dissabte, 3 de maig de 2008

Reflexions a correcuita sobre el nou PGOU de València

Per Ferran Esquilache (Publicat a Debatabat)

1. El PGOU de València es renova

El passat dia 14 de març, el primer dia de Falles, la Junta de Govern de l’Ajuntament de València va aprovar sotmetre a informació pública la revisió del Pla General d’Ordenament Urbà (PGOU) de la ciutat. Passada la ressaca festiva, els mitjans de comunicació comencen a donar-ne alguns detalls, i el Mercantil Valenciano va dedicar una notícia a l’ampliació de la ciutat sobre l’horta. És una llàstima que l’edició digital no reculla el plànol general del PGOU que incloïa l’edició en paper, perquè ja diu la dita que més val una imatge que mil paraules. Les 8000 hectàrees d’horta protegida que anuncia el text de la notícia es converteixen en la imatge en 7 minses bosses a la perifèria del terme municipal, que sota l’eufemisme de «màxima protecció» no són en realitat sinó unes mínimes reserves de sòl per als pròxims 20 o 30 anys. La que més crida l’atenció és la bossa amb forma de pentàgon envoltada per la Ciutat de les Arts i les Ciències pel nord i el caixer del riu nou pel sud: qui pot creure que eixa bossa té algun futur? Un altre cas semblant és el de Faitanar: la meitat del reg de la séquia de Faitanar pertany al terme municipal de València, i l’altra meitat al de Paiporta. Aquesta darrera població ja s’ha encarregat de menjar-se'n la seua part, i ara València prepara la desaparició de la seua. A l’autovia de Torrent i la via del metro, que ja existien, afegim ara la via de l’AVE, dos enormes canals de desaigüe per a l’aigua de pluja, una carretera, i al bell mig de tot el nou cementeri municipal i un polígon industrial, entre les vies de l’AVE i el metro, que parteix la bossa d’horta de Faitanar en dues parts, de manera que només quedaran dos minsos triangles, naturalment a l’espera d’una futura ampliació del polígon d’ací uns anys. I finalment trobem el cas de la bossa situada entre Mislata i la Fira de Mostres, el lloc d’ampliació natural a l’oest de l’avinguda de les Corts Valencianes i prop del Parc de Capçalera. Altra cosa són les bosses del nord, les quals amb voluntat podrien tindre futur en estar connectades a l’horta d’altres municipis, sempre i quan no es contruïsca finalment el conegut corredor comarcal nord, amb la qual cosa tota l’horta situada al sud de la nova carretera quedaria condemnada definitivament en pocs anys. El que aquest Pla ens demostra és que d’horta de València encara en queda, en sentit ampli, però no així en el terme municipal de la ciutat. A més és un Pla que, com ha denunciat l’oposició, no té en compte la coordinació amb els municipis de l’àrea metropolitana.

La bossa d’horta de Faitanar en el PGOU actual. En roig he assenyalat l’àrea que s'ha reclassificat ara, i en blau les dues àrees “protegides”

La bossa d'horta del final de Rovella en el PGOU actual. En roig he assenyalat l’àrea reclassificada ara, Nou Natzaret, al sud del circuit de F1, i en blau el pentàgon “protegit”, sense cap viabilitat
Un altre assumpte a tindre en compte és com s’han elegit, presumptament, eixes àrees de reserva de sòl que de forma eufemística el PGOU anomena «horta de màxima protecció». Segons expliquen, se suposa que s’ha elaborat un rànquing entre 1 i 10, segons el qual el 10 és el màxim nivell de protecció atenent a criteris històrics, paisatgístics i culturals. Ja m’agradaria a mi saber quins són eixos criteris històrics, si la història de l’horta ens és encara completament desconeguda. Per exemple, ara mateixa jo calcule que la séquia mare de Faitanar i un parell dels seus braços deuen tindre uns 1000 anys, i la resta dels braços uns 700, però els tècnics que segueixen criteris històrics no veuen cap inconvenient en plantar un polígon industrial al damunt. Per contra la bossa de Rovella, entre la Ciutat de les Arts i el riu nou, que no deu de tindre més de 300 o 400 anys, segons els criteris històrics dels tècnics sí mereix una especial protecció. També em puc imaginar quins són els criteris paisatgístics: si els llauradors de la zona planten cebes, lletugues i xufes en caballons ben rectes, aleshores fa bonic. Si planten una altra cosa, això ja fa lleig. També llegim a la premsa que el Bloc de València no se’n refia dels criteris seguits en aquest rànquing, i ben bé que no m’estranya. Qui se’ls pot creure?

A tot açò encara li hem d’afegir un simulacre de democràcia participativa, d’acord amb la proposta del regidor d’Urbanisme, Jorge Bellver, segons la qual els ciutadans podran participar en l’elecció d’aquestes zones mitjançant una votació per internet sobre 53 fotografies. Això sí, tot seguit aclareix que la decisió ciutadana no serà vinculant, perquè «seria una aberració que allò que diguen els ciutadans contradiga totalment allò que establisquen els especialistes».

2. L'Avanç de la civilització

La civilització avança sobre el desertum

3. El poder justifica el PGOU

De nou és el Mercantil Valenciano qui ens proporciona una entrevista amb el regidor d’Urbanisme Jorge Bellver, de la qual vull destacar esta pregunta:


-¿Qué futuro le espera a las 8.000 hectáreas de huerta que le quedan a Valencia?.

-Hemos hecho un estudio y una clasificación de la huerta y le hemos dado la máxima protección con lo cual no se podrán presentar propuestas urbanísticas particulares. Cualquier intervención en ese suelo compete a la administración y deberá adaptarse a unos criterios muy estrictos. Tampoco hay que olvidar que para proteger la huerta debe haber alguien que la mantenga. Así se lo dije hace poco a un catedrático de Geografía que fue conseller de Medio Ambiente [Eugenio Burriel] que me comentaba que le gustaría que sus nietos dentro de 20 años puedan disfrutar del paisaje de la huerta. Yo también lo quiero, pero para poder disfrutar de la huerta debemos conseguir que la figura del agricultor sea viable, de lo contrario no tendremos huerta, será otra cosa. Con este PGOU queda demostrado que queremos proteger este espacio y no voy a entrar en ese debate ideológico de que la izquierda defiende la huerta y la derecha el ladrillo.


Deixant de banda la gràcia que pot fer l’última frase, segons la qual queda suposadament demostrat l’interés en la protecció, perquè és una flagrant mentida (a no ser que ell s’ho crega de veritat), la resta de la resposta és francament satisfactòria. Quina llàstima que després en la pràctica no s’aplique el que es diu de paraula. El cas és que coneixen el problema, per a salvar l’horta el que cal són llauradors, “sinó no seria horta, seria una altra cosa”. Aleshores, què estan esperant per a fer un programa de suport a l’agricultura local? O més correctament encara, com és que no pressiona l’Ajuntament a la Generalitat, del seu mateix partit, perquè faça això mateix a nivell comarcal?

La segona resposta que vull destacar ve a matisar les declaracions del mateix regidor de fa unes setmanes:


-El plan de participación ciudadana de la revisión del PGOU incluye una encuesta ciudadana sobre las 20 unidades de huerta -13 de las cuales se reclasifican para usos residencial e industrial- ¿Indultarán el trozo de huerta más votado?

-Queremos tener la valoración de los ciudadanos de nuestro propio paisaje. Los técnicos están convencidos de que habrá coincidencias. Podríamos tener un problema si las valoraciones que hacen los ciudadanos son totalmente opuestas. Entonces tendremos que parar, sentarnos y ver en qué nos hemos equivocado.


L’altre dia deia que l’opinió dels ciutadans no podia contradir la dels tècnics. Ara resulta que si l’opinió ciutadana és contrària els tècnics, s’ho tindran que replantejar.


4. Faitanar no té qui la defenga


De nou un informe oficial de la Conselleria de Medi Ambient sobre la revisió del PGOU de la ciutat de València diu coses amb un mínim de trellat sobre l’horta, encara que el tinguem que conéixer per la premsa, facilitat per l’oposició, i no li faça cas ni la mateixa Administració que l’emet.

L’informe es pot resumir en tres idees bàsiques: D’una banda, que el pla de revisió del PGOU no justifica adequadament la demanda de nous habitatges, per a la construcció dels quals s’han de requalificar tants metres quadrats d’horta. De l’altra, que s’han de prendre mesures cautelars a l’espera que s’aborde la protecció des d’un punt de vista global de territori (o el que és el mateix, l’aprovació del Pla d’Acció Territorial de Protecció de l’Horta de València, que fa anys que roman esperant en algun calaix). I en tercer lloc, s’adverteix l’Ajuntament que la requalificació de noves zones d’horta augmenta la pressió sobre altres zones actualment no amenaçades.

Vull insistir de nou en el cas de l’horta de Faitanar, no perquè siga la meua zona, sinó perquè considere aquesta requalificació la més flagrant i important de la revisió del PGOU. Observeu la següent imatge comparativa, a la mateixa escala, entre la superfície d’horta requalificada en Faitanar (dalt, en color salmó) i la superfície que ocupa el districte de Ciutat Vella. Son pràcticament igual de grans. I total, per a fer un simple polígon industrial, que es podria allotjar en qualsevol lloc de l’àrea metropolitana, fora de l’horta històrica, així com el nou cementeri municipal, que ben bé podria anar a la part nord de la ciutat, ja que l’altre el tenim al sud.

Quin és el problema de Faitanar? Que Faitanar no té qui la defenga. La Punta va caure finalment, però la resposta dels seus habitants va ser contundent. Com també està havent-hi resposta, en menor mesura, a Alboraia. Però a Faitanar no viu ningú, ni té cap poble a prop. El taronger abunda, i això no és motiu de protecció, segons els criteris del tècnics, que només li donen una valoració mitjana. Sens dubte, Faitanar no té qui la defenga.

3 comentaris:

mireia ha dit...

UFF!
la veritat és que dóna por. el pp és terrible i la gent el vota (i a més a saco), però crec que el més terrible de tot és que gran part de la gent que vota al pp són els fills del psoe, i del seu abovinable projecte educatiu. Com diu la meua colega Sara del Cabanyal "de vegades pense que sols em queda fer-me terrorista".

Marc Peris ha dit...

Són els fills de... Satán.
País Valencià, el percentatge d'habitatge sense vendre més alt: Més del 50%! I encara destrueixen...
Que es mengen els pisos amb paella para todos, a vore si reventen!

Aurora Mora ha dit...

Buah, Marc, si només fos això... però ahir vaig anar a classe per a exposar un treball sobre política econòmica a Espanya, i després del meu grup, ho feien els companys que s'encarregaven del País Valencià. Com un d'ells és funcionari de la Conselleria d'Economia, i sap molt d'economia i dels comptes de la Generalitat, va demostrar-nos com se les gasta el Consell i la veritat, era per a flipar. Camps i el seu equip no tenen vergonya ni la coneixen. Som unes desgraciades.