dimarts, 6 de maig de 2008

La boda




D’ací deu dies assistiré a la boda d’una amiga de la infantesa, l’Erika.
La veritat és que sempre he detestat les bodes, però no tant quan es tracta dels meus amics i amigues, doncs sempre m’ho acabe passant la mar de bé.

Certament fa anys que les nostres vides es van separar seguint camins molt diferents, però el fet de què conega a l’Erika des què teníem tres anys i haver viscut moltes coses juntes (el meu primer cubata –de whisky amb taronja, aargh!- al casal de la seua falla, quan comptava onze o dotze anys; els partits de futbito; les primeres trastades i pinyos en moto; les primeres i molt immadures discussions político-econòmiques; etc.) em fan sentir per ella una gran estima, tot i ser, actualment, tant diferents com la nit i el dia.

Bo, en realitat, sempre ho hem sigut, de diferents. Però supose que abans no es notava tant. Vull dir que ella sempre ha sigut prou tradicional en qüestions com la família o els estudis, mentre que jo sempre he sigut una miqueta rebel. Però l’Erika és molt bona persona, i per a mi això és suficient. Si a ella li fa molta il·lusió casar-se per l’esglèsia i tenir fills, i fer reunions familiars molt nombroses cada cap de setmana, doncs jo ho respecte. Assistiré a la seua boda encantada, i m’ho passaré pipa amb la resta del grup: Maria, Raquel, Carol i Cortes, a les què, òbviament, estime tant com a l’Erika.

Ací estem totes posant al mur de l'institut el dia de les paelles (COU). D'esquerra a dreta: Cortes (tombada), Erika, Raquel, jo, Maria i Carol.


No sé si després d’aquesta boda hi haurà alguna altra en el grup. Jo, sincerament, supose (i espere) que no, però clar, això mai se sap. De moment el divendres que ve, tenim la de l’Erika (i pense pegar-me foc).

6 comentaris:

CORTES ha dit...

Cabronaaaaa..me has hecho llorar con lo que has puesto,pero sobre todo con la foto.Madre mia!!!esa foto yo no la tengo,vaya pintas!ahi con tu firmita puesta detras,eh!
Yo ya sabes que las bodas tampoco es que me hagan mucha ilusion(mirame a mi...que me rejunté...jaja) pero saber que me voy a reunir con amigas como tu,me hace que tenga muchas ganas.
Bueno loca,ya hablamos para el evento!!jaja y nos vemos en el bodorrio.
Muchos besos.CORTES

selektah ha dit...

Sí, sabía que la foto iba a causar sensación... eso de que cualquier tiempo pasado fue mejor... basta con mirar esta foto para saber que esa frase es una auténtica bola. Pero... y lo bien que nos lo pasábamos!!! Y por supuesto, lo bien que nos lo pasaremos en el casorio. Juas, juas...

Un besazo.
Auroreta.

Xavier Martínez ha dit...

Eixa fotoooooooooooooo !!!!

Efectivament, qualsevol temps passat fou millor ! Tan sols cal recordar els xandalls de tàctel de l'època, je, je, je.. !!!! Almenys per a mí, aquells anys van ser dels més feliços, digueu-me sentimental...

Bé, un beset a les dues, sobretot a la de dalt que fa un "huevo" que no la veig !!!

NOTA: Podriem fer una trobada d'antics alumnes, però això sí, amb les pintes que duiem a l'època (los locos 90...), val, o que ?

erikita ha dit...

Aquí está la culpable, la traicional, que si hijos... (me has puesto fina) que va si la boda es una excusa para montarnos una juerga todas juntas como antes.
Oye Auri que gracias por el blog, la verdad que emociona echar la vista a atras y recordar todos esos momentos maravillosos( otros no tanto que no te perdono lo del diente) pero lo más emocionante es que cuando vuelves al presente encuentras que esas mismas personas siguen caminando a tu lado a pesar del tiempo: el gran enemigo de la amistad.

Gracias por todo lo compartido: "Una para todas y todas para una"

ERIKA

erikita ha dit...

Ah, por cierto, la musiquita me recuerda a tus pinitos cinta-radio y por lo de la foto, Cortes reza que por ahí quedan algunas para echarse más de una carcajada... pero eso será en la próxima "fiesta del pijama" vaya tiempos y vaya pintas.

Un beset.
La Eri como no ( o alguien más conoce esos secretillos...)

Twenty ha dit...

Osti tu Aurora, això de posar fotos de anys enrere és una gràcia! jeje

Jo vaig anar de boda el dissabte a un amic músic de Bocairent, i mira, a mi tampoc m'agrada anar a l'església, però ell ens va demanar que si podiem tocar-li en la misa, i li vam tocar... Per un amic el que faça falta

PS. La contrapartida era la barra lliure...jeje