diumenge, 16 de setembre de 2007

La mirada honesta del periodista

(Entrada publicada originàriament el 26 de juny de 2007 al bloc cat.bloctum.com/diferenciairepeticio)
Aquest text és una traducció al català d’un article escrit per Samuel, un illenc viatger allotjat a la pàgina del periodista Javier Ortiz (www.javierortiz.net).

Poc conegut a l’Estat Espanyol, John Pilger és un periodista australià amb una llarga carrera (des de 1958!) en premsa i televisió. Va ser corresponsal de guerra a Vietnam, Camboia, Bangladesh o Biafra, entre d’altres països. En el món anglosaxó és conegut pels seus llibres i documentals periodístics, crítics amb les polítiques dels governs occidentals i amb els mitjans de comunicació corporatius.

Els seus documentals per a la televisió, escrits (Year Zero: the silent death of Cambodia, 1979) o dirigits per ell mateix (Stealing a Nation, 2004) es caracteritzen no sols per la seua mirada crítica, sinó per la sobrietat i estil clàssic, basat en entrevistes. Mai ha pretés renovar el gènere, i el seu objectiu sempre ha sigut molt clar: denunciar allò que li regira l’esperit, i atreure l’espectador als seus punts de vista. Això sí, amb rigor i honestedat.

Aprofitant la moda del cinema documental, la seua última pel.lícula s’estrenà, no en televisió, sinó a les sales de cinema britàniques, el passat 15 de juny. El títol, War on Democracy, invirteix el sentit de l’expressió habitualment utilitzada pels governs nordamericans per a les seues particulars croades imperials (war on drugs, on terror, etc.). El tema no és nou: els últims 50 anys d’intervencionisme estadounidenc a l’Amèrica Llatina. Bona part de la documentació de la CIA que es va desclassificar aquesta setmana fa referència a aquest continent.

En aquesta pel.lícula, Pilger se centra en tres països Veneçuela, Bolívia i Chile. Si el trailer és fidel a la pel.lícula (que no he vist, aclarisc), en ella cobra especial protagonisme Hugo Chávez i el fallit colp de 2002. Tot i que es fa menció de les movilitzacions populars a la regió, la seua mirada sembla apuntar a la política exterior d’Estats Units, a l’estil Noam Chomsky, més que a una anàlisi de la situació política i social en eixos països.

Si aquesta pel.lícula arriba a distribuir-se a sales de l’Estat Espanyol o llatinoamericanes, podria ser una ocasió perfecta per a rescatar en televisió o DVD pel.lícules anteriors de John Pilger, tal vegada més interessants per a nosaltres, per les coses què ens revelen. Sols he pogut veure un documental molt bo, Paying the price: killing the children of Iraq, realitzada l’any… 2000. El President dels Estats Units era Bill Clinton, no George W. Bush, i ja en eixe moment Pilger denunciava la política nordamericana a l’Iraq seguida després de la guerra de 1991: el terrible embargament que acabà per arruïnar el país i deixar-lo servit en safata per a la posterior invasió de 2003, els repetitis bombardejos que avions estadounidencs i britànics llançaren sobre l’Iraq des de 1999. D’açò no va parlar Michael Moore.

Un altre documental, més celebrat, fou Stealing a Nation, realitzat per a Channel 4 el 2004. En ell es conta l’expulsió, per part del govern britànic, dels dos mil habitants (anomenats ilois o txagosians) de l’arxipèlag de Txagos, situat a l’Oceà Índic, entre 1967 i 1971. El motiu: llogar algunes de les seues illes per a què els Estats Units instal.laren allà una base militar, la de Diego García, des d’on els estadounidencs han coordinat les operacions aèrees a l’Afganistan o l’Iraq. Les protestes dels ilois han donat els seus fruits: el passat 23 de maig la Cort Suprema britànica confirmà anteriors sentències (de 2000 i 2006) en les què es reconeix el dret de retorn dels ilois a 60 de les illes que composen l’arxipèlag, açò és, a totes menys a Diego García. El govern britànic insisteix en no complir la sentència.