dimecres, 16 d’abril de 2008

La metamorfosi

Aquesta ressenya ha estat publicada al número 128 de l'Accent (Us recomane que la llegiu clickant el clip d'audio que hi trobareu a la dreta de la pantalla).

Publicada el 1915 sota el títol original Die Verwandlung, La metamorfosi o La transformació, de Franz Kafka (1883-1924), és un relat el punt de partida del qual es pot resumir en què el seu protagonista, Gregor Samsa, es desperta un dia convertit en un insecte.
L´autor parteix d´aquest absurd per construir un relat d´una gran profunditat. Una història que és, al mateix temps, cruel i commovedora, absurda i racional, trista i amb pinzellades còmiques; en la qual les relacions socials són el tema central.
Tot i que es pot llegir en dues hores, La metamorfosi és una reflexió monumental sobre la condició humana i el lloc de l´individu a la societat, temàtica que pot ampliar-se amb moltes altres qüestions, doncs es tracta d´una història oberta a múltiples interpretacions. De fet, al seu llibre The commentator´s despair, Stanley Corngold arriba a donar més de 150 interpretacions distintes, en les quals, la que més destaca és aquella referida al tractament d´una societat autoritària i burocràtica cap a l´individu diferent, on aquest queda aïllat i incomprès davant una maquinària institucional esbromadora i monòtona que ell no compren ni aquesta el compren a ell. Per altra banda, altres autors han volgut veure en ella una al·legoria de les diverses actituds que pren l´ésser humà davant la malaltia greu i irreversible i de com, a pesar de tot, la vida continua.
Siga quina siga la interpretació que trie cada lector, allò important seguirà sent que cadascú gaudisca amb aquesta història, complexa com la vida mateixa i dramàticament humana, per molt que Gregor Samsa es transforme en una criatura insectoide. La metamorfosi és un clàssic, la qual cosa equival a dir que és una obra rabiosament actual.
La primera vegada que vaig llegir aquest relat kafkià només tenia quinze anys i l´impacte que em va causar va ser tal, que uns quants anys després continue pensant que és el millor relat que he llegit mai. Casualitats de la vida, l´altre dia vaig trobar el comentari que havia redactat per a l´assignatura de literatura a propòsit d´aquella lectura amb ulls adolescents. L´apartat d´opinió personal resava així: "Tota la gent (de classe) que m´ha dit què li semblava el llibre, m´ha contestat el mateix: és un rotllo, es passa vint pàgines per a dir una cosa, és una tonteria… inclús una companya, ni se l´acabà de llegir". Després de tot açò jo vaig pensar: "Vaig a llegir-lo i done la meua opinió, que no em fie de la gent, que els llibres que a mi m´encanten no agraden pràcticament a ningú, i els que agraden a tothom, a mi no em convencen…". Doncs bé, després de llegir-lo del tiró, he de dir que és un dels millors llibres que he llegit i que no m´ha agradat, m´ha encantat. Crec que l´estil de Kafka és molt personal i crec que va escriure açò perquè ell mateix se sentia un bitxo estrany. La metamorfosi, a pesar de ser un relat molt breu és increïblement profund, cosa que la gent d´avui dia no aprecia; gent incapaç de llegir llibres com Franny y Zooey (de l´escriptor nord-americà J.D. Salinger) sí pot veure una "pel·li" d´Stallone o Van Damme a la "caixa tonta", que són pel·lícules amb molta acció, però totalment superficials i destructives, i per tant, estúpides."
Aquestes paraules, escrites l´any 1996, mantenen tota la seua vigència. Tant és així que La metamorfosi segueix sent el meu llibre favorit i seguirà sent-ho durant molt més temps, n´estic segura.
Aurora Mora, Torrent
---
Pd. Ja tinc oberta una altra paradeta: el meu nou bloc, dedicat exclusivament a la música. No deixeu de visitar-lo!

3 comentaris:

Alfred Manfredi ha dit...

ei! has vista la portada d'El Periòdic de Catalunya d'avui? Entra La Tinta.

Joan Vecord ha dit...

Hola Aurora! Molt interessant l'article sobre la utopia de fa un parell de dies (no l'he llegit fins ara, ja que encara arrossego el refredat i m'estic poc davant la pantalla), i encara més interessant el blog Sampleopolis que t'has muntat, que promet ser tota una canya! Molta sort!

Aurora Mora ha dit...

Alfred, ara vaig!
Per cert, és possible que el fotògraf tingués alguna cosa a veure amb el fet que Xavi i jo eixim guapos a la foto, però la perxa és la perxa, jeje.

Joan, primer de tot espere que prompte et recuperes, ja trobe a faltar els teus articles! I segon, eres la primera persona que em felicita per Sampleopolis, així que moltes gràcies, em fa molta il·lusió!