jo també vaig llegir el país i vaig pensar el mateix... faltava el OE OE OE hehe
Una abraçada des de l'hemisferi sud!
Publica un comentari a l'entrada