Corria l'any 1510 i, després d'un segle d'esplendorosa literatura en valencià encapçalada per Ausiàs March i el "Tirant lo Blanch", el poeta valencià Narcís Vinyoles tria el castellà per a traduir una obra en llatí i rebutja les altres llengües d'Espanya per ser, segons escriu en el pròleg, "bárbaras y salvages". És la primera mostra de desafecte cap al valencià i l'inici de la castellanització general. Han passat 500 anys i els efectes estan a la vista.
Així comença l'article de hui de Paco Cerdà en Levante (en perfecte castellà, tot s'ha de dir) i que paga la pena llegir.
Així comença l'article de hui de Paco Cerdà en Levante (en perfecte castellà, tot s'ha de dir) i que paga la pena llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada