dijous, 24 d’abril del 2008

Hospital Central

Entre veure la tele i llegir un llibre, per a mi l’elecció està clara. Tanmateix, tinc un punt feble, una mena de vici (in)comfessable: sóc seguidora de la sèrie Hospital Central.

No puc evitar-ho, vaig engantxar-me al principi i aquí estic jo, temporada rere temporada, any rere any, seguint els avatars del personal de l’hospital fictici. Sí, ja sé que la sèrie és una merda, però és inevitable. Cada dimecres realitze el ritual junt a la meua germana, que es troba en la mateixa situació que jo.
Ahir ambdues estàvem d’enhorabona. Començava la nova temporada i, amb ella, noves cares, nous actors i actrius disposats a deixar rastre en la sèrie televisiva. Fins el moment els nous personatges havien estat sempre cares desconegudes, però ahir, malauradament, ens la van fer bona: s’havia colat Fran Perea en el repartiment. Sí amiguets, eixe niñato que tenia una carrera musical infame però exitosa. Se’m van rebolicar els budells. És una autèntica púa que a estes altures, que no em puc llevar del vici, tinga a més de suportar a un capullo elevat al quadrat com és el Fran Perea.

Descomptant a aquest subjecte, la sèrie segueix tenint els mateixos paràmetres, que encara que no os ho creieu, són relativament progres: han aconseguit normalitzar una relació lèsbica entre una metgessa i una enfermera en un primer moment, i entre dues metgesses després. A més, ahir, una de les noves incorporacions va ser la d’un metge resident equatorià. Feia algunes temporades ja comptàven amb un metge argentí, que com totes sabeu, és políticament correcte, però ara han anat més enllà i han inclós un ciutadà de l’Equador, que com també totes sabeu, no és tant habitual per allò del racisme.

Tot açò no significa que vullga que vosaltres també us engantxeu. Ja hi ha prou amb mi i la meua germana, però no sé, tenia la necessitat de contar-ho. Clar que la gent que m’envolta ja ho sap, això. Encara recorde, fa uns anys, quan estudiava dret, que en eixir de classe i anar en metro cap a casa, em trobava de vegades a la meua amiga Aida. Si eixe dia donaven Hospital Central em passava una estona dient-li que havia d’arribar prompte a casa per vore-ho, que pràcticament necessitava injectar-m’ho en vena, i la meua colega, òbviament, es partia el cul. I amb Jose igual, o més, perquè he arribat a dir-li, quan estàvem parlant per telèfon, que l’havia de deixar, que ja havien acabat els anuncis i que Hospital Central continuava. No sé, supose que eixes xicotetes coses fan, en part, que estiga amb ell.

De totes maneres, estic una miqueta a l’expectativa. Si Vilches torna, seguiré la sèrie fins el final, però si finalment el personatge central no fa acte de presència, m’hauré de desengantxar. Serà dur, però faré teràpia amb la meua germana i ho aconseguirem. La clau per a aconseguir l’objectiu, segurament, serà pensar en Fran Perea.
---

Pd. Ahir mentre passàven una fotracà d’anuncis enmig d’Hospital Central, vaig trobar un paregut raonable: el tipo de Polaris World (que es mereix que li peguen una pallissa) s’assembla al president Francesc Camps. És o no?

7 comentaris:

Xavier Martínez ha dit...

Mort a "Hospital Central" !!! Llarga vida a "Los Serrano" !!! La millor sèrie typical Spanish del món mundial !!! Amb eixos tavernaires border-lines menjant pernil a dojo i canyetes a saco...

Per cert, per a sèries de metges "House", ja sé que té moltes coses contradictòries i xungues i que la sanitat nordameriacana no és així i que es un hospital privat finançat amb donacions de rics, però el tio Gregory és el Puto amo !!! Ún cabronàs com ell sol i no puc evitar-ho, la meua dèria "rajadora" queda plenament satisfeta amb un sol capítol, encara que siga repetit... Això sí que és una sèrie que enganxe ! Estava pensant comprar-me el "Lecturas" aquesta setmana perquè regalaven un DVD amb els primers 4 capítols de la sèrie...

