dissabte, 5 de juliol del 2008

20 anys de Maulets



Ahir, els companys de Maulets l’Horta festejaven els vint anys del naixement de l’organització. Per la vesprada havien programat una xerrada amb antics i actuals militants i per la nit, soparet i concert d’Orxata Sound System.
Jo vaig anar de casualitat. Em vaig assabentar per e-mail dues hores abans del sopar i vaig decidir que no podia fallar: he sigut mauleta durant alguns anys i havia de celebrar-ho. A més, feia molt de temps que no passava pel Terra i tenia ganes de veure a tothom.

Tot i que la majoria d’ex-maulets de la meua generació no hi eren, em va alegrar trobar-me amb gent de l’Assemblea Terralada (que actualment formen part de Viarany), a actuals maulets (amb alguns dels quals ja vaig coincidir fa molts anys a la CEPC -ara SEPC-), i a coneguts en general. Amb cap d’elles vaig compartir els pensaments que havia tingut per la vesprada, just en el moment que em vaig assabentar de la celebració. I per això vull fer-ho ara.

Realment fa molt de temps que no milite a Maulets i si us sóc sincera, no ho he trobat massa a faltar. Sí les companyes, però no el fet de militar. La data d’ahir, però, em va fer recordar els vells temps i reflexionar una miqueta entorn a tot el que he viscut.

En primer lloc, la militància ha estat una gran escola per a mi. Estar colze a colze amb una sèrie de persones cada dia, portant un centre social, fent assemblees, xerrades, actes, preparant manifestacions, discursos i concerts, m’ha ensenyat moltes coses, bones i dolentes, necessàries per alimentar el meu esperit crític. Sense la pràctica assembleària diària, per exemple, no haguera estat capaç de reconèixer els límits de l’assemblearisme (com a cosa dolenta) i no haguera estat capaç d’enfrontar-me a la por de parlar en públic (com a cosa bona). O per exemple, el fet d’enfrontar-nos amb la justícia més d’una vegada i més de dues (cosa negativa), m’han fet conèixer els mecanismes repressius (cosa positiva).

Però és que a més, tinc la sensació d’haver participat en un moment clau per a l’organització. De fet, quan jo vaig entrar a Maulets, va ser un moment de ruptura total a nivell nacional. Entre la línia tradicionalista (patriòtica) i la línia “post-materialista” (representada precisament per l’assemblea de l’Horta) va triomfar la segona. Recorde que en aquella època estàvem eufòriques, perquè a València s’havia fraguat una aliança entre els indepes i els llibertaris que va donar uns fruits molt interessants (defensa de la Punta, manifestacions conjuntes contra la repressió i el feixisme, etc.) i que, tot i semblar duradora, es va esfumar d’un dia per a l’altre. Tanmateix, a l’organització sí va implantar-se definitivament una nova manera de sentir i d’actuar: la defensa del territori i l’aliniament amb els nous moviments ciutadans com a bandera.

En fi, una època de la meua vida molt activa i excitant, de la que he après moltíssim a molts nivells i de la qual no m’arrepentisc. Al contