dimarts, 2 de novembre de 2010

Front 242: tornen les màquines

Article publicat avui a la secció local del diari ABC.
Corrien els anys vuitanta. Guerra Freda, atur, el desastre de Txernòbil… i les màquines. La música, fidel a la seua tradició de ser la forma d'art que abans absorbeix el malestar del seu temps (encara que també el goig), no es va comportar de forma diferent en eixa ocasió. El quartet belga Front 242 (ara trio) forma part, al costat d'altres bandes europees de l'època com DAF, Liaisons Dangereuses i Nitzer Ebb, d'un selecte grup de cronistes del descontentament. No fa falta escoltar les lletres per a intuir-lo; la seua música és una màquina d'apiconar, freda i inclement, urgent però no frívola, apocalíptica i fosca com una zona abissal. La seua agressivitat no ha perdut un àpex d'efectivitat dues dècades després. Són el germen de la música industrial i l'EBM (Electronic Bodie Music); els dignes successors de Kraftwerk, Neu! i Cabaret Voltaire; la referència bàsica de The Orb o Prodigy. En altres paraules, no hi ha punxadiscos d'electrònica que es precie que no atresore una còpia de «Headhunter» en la maleta. 
 
Doncs bé, Front 242 tornen a escena -si és que alguna vegada es van anar-, i ho fan amb una gira prometedora des del seu títol («Vintage tour. The best of»), el que significa que els de Brussel·les centraran el tret i delectaran als seus seguidors amb un repertori de hits intemporals, i no tant amb les disgresiones menys encertades de la seua carrera, comprensibles si tenim en compte que des de 1982 han tret a la venda tretze àlbums. La gira passarà per altres ciutats espanyoles, però serà el 26 de novembre a València, concretament en Spook Factory, on la trobada prendrà tints veritablement nostàlgics. 
 
Aquesta sala va ser des de 1984 fins a mitjans dels anys noranta la meca de pelegrinatge per a milers d'afeccionats als sons sintètics, i és ací on, ara, joves i no tan joves tindran l'oportunitat d'escoltar, sense parany ni cartó, en directe i amb màquines analògiques, temes com «Wellcome to paradise» o «Tragedy for you». Serà també un esdeveniment per a aquells que en el seu moment no van poder veure en viu al trio valencià Interfront (o Megabeat), format per Julio «Nexus», Gani Manero i Fran Lenaers. L'últim d'aquests, conegut dj de Spook i ACTV, punxarà després dels concerts una sessió centrada en els subgéneres de la música industrial (synth-pop, cold wave, etcètera). 
 
L'interès que segueix despertant Front 242 i els seus acòlits entre les generacions posteriors confirma la consistència que adquireix la música electrònica quan forma part d'un concepte cultural, estètic i històric integral i coherent.