diumenge, 7 d’octubre del 2007

Eleccions

Doblegues el cantó i amb qui et trobes? Amb les senyores eleccions. Sí, eixes que tenen tants pretenents que s'afanen per conquerir-les en un procés de seducció que dura quatre anys, però que s'intensifica al màxim en la recta final. Eixes!

Els telespectadors (perquè al cap i a la fi, el procés de seducció electoral és televisat, al més pur estil reality) som testimonis del joc seductor i aquest inclou molts regals per part dels pretenents: arracades i polseres rojigualdes, singles de l'himne espanyol en format CD o vinil, que està de moda (això sí, res de baixar-se'l del E-Mule!), visites al dentista per als menuts de les senyores eleccions, i què sé jo, un fum més de coses que plenaria un llistat interminable.

Ja li agradaria a més d'una ser com elles, tenir tants pretenents, ser el centre d'atenció allà on vages, enamorar només amb suspirar i poder triar a qui vols cada quatre anys, sense cap "compromís". I bo, jo no és que siga per enveja, però la veritat és que sempre trien entre els mateixos, són una mica avorrides les eleccions, xica, que no podeu llençar-se a la piscina encara que siga sols una vegada? De veritat! Sempre trieu als pretenents més carques, amb més pasta i més avorrits, però que en el llit, al cap i a la fi, res de res...

I ara, parlant seriosament, no ens resulta a les ciutadanes estúpida la carrera electoral? Jo crec que sí, i és que més tonta no potser: banderitas, himnos, monarquías, ciudadanías i, com no, terrorisme. El problema amb el terrorisme és que el practica l'Estat: què és si no la detenció massiva de la Mesa Nacional de Batasuna?

Com es pot parlar tant de democràcia quan l'estratègia del govern, confeccionada a partir de la por i la impotència que els causen els lladrucs dels gossos del PP, és la repressió penitenciària i a cap jutge li tremola el pols a l'executar eixa estratègia? Com es pot parlar de democràcia si es deté a tota una sèrie de dirigents partidaris sota l'acusació de reiteració delictiva a un delicte d'integració en banda armada? Reiteració delictiva? On queda el principi non bis in idem? No vivíem a un Estat de Dret?

I el què no és menys important, on queda algun resquici d'independència entre els poders executiu i judicial? Perquè això és una altra, la situació del Consell General del Poder Judicial és lamentable, sobretot després de saber que el pallasso de Marianico el Corto vol esperar el resultat de les eleccions per desbloquejar l'impasse, serà huevón, el tio? Deu ser que els votants tenen la paraula gilipolles escrita al front, perquè vamos, ho han de ser per donar el vot a aquestes piltrafes que es riuen de la penya a la cara, això sí, democràticament.