9 d'octubre

He sigut, fins fa més o menys un any, militant independentista. Això vol dir que hauria de tenir una sèrie de temes dels què parlar, precissament, per la meua "condició d'independentista". A saber: 11 de setembre, concentracions antimonàrquiques, atacs blavers, i 9 d'octubre, entre altres.

No obstant, si llegiu el meu bloc, no trobareu res d'això. I és que normalment preferisc parlar d'altres temes: coses que em passen pel cap, coses que llegisc, alguna crítica a la classe política... perquè considere que de la resta, ja hi ha gent que s'encarrega.

Però sempre hi ha excepcions. I vull fer una amb el 9 d'octubre. Una data que, sincerament, me la portaria ben fluixa de no ser per què la societat valenciana viu una situació anormal, per no dir esquizofrènica.

De matí, es realitza el recordatori annual dels qui guanyaren la batalla de València, una sèrie de patètics actes institucionals recolzats pel sector més retrògrad de la ciutadania valenciana i de vesprada, una manifestació progressista, de les esquerres valencianes, que demostra precissament, qui va predre la (tristament cèlebre) Batalla. Vull dir que es tracta d'una manifestació una mica menys patètica que els actes blavers del matí, però no massa viva: la perfecta prova de quin és l'estat en què es troba actualment l'esquerra institucional valenciana. I és que, per molt que un minúscul sector de la població confie en l'èxit futur de "propostes" com Iniciativa pel País Valencià, el cert és que l'esquerra en general, i l'esquerra institucional valenciana en particular, es troben de capa caiguda.

Estareu d'acord amb mi amb què la mani és un tostón, però la majoria fareu com jo: hi assistireu. Anireu perquè és un deure, però quan hi sigueu allà s'avorrireu i pensareu que s'estaria millor a un bar, amb una birra fresqueta al davant, xerrant de política o de temes banals com els vídeos d'Ángel Martín a Sé lo que hicisteis.

Però no, hi passejaràs pel centre de València en una espècie de mani-processó i alguns provocadors feixistes, camuflats de vianants, t'increparan porque son valencianos. Com si no ho sapiguerem, nosaltres, que son valencianos. Eixe és precissament el problema, que hi ha valencians feixistes. Molts. Per això segueix sent tremendament necessari reivindicar els símbols al País Valencià, començant pel propi nom del país, perquè la dreta va fer trampes a la transició valenciana i va aconseguir aixafar els seus enemics a colp de repressió i des d'aleshores ençà, no sols que l'esquerra ho ha tingut molt negre, sinó que, a més, la societat valenciana, en general, ha assumit una sèrie de simbologia i de valors manufacturats per la dreta més rància.

Cal reivindicar els símbols valencians per això i no per ser nacionalista. El 9 d'octubre, des d'un punt de vista estrictament nacionalista, em sembla una data estúpida de celebrar, doncs no suposa més que recordar una data que simbolitza la creació d'un regne cristià mitjançant les armes i no tinc especial devoció per Jaume I, al contrari, si continue assistint a les manifestacions del 9 d'octubre és perquè crec necessari cridar als carrers per un País Valencià diferent, més nostre i menys espanyolitzat.

Efectivament, com tots els anys, hi aniré en el bloc de l'esquerra independentista. Al cap i a la fi, és la gent més digna i més combativa de tota la manifestació i per altra banda, i no per això menys important, aprecie molt a algunes d'elles.

Així que fins demà i... ens veiem pel carrer!