dimarts, 9 d’octubre de 2007

El Cabanyal: crida a la solidaritat


El dia 25 de Juliol de 1998 els habitants del Cabanyal ens vam desdejunar amb la notícia que el Partido Popular de l'Ajuntament de València havia decidit (contra l'opinió dels altres grups polítics municipals) prolongar l'Avinguda de Blasco Ibañez fins a la mar Mediterrània (de moment).

No va ser un bon dia. De seguida, la pena, la preocupació, la indignació i el rebuig de molts ens van fer apropar-nos primer, organitzar-nos desprès i lluitar fins el dia d'avui. Hem passat vora 10 anys amenaçats per l'especulació i interessos particulars.

Mentre tant hem vist com no érem les úniques víctimes de la política classista, depredadora i megalòmana de l'Ajuntament. Hem lluitat i perdut amb la gent de la Punta, hem guanyat (no del tot) amb el Botànic, ens hem alegrat al carrer que a Patraix estiguen de moment lliures de camps magnètics perillosos. Hem rebut ajut de llauradors i ara són ells també amenaçats, portem al nostre cor el dol dels morts al metro de la línia 1. Podríem malauradament continuar. Hem sabut que no estem sols i hem après la solidaritat.

Mentre tant els nostres vells s'han anat fent majors, els xiquets , grans; moltes cases les hem renovellat i la gent atén cada detall, fa el menjar, neteja i celebra les festes com si no tinguérem sobre el cap l'espasa que amenaça. La vida transcorre al nostre barri entre carrers cada vegada més abandonats pel poder municipal.

Mentre tant hem fet cassolades, manifestacions al barri i la ciutat, falles de denúncia, nou edicions de Portes Obertes (compartint les cases, actuacions teatrals, exposicions d'arts, concerts i festes) hem protestat al Cabanyal, a València, a Madrid, a París, a Brussel·les... hem fet el possible i el que semblava impossible: hem aturat la destrucció del nostre barri i l'espoliació de les persones directament afectades per l'enderrocament de les seves cases.

Vam aconseguir la paralització cautelar de les obres del pla de destrucció a la zona protegida del barri i estem a l'espera de la decisió última del Tribunal Suprem que no ha de tardar.

L'ajuntament per contra no està a l'espera i ha decidit fer política de terra cremada. Al Juliol passat 136 famílies del carrer Sant Pere ( cases precioses i dins del Conjunt Històric Protegit) van rebre un sobre gran que portava l'anunci de la desgracia: se'ls expropiava la casa per un terç del seu valor real. Gent treballadora/pensionista "a la puta calle" amb un horitzó més que negre.

Hem denunciat de manera col·lectiva la il·legalitat del procés, hem determinat el seu valor real. Hem vist que la nostra lluita tenia sentit: els nostres pitjors malsons es feien realitat.

Ara va de bo: exigim a l'Ajuntament que paralitze les expropiacions fins la sentència del Tribunal Suprem. Demanem al Tribunal Suprem que no demore la sentència. En aquest cas la justícia tardana ja no faria justícia. La casa destruïda no té remei. La gent feta fora no té consol. Hem de parar-los. Anem a fer-ho. Et demanem que ens fases costat. No deixarem sola cap persona defensant sa casa. Tots i totes estarem amb ella. La realitat els pot desbordar i a València una vegada més s'imposarà la germanor, l'evidència del poder popular sobre el poder polític més inhumà. Per fer-ho possible escriu el teu *nom* i el teu *telèfon* i quan et cridem vine i posa el teu *cos* i el tu *cor* junt als nostres.

Per a coordinar la resistència hem creat un compte de correu específic: solidaritat@cabanyal.com