Hospital Central

Entre veure la tele i llegir un llibre, per a mi l’elecció està clara. Tanmateix, tinc un punt feble, una mena de vici (in)comfessable: sóc seguidora de la sèrie Hospital Central.

No puc evitar-ho, vaig engantxar-me al principi i aquí estic jo, temporada rere temporada, any rere any, seguint els avatars del personal de l’hospital fictici. Sí, ja sé que la sèrie és una merda, però és inevitable. Cada dimecres realitze el ritual junt a la meua germana, que es troba en la mateixa situació que jo.
Ahir ambdues estàvem d’enhorabona. Començava la nova temporada i, amb ella, noves cares, nous actors i actrius disposats a deixar rastre en la sèrie televisiva. Fins el moment els nous personatges havien estat sempre cares desconegudes, però ahir, malauradament, ens la van fer bona: s’havia colat Fran Perea en el repartiment. Sí amiguets, eixe niñato que tenia una carrera musical infame però exitosa. Se’m van rebolicar els budells. És una autèntica púa que a estes altures, que no em puc llevar del vici, tinga a més de suportar a un capullo elevat al quadrat com és el Fran Perea.

Descomptant a aquest subjecte, la sèrie segueix tenint els mateixos paràmetres, que encara que no os ho creieu, són relativament progres: han aconseguit normalitzar una relació lèsbica entre una metgessa i una enfermera en un primer moment, i entre dues metgesses després. A més, ahir, una de les noves incorporacions va ser la d’un metge resident equatorià. Feia algunes temporades ja comptàven amb un metge argentí, que com totes sabeu, és políticament correcte, però ara han anat més enllà i han inclós un ciutadà de l’Equador, que com també totes sabeu, no és tant habitual per allò del racisme.

Tot açò no significa que vullga que vosaltres també us engantxeu. Ja hi ha prou amb mi i la meua germana, però no sé, tenia la necessitat de contar-ho. Clar que la gent que m’envolta ja ho sap, això. Encara recorde, fa uns anys, quan estudiava dret, que en eixir de classe i anar en metro cap a casa, em trobava de vegades a la meua amiga Aida. Si eixe dia donaven Hospital Central em passava una estona dient-li que havia d’arribar prompte a casa per vore-ho, que pràcticament necessitava injectar-m’ho en vena, i la meua colega, òbviament, es partia el cul. I amb Jose igual, o més, perquè he arribat a dir-li, quan estàvem parlant per telèfon, que l’havia de deixar, que ja havien acabat els anuncis i que Hospital Central continuava. No sé, supose que eixes xicotetes coses fan, en part, que estiga amb ell.

De totes maneres, estic una miqueta a l’expectativa. Si Vilches torna, seguiré la sèrie fins el final, però si finalment el personatge central no fa acte de presència, m’hauré de desengantxar. Serà dur, però faré teràpia amb la meua germana i ho aconseguirem. La clau per a aconseguir l’objectiu, segurament, serà pensar en Fran Perea.

---

Pd. Ahir mentre passàven una fotracà d’anuncis enmig d’Hospital Central, vaig trobar un paregut raonable: el tipo de Polaris World (que es mereix que li peguen una pallissa) s’assembla al president Francesc Camps. És o no?