L’escàndol polític que va sacsejar Itàlia durant els primers anys de la dècada dels 90 es coneix amb el nom de Tangentopoli: un mega-sistema de corrupció de la classe política italiana (en el qual el PCI no es va veure directament implicat, però sí esguitat) que va quedar al descobert per l'operació judicial mani pulite.
Tangentopoli no només ha estat la major trama de corrupció política que hi ha hagut a un país occidental, també va suposar el divorci definitiu del ciutadans italians amb la seua classe política, el portaveu del qual ha estat, en els últims anys, el bufó Beppe Grillo, que ha proclamat l’abstenció per tots els racons de la península itàlica.
Tanmateix, els italians han acabat optant pel “vot útil” en uns comicis (els del 13 i 14 d'abril) que han servit per a instaurar el bipartidisme i estabilitzar d’alguna manera la casa de bojos que ha estat el Parlament en aquesta última legislatura. El cost del vot útil, no obstant, ha estat excesivament alt: Berlusconi torna al poder amb una victòria contundent (titular del diari Público d’avui).
El primer que em ve a la ment en llegir açò és que els italians estan a prop de viure una espècie de remake de Tangentópoli, sobretot en veure que 56 candidats d’Il popolo della liberta’ (la coalició conservadora d’Il cavaliere) han estat condemnats, tenen delictes prescrits, estan sota investigació i/o amb judicis pendents. I pel què fa al seu cap, el magnat mediàtic Berlusconi, la llista d’escàndols dóna calfreds: quasi un judici per any en un període de 20; la majoria referits a suborns, finançament il·legal de partits polítics, falsetat i frau fiscal. El què en llenguatge popular equival a dir un “caradura”.
Però òbviament, em venen més coses al cap, com per exemple l'intentar comprendre la gran derrota de l'esquerra. En eixe sentit, us reenvie directament a una notícia publicada a Rebelión, on es donen algunes de les claus que expliquen aquesta trista notícia (Italia: el crepúsculo del comunismo parlamentario).
-
En fi, veurem què passa els propers anys a Itàlia, eixe país tan exòtic a nivell electoral i polític.
1 comentari:
Considerar en Veltroni d'esquerres és un poc perillós. De fet la mort del PCI començà a fer olor amb la coalició de l'Olivo. Aquesta és la línia inevitable dels sistemes occidentals? Chi lo sà...
Publica un comentari a l'entrada