Ahir vaig proporcionar-vos la primera part de l’article de Kiko Amat sobre el situacionisme. Endinseu-vos ara en la segona part i, com no, gaudiu-la.
Accions i Situacions
Els Situacionistes, embarcats en la seua recerca perpètua de la veritat, la llibertat, el joc, l’amor, el desig vertader, s’enfrascaren en una sèrie d’accions per a treure a la superfície una nova vida no mediatitzada ni convertida en espectacle, accions que culminarien en els fets de maig del 68. La meta final de totes elles és la creació de situacions que donen nom al corrent de pensament, en les què l’èsser humà puga experimentar un nou estat soberbi de creació no espectacularitzada i que serviran per a què la vida diària no siguen 24 hores perdudes sinó una nova font de sensacions i creacions. Algunes de les seues ferramentes i usos eren els següents:
- Détournement: Havent l’espectacle assimilat i desprovist de significat totes les lluites i emocions de l’èsser humà, açò és, “recuperat” allò autèntic de la vida per a convertir-lo en alguna cosa aliena, consumible i llunyana que en compte de ser viscut se sent com observat des de la distància, els Situacionistes es van recrear en el Détournement. Aquest era un dels mètodes situacionistes més apreciats i consisteix en tornar-li a l’espectacle les seues paraules, imatges i consignes injectades amb un nou significat. La reutilització de còmics, el graffiti, el derivé, la construcció de situacions, la reinvenció de paraules, tot serveix per tornar significats a l’espectacle carregats de contradicció i noves idees. En còmics d’amor els situacionistes introduien consignes polítiques, i en la pintura menyspreaven el concepte de genialitat i venien les seues pintures al metro, el discurs científic es reutilitzava per a les derivés, com ara veurem, i en resum, les armes del sistema eren llençades de nou cap a ell amb noves i terribles connotacions. La desfiguració de Logos de grans companyies seria un clar exemple de détournement actual, així com els talla-i-pega de Jamie Reid en l’era punk.
- Derivés: Un dels grans interessos dels Situacionistes era l’entorn en què la vida diària és viscuda. Així com es crea un espectacle en compte de les nostres vides, també se’ns situa en un entorn que ens moldeja d’una forma concreta i que impideix qualsevol tipus de crítica o desenvolupament de situacions reals. Els Situacionistes creien en l’Urbanisme Unitari, arquitectura feta a mesura dels desigs de l’home i no amb la intenció de doblegar-lo per a convertir-lo en una màquina de produir, i per això s’interessaren fervorosament per la Psicogeografia, és a dir, l’intent de comprendre la relació i efecte de l’entorn en el comportament dels homes i de les seues passions. La derivé (o caminar cap a la deriva) era l’intent pràctic de resoldre aquesta incògnita, mitjançant passeigs lliures per la ciutat que no vingueren influenciats per cap destí o finalitat preconcebuda, “usant l’entorn per a finalitats privades” i buscant una nova perspectiva en la què basar el món espectacular. De nou els conceptes de joc i no-treball ixen a la llum en la pràctica del passeig Situacionista, quan els seus participants deixen qualsevol altra activitat -especialment les seues feïnes- per a dedicar-se a vagar amb finalitats de plaer i d’ampliació de coneixements, buscant el tipus de carrers més atractius, investigant en les disposicions urbanes i les manifestacions arquitectòniques que més afecten a l’estat del passejant. Inspirades per les expedicions surrealistes a la cerca del subconscient i per l’automatisme dels dadaistes, les derivés són una forma més de furgar en el desig i el joc mitjançant una cosa tan senzilla com caminar cap a la deriva.
Aquests dos exemples de pràctiques Situacionistes són una part infinitesimal de les possibilitats d’acció que el Situiacionisme oferia com a resposta al món espectacular y com a formes d’aconseguir la satisfacció autèntica i de tots els sentits. Com assenyalavem al principi, qualsevol situació que escape de les rígides normes del sistema capitalista i que no es base en un intercanvi de béns sinó en un intent de satisfer uns desigs primordials i d’establir unes relacions socials completament noves pot ser usada pels situacionistes. Açò inclou accions tant denostades per l’esquerra tradicional com l’absentisme laboral, roabatori en tendes, pintades, vagues il.legals i no-oficials, sabotages de tot tipus, violència destructiva, qualsevol tipus d’experiència lúdica i espontània (un partit de futbol amb una llauna, ball de carrer, sexe, jocs no-productius a l’entorn laboral), qualsevol cosa en suma que convertisca la vida diària en alguna cosa nova, gloriosa, i que es mereix ser convertida en una cosa habitual, mai excepcional, mai supeditat a trabes, observar, moro d’avorriment en una vida sense sentit ni fi.
Maig del 68
El moment de glòria dels Situacionistes, i la prova de què les seues teories tenien una molt important part de veritat. Aquests successos, que començaren amb la distribució per part de la UNEF (Sindicat d’Estudiants Francés) i els Situacionistes del text “De la pobresa estudiantil, considerada en els seus aspectes polítics, econòmics, psicològics, sexuals, i especialment intel.lectuals…” van seguir amb la formació dels enragés i el Moviment del 22 de Març, ambdós formats quasi en la seua totalitat per situacionistes, i van culminar en una de les revoltes socials, polítiques i culturals més importants del segle XX. En aquestes revoltes -d’ampli teixit social i molt lluny de ser una pobre i patètica “revolta estudiantil”- es van posar en tela de judici tots els aspectes del capitalisme d’una forma que sols els textos situacionistes havien previst. Cap de les demandes de Maig del 68 es limità a sous o condicions de treball, sinó que es demanà la fi del treball i s’instaurà com a meta el plaer, l’experiència i la creació perpètua. La seua espontaneïtat, el seu desafiament a la jerarquia tant comunista i sindical com del aparell del govern, l’ampli de la seua repercusió, l’inspirat de les situacions que es van crear i el fet que era una revolució a la cerca final del plaer fan de Maig del 68 l’expressió màxima de la teoria Situacionista. Com a explicació pràctica de la forma de revolta Situacionista els seus fets no tenen preu, doncs van confirmar d’una forma palpable el tipus de revolució lúdica i apassionant que els Situacionistes predicaven. El temps perdut en fàbriques i universitats es recuperà ballant, passejant, barallant-se. Poc a poc la gent començà a oblidar les seues obligacions i es concentrà en els seus somnis. Els desigs es van fer realitat. És difícil concebre una revolució millor.
Postdates
Extraordinàriament difícil de resumir, tant per la seua influència en molt del pensament post-modern (especialment Braudillard, que el va desposeïr sense complexos de tota intenció revolucionària i insistia en què tota resistència era inútil) com per les seues ramificacions subterrànies (el punk, Praxis, King Mob, Orange Alternative, Angry Brigade), cap ideari teòric-pràctic té tant d’atractiu com el Situacionisme per a totes aquelles que es resignen a entrar en les demandes esmorteïdes de l’esquerra tradicional, en la jerarquia dels seus partits, i per altra part aboguen pel nomadisme, pels desheretats, pel caos i el somni. El seu llegat, avui com ahir, és invalorable com a base d’una retòrica apassionada i esperançada que córre cap a una revolució sense que aquesta signfique més creïlles i televisió per a totes. Va ser Vaneigem de nou qui va dir: “Qui pot mesurar el poder colpejador d’un somni apassionat, del plaer de l’amor, d’un desig naixent, d’un atac de simpatia? Tothom intenta espontàniament extendre eixos breus moments de vida; tothom vol bàsicament treure alguna cosa així de la seua vida diària.” Aconseguir que cada minut estiga fet del plaer més intens és, doncs, la última finalitat. I la única cosa a perdre, com ells mateixos deien, és l’avorriment.
Bibliografia sel.leccionada
- Plant, Sadie, The Most Radical gesture; The Situationist International in a Postmodern age (Routledge)
- Home, Stewart, What is Situationism? (a reader) (AK Press), El asalto a la cultura (Virus)
- Debord, Guy, The society of the espectacle (Black & Red, Detroit), Comentarios sobre la sociedad del espectáculo (Anagrama)
- Vaneigem, Raoul, Tratado del saber vivir para uso de las jóvenes generaciones -también conocido como The revolution of everyday life- (Anagrama)
- Richter, Hans, Dada: Art and Anti-art (Thames & Hudson)
- Arguiñano, Karlos, 1069 Recetas (Debate)
- VV.AA., King Mob Echo; English section of the Situationist International (Dark Star)
- VV.AA., Internacional Situacionista Vol.1; La realización del arte (International Situationniste 1-6) (Literatura Gris)
- VV.AA., Beneath the paving stones; Situationists and the beach, May 1968 (Dark Star)
- Andrew Hussey, The Game of War; Life and death og Guy Debord (Jonathan Cape)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada