dijous, 4 de juny de 2015

Diferència i repetició (reloaded)

Estava pensant en obrir-me un nou blog. No sé, per posar en ordre els meus pensaments. Per exposar-los i trobar-me amb mi mateixa. Tot un repte, perquè em sent buida. O millor, buidada. Els últims quatre anys sols he viscut pensant i actuant com a coordinadora del Grup Parlamentari d'Esquerra Unida en Les Corts. Poc de temps he passat en aquesta legislatura deixant de complir eixe paper. Qui m'ho anava a dir a mi. A mi, que en la meua etapa d'estudiant no volia participar en les eleccions estudiantils perquè tenia una actitud pròpia de la CNT. Bromes a banda, la realitat és que em trobe perduda, desorientada. En part, tinc un estat d'ànim molt semblant al dia que vaig obrir aquest vell blog. Aquell dia que vaig volcar una "parrafada" sobre filosofia del Deleuze.

auroblogger.blogspot.com no era un blog a l'ús: em va servir de guia, com si d'una estrela polar es tractara, en una època de molts dubtes sobre la meua militància política, que havia suposat el centre de la meua vida durant molt de temps. En el moment que vaig posar en marxa aquest blog, feia dos anys que havia abandonat l'assemblea de l'Horta de Maulets i totes les certeses polítiques que havia tingut fins aquell moment s'havien convertit en incerteses.

En aquest blog va ser, de fet, on uns anys després, en 2010, alliberada per fi de molts dels dubtes que atenallaven el meu cap, explicaria públicament que m'afiliava a Esquerra Unida del País Valencià i per què. Aquella explicació continua estant tant vigent com el dia que la vaig plasmar, però avui les circumstàncies han canviat. No cal que les explique.

Solament cinc mesos després d'aquella entrada, vaig tancar el blog. D'alguna manera, sense jo saber-ho, havia complit el seu propòsit. Ara, retrospectivament, ho veig clar.

Per això, pense que és el moment de reobrir una nova etapa en aquest vell blog, amb l'esperança que torne a complir el paper que un dia va fer. Sembla una miqueta absurd, però és una necessitat vital.
Com deia el propi Deleuze en les Conversaciones que vaig citar aquell 22 de maig de 2007, "todos nos encontramos constantemente en conversaciones o negociaciones y en guerra de guerrillas con nosotros mismos".

Així doncs, benvingudes a la batalla de la conversa/negociació amb mi mateixa (si és que hi ha algú al darrere d'eixa pantalla).



Mentre escrivia aquestes línies he estat escoltant "Espanto del futuro 11" una vella cançó del grup instrumental Man or Astroman? Que inclouré en "El recopilatori del canvi" d'estiu 2015.


1 comentari:

Jesús Párraga ha dit...

Jo tinc el meu blog una miqueta abandonat però encara funciona. Me n'alegre molt que tornes a la blogòsfera! :)