dilluns, 27 de maig de 2019

Apunts ràpids sobre la mort i la resurrecció polítiques. Una lectura dels resultats del 26M des del dogma de la fe.

El mataren. L’assassinat en el Comité Federal es va perpetrar un 1 d'octubre de 2016. Moltes vegades abans havia escoltat de la boca de dirigents socialistes que ells no generaven morts, com els comunistes, sinó ferits. Sempre hi ha una primera vegada, clar. I en aquest cas, va ser ‘a lo grande’. Però els morts en política, de vegades, ressusciten. Pedro Sánchez no és l’únic Lázaro de l’escena política espanyola, encara que sí el més recent. En 2013, quan encara era una aprenent en la vida interna de la meua organització, vaig escoltar de la boca d’una persona molt destacada que “havia produït moltes morts (polítiques) al llarg de la seua vida política… però que tots ells ho mereixien”. Així ho va sentenciar, sense anestèsia. El cert és que algú d’ells va ressuscitar i es manté a la primera filera. Per això, en política, sóc creient. Crec en la mort i en la resurrecció, i fins i tot en la vida eterna. En aquest àmbit no sols poden desaparéixer les persones físiques, també les persones jurídiques; és a dir, els partits. Exemples hi ha molts: de més antics (UCD, Unió Valenciana) a més recents (UPyD). Però també poden reaparéixer. Fa poc, de fet, el PSOE tenia un diagnòstic molt greu, fins el punt que s’arribà a parlar de ‘pasokització’ i restava a la UCI. Però els pacients, de vegades, mantenen una fortalesa extraordinària i acaben responent bé als tractaments fins que es curen i deixen enrere una etapa on van mirar a la mort als ulls. 


Jo mateixa vaig mirar a l’abisme en 2015. La nit del 24 de maig de 2015 va ser una de les pitjors de la meua vida. Contràriament a la majoria dels valencians d’esquerres -doncs després de 20 anys, l’esquerra guanyava el País Valencià-, estava dessolada. Eixia de Borrull, la seu d’Esquerra Unida, amb l’ànima trencada perquè no havíem pogut ser partíceps del canvi que tant havíem acaronat en els nostres pensaments. Vam anar a emborratxar-nos al “Inmortal”. Llevat del cap-i-casal, la meua organització havia tret els millors resultats municipals de la seua trajectòria; però sense presència a Les Corts, entrava a debatre’s entre la vida i la mort. Un període de quatre anys que començà a donar senyals de recuperació un 28 d’abril de 2018 i que va patir un certa milloria el passat 28 d’abril de 2019. Encara que els resultats del 26M no ens permeten celebrar que tornem al món dels vius per a sempre, no podem perdre de vista quin era (i és) el nostre estat de salut. Per això, no hem de perdre l’esperança.