Encara que també tinc ganes de baixar-me "Dexter" i veure si es tan bona com diuen.

NOTA: Com diria Fran Perrea "1 + 1 son 7". Ahí ho deixe. Reflexioneu, reflexioneu....

mireia ha dit...

noooooooooo! penya! podria entendre que us enganxàreu a les séries de TV3 -com a bons catalans- però hospital central (pq supose que el de los serrano de xavi és broma!- he de dir però, que jo sempre he vist les sèries, ara, ni hospital c. ni los serrano, és que heu escollit les pitjors!!!!!
és que no se pot ser tan "intelectual" sense tenir una tara.ja ja!

aurora ha dit...

Xavi, el Gregory eixe té un parell d'hòsties, que jo mateixa li donaria encantada. No sé per què a la gent li atreu un tipejo amb eixe caràcter, ja et dic jo que si la meitat de gent que diu ser devota de House tingués un metge així es callaria la boca. I malauradament a la Seguretat Social t'hi pots trobar cabrons autèntics que et farien rebutjar de ple qualsevol tipus de lloança a un capullo ionqui que va de déu. Però bo, quan estiguem cara a cara fent-nos la birra promesa, ja aclarirem comptes tu i jo, que el debate promete.

Mireia, la otra. Ja sé que parles així perquè vas estar engantxada (o encara ho estàs?) al Cor de la Ciutat, el culebron de la teleprogre polaquilla. Però jo no puc ser una bona catalana, perquè no tinc tdt i no puc veure TV3, que tampoc trobe excessivament a faltar, llevat d'algun que altre programa (l'Sputnik al 33, La nit al dia...) encara que açò no és políticament molt correcte dir-ho, ja ho sé, però és que avui m'he deixat la correció política a casa... Per cert, molt bo allò de la tara! Jajaja, doncs clar que ho estic, una mica tarada, si no què? La vida seria avorrida.

Ens veiem, família, i moltes gràcies per deixar-vos caure per ací. Besaetes.

mireia ha dit...

he decidit confessar-me encoratjada pels vostres relats (total, ja no puc caure més baix: hospital central, los serrano...)Així que..."jo declare lliurement que veig "la que se avecina" (abans "aqui no hay quien viva"),CSI (encara que tots els capítols em semblen iguals)i "mujeres desesperadas". He de dir però,que sóc fan confessa (amb intruisions al seu blog freak incloses) de "Perdidos", la millor serie de totes, després de Friends, eixa gran font de sabiduria"
Ale, ja coneixeu el meu punt feble: les series ianquis.

Alfredo Leopoldo Manfredi Torrecuadrada ha dit...

quina banda de freaks!

aurora ha dit...

La que se avecina? Joder, això és massa pa la carabassa...

Marc Peris ha dit...

Finalment he trobat un debat digne de la meua alçada intel·lectual. I contraatacaré amb una mica de seny dintre aquesta deriva caspa que dugueu damunt.
Sèries guapes:
Mujeres desesperadas
Porca Misèria
A dos metros bajo tierra
de vegades Aida, amb el bloc de dibuix a la mà.
I punt.
Sèries no guapes
Anatomia de Grey ( musiqueta monyas, miradetes i folleteo absurd ) em posa frenètic.
Vent del Plà. El major índex de mortalitat de Catalunya. Tots son molts guais mentre es peguen punyalaes traperes.
El cor de la ciutat. Sóc un extoxicòman i orgullós. El món megaguais català on les putes, ionquis, magrebins i tot cristo parla en català. Això excepte el puto güelo andalús "entranyable". Caga-t'hi, lloret! Ei, i ja que estic, seguiré al meu bloc.