divendres, 28 de setembre de 2007

Nina Simone

No sé qui cony farà la sel.lecció musical del metro, el que sí tinc clar és que es tracta d'un enemic declarat del bon gust. Clar que tot en aquesta vida té honroses excepcions: l'altre dia, mentre esperava a l'estació d'Amistat, Nina Simone va susurrar-me als oïts amb la seua fantàstica veu:

My baby don't care for shows, my baby don't care for clothes. My baby just cares for me. My baby don't care for furs and laces. My baby don't care for high toned places. My baby don't care for rings, or other expensive things. She's sensible as can be. My baby don't care who knows it, my baby just cares for me.

Oh! La Nina Simone, quina personalitat, quin geni! Una dona que es mereix tots els homenatges, no només per la seua prodigiosa veu en temes com el què vaig poder gaudir al metro, My baby just cares for me, o en increïbles interpretacions com House of the rising sun (també interpretada per Eric Burdon and The Animals) o Summertime, sinó sobretot per una sèrie de composicions de temàtica "incòmoda" per al poder: "Mississippi Goddam", que parlava de l'assassinat de Medgar Evers i quatre xiquets afroamericans per un atemptat terrorista de l'extrema dreta en una esglèsia; "Four women", convertida en símbol de les lluites dels 60 i prohibida per injuriosa o la llegendària "Young, gifted and black", tot un himne afroamericà.

I és que la Simone va mantenir un ferm compromís amb la justícia durant tota la seua vida. La lluita contra el racisme s'inicià als deu anys, durant un concert de piano en el què va poder comprovar com es feia alçar-se als seus pares de la primera filera per a què seguessen uns espectadors blancs. Amiga de Malcolm X i de Martin Luther King, l'assassinat d'aquest últim la va fer renunciar al seu país. Farta del racisme, es va fer una viatgera impenitent, recalant en la última etapa de la seua vida a França, on va morir l'any 2003.

La seua meravellosa veu i la seua interpretació del piano la fan imprescindible i irrepetible. El seu compromís amb els més febles la va encimbellar com a veu dels oprimits i humiliats. Per tot això, el meu més emocionat homenatge a Eunice Kathleen Waymon (Nina Simone).