divendres, 4 de gener de 2008

Entrevista a Haifa Hadar

Per primera vegada vaig a publicar una entrevista que no he realitzat jo, sola o conjuntament. Però em sembla interessant, molt interessant, publicar aquesta entrevista realitzada per la redacció del periòdic l'Avanç i publicada el desembre de 2007.

L’Avanç Informació, 21 de desembre de 2007

HAIFA HAIDAR
SOCIÒLOGA JORDANA
"Les religions sempre exclouen les dones”
REDACCIÓ

La sociòloga jordana Haifa Haidar és responsable del centre d’atenció a dones maltractades a Ammán, capital de Jordània. Treballa, a més, amb famílies de refugiats procedents d’ Iraq i Palestina, als qui el alberg d’acollida que dirigeix presta assistència durant quasi una dècada. Com a militant de la Unió de Dones Jordanes, i per tal d’explicar la situació de les dones al món àrab, Haifa ha impartit diferents conferències en les Universitats de València, Castelló i Barcelona.

Com descriuries, en termes generals, la situació de la dona en el món àrab?

En els païssos àrabs de religió islàmica, entre d’altres, Jordània, es té una concepció de les dones exclusivament centrada en l’àmbit domèstic. Per això és molt important canviar la mentalitat de la gent, perquè les dones tinguen els mateixos drets que els homes. Nosaltres defensem la Declaració de Drets Humans. Els drets de les dones també són drets humans.

Consideres que afecta d’alguna manera l’actual escenari internacional la situació de les dones i les minories oprimides en els païssos musulmans?

Afecta d’una manera molt negativa. En la última dècada s’ha produït un gran retrocés en el món àrab quant a lluïta pels drets de les dones. La causa són els atemptats del 11-S en Estats Units. Des d’eixe moment es considera tota persona del món àrab com a potencial terrorista. Això ha perjudicat molt l’avanç en la lluïta de les dones. D’altra banda existeix un discurs islamista que culpa de la crisi econòmica i l’atur a l’accés de les dones al treball, i demana el seu retorn a les feines domèstiques. Això també ha estat molt negatiu.

Penses que aquesta discriminació té una arrel religiosa?

Evidentment. Les religions sempre infravaloren les dones. En aquest sentit totes les religions són el mateix. Miren les dones com a éssers humans de segona classe.

Quin treball concret desenvolupa la vostra organització?

A l’any 1996 vam encetar una iniciativa, que continua avui, dirigida a dones maltractades amb independència de la seua nacionalitat. Totes han patit alguna forma de violència, sobretot en l’ámbit domèstic per part dels seus pares o marits, peró també en el centre de treball. Combatem, així mateix, l’ “analfabetisme legal”. Això significa que la major part de les dones no coneix els seus drets bàsics. En 2006 hem atés 2.150 dones víctimes de maltractaments, i això inclou assistència psicológica, social i legal debades.

Com caracterizaria els maltractaments que pateix la dona en Jordània?

La tipologia és molt diversa. Des de colps i violéncia física per part del pare o marit; la violència psicològica i els insults verbals, fins la violència sexual, ja que has de tenir en compte que en els païssos musulmans el sexe és un tabú i aixó fa molt difícil la denúncia.

Quines consideres que són les causes?

Sobretot el paper predominant de la religió i les tradicions, que exclouen clarament les dones. De
fet, la gran part de les dones maltractades no treballen; Tampoc han obtingut el certificat d’estudis primaris i això les fa presa fàcil del maltractador. Hem de tenir en compte, a més, que en un país com Jordània la majoria del poble viu en el llindar de la pobressa. Es fa bén palesa la divisió de classes entre una elite formada per l’alta burgesia comercial i el poble pobre. En Jordània han desaparegut les capes mitjanes.

La situació s’agreuja en el cas de les dones refugiades.

D’aixó no hi ha dubte. A Jordània viuen aproximadament un milió de refugiats iraquians. Eixiren
sense res del seu país i el seu objectiu és retornar. Tenen molts problemes de treball i ressidència, i també per a enviar els xiquets a l’escola. Viuen a més en aldees pobres en precàries condicions. Tenim un programa de classes per a xiquets i xiquetes iraquians, que inclou coneixements d’Informàtica, àrab, anglés i art. A les dones els donem assistència social, legal i psicológica ja que també pateixen situacions de violéncia en les seues famílies.

Altre aspecte que condiciona la vida quotidiana en Jordània és la Llei Familiar. Nosaltres vam iniciar una campanya fa uns anys per tal de modificar l’article de la Llei Familiar que permetia que els xiquets i les xiquetes es casaren abans dels 18 anys. Açò es va canviar en el any 2000 però el nou article delegava en el jutge familiar la possibilitat de mantenir el matrimoni abans dels 18. Es tracta clarament d'una vulneració dels drets dels menors. En virtut de la Llei Familiar, els xiquets i les xiquetes sempre tenen la nacionalitat del pare i, en cas de divorci, és el pare en tots els casos l’encarregat de la custòdia.

Podries sintetitzar la situació política de Jordània?

En general hi ha una situació molt evident de manca de democràcia al món àrab. De fet, a Jordània el parlament representa la burgesia, les grans famílies del país i les grans tribus. Les lleis tribals tenen encara molt de pes a Jordània.