diumenge, 11 d’agost del 2019

Els desposseïts

Títol de la novel·la: Els desposseïts
Autora: Ursula K. Le Guin
Traductora: Blanca Busquets
Editorial: Raig Verd
Edició: Setembre 2018
Pàgines: 422

M'haguera agradat haver llegit aquesta novel·la fa anys, en la meua primera joventut. Tinc la sensació que, al llarg de la meua vida, m'he perdut molts llibres interessants, molts autors i, especialment, autores. De fet, em fa molta ràbia no haver-me topat amb l'obra d'Ursula K. Le Guin fins ara, quan fa poc més d'un any que va morir. No n'havia sentit ni parlar-ne, la qual cosa és molt significativa, donat que compta amb més premis literaris Locus -dedicats a la ciència-ficció- que Philip K. Dick, J.R.R. Tolkien o H.G. Wells. Estic segura que si l'haguera escrit un home seria diferent. Potser no l'hauria llegit, però segur que almenys em sonaria. Per sort, això està canviant. Ho estem canviant. 

Llegir aquesta novel·la ha sigut una experiència tant delerosa que he pensat en tornar a reiniciar-la només acabar la darrera pàgina. M'ha produït una connexió emocional intensa. Honestament: ha sigut un dels millors llibres que he llegit en els darrers anys i molt possiblement, el millor d'enguany. Una novel·la escrita en 1974! A més a més, l'editorial on està publicada ha sigut un agradable descobriment. En Raig Verd vaig llegir anteriorment la Crònica de Txernòbil escrita per Svetlana Alexièvitx; així que tot indica que darrera d'ella hi haurà, com a mínim, una dona forta i amb les idees clares, molt culta, sensible i interessant, a qui m'agradaria donar les gràcies personalment per llançar-se a aquesta meravellosa aventura de l'edició i descobrir a les seues lectores -a partir d'ara, fidels- títols imprescindibles com aquest de la Le Guin. 

He subratllat molts passatges realment exquisits. He gaudit de tots i cadascun dels moments en què he llegit aquesta novel·la utòpica que no ho és tant... o sí. I és que Le Guin era una autèntica "odoniana", una vertadera anarquista, com el protagonista principal de la novel·la, en Shevek.


Planetes

Anarres: És la lluna d'Urras. Va ser col·lonitzat uns dos-cents anys enrere pels seguidors d'Odo, els odonians, que van instaurar un sistema social basat en els principis de l'anarquisme. No existeixen les classes socials, no hi ha govern ni llei; els homes i dones viuen iguals, en fraternitat. Totes les persones realitzen treball per a la comunitat, donat que es tracta d'un planeta molt àrid i pobre, llevat dels minerals. Parlen pràvic, un idioma inventat que no té ni jerarquies ni utilitza possessius.

Urras: És el planeta del qual van eixir els actuals anarrestis. Existeixen com a mínim dos formes d'organització social: el patriarcat capitalista que representa A-Io (amb una classe social "propiedora" i una classe "treballadora") i el comunisme d'estat que representa Thu. Existeix la propietat individual i les institucions de control i repressió: policia, jutges, presons, exèrcit. L'idioma és el iòtic.

Altres: Hain i Terra. Formen part, junt a Anarres, del Consell de Governs Mundials.


Personatges

Shevek: Protagonista principal. És físic, un autèntic geni creador. S'embarca en un viatge cap a Urras en busca d'una via per a poder desenvolupar la seua teoria i ser fidel al que representa Anarres.

Palat: Pare d'en Shevek. És enginyer, com la mare d'en Shevek, amb qui no tornarà a coincidir. 

Rulag: Mare d'en Shevek. No veurà en Shevek fins que aquest no és un eminent físic disposat a viatjar a Urras. Jugarà un paper important just abans d'aquest moment.

Takver: Parella d'en Shevek. Biòloga, amb una connexió especial amb els animals (els peixos, ja que a Anarres no existeixen els mamífers ni els insectes) i la natura.

Bedap: Amic d'en Shevek. Funda, junt a aquest, el Sindicat d'Iniciativa, on publicaran l'obra de Shevek i des del qual prepararan el gran viatge a Urras. 

Tirin: Un vell amic d'en Shevek que patirà el sistema de repressió d'Anarres, l'ingrés en el manicomi, per la redacció d'una obra de teatre sobre Urras.

Sabul: És el membre amb més antiguitat del Departament de Física a l'Institut d'Abbenay. No té idees innovadores pròpies i parasita el treball d'en Shevek. Exerceix un poder "burocràtic".

Sadik i Pilun: Filles d'en Shevek i Takver. Gaudeixen el seu amor paternal, individual, impropi d'una societat col·lectivista com Anarres. 

Pae: És un físic brillant d'Urras. Junt a altres, com Atro o Oiie, fa de guia d'en Shevek al seu planeta, mostrant-li solament allò que volen mostrar.

Chifoilisk: Igual que els anteriors, amb la diferència que prové de Thu i és "socialista". Adverteix a en Shevek del que li podria passar a Urras una vegada haja elaborat la seua teoria. 

Efor: Criat d'en Pae. Ajuda en Shevek a contactar amb els revolucionaris d'Urras. 

Maedda: Revolucionari a Urras. Organitza una gran manifestació que durarà tres dies contra la lleva, els impostos de guerra i l'augment dels preus dels aliments.

1 comentari:

Anarresti ha dit...

Hola! Soc l'editora de Raig Verd i vull agrair-te la lectura en profunditat d'aquest meravellós llibre (I també les paraules que ens hi dediques). Pots trobar-nos a Twitter @raig_verd i també al web: www.raigverdeditorial.cat

Una abraçada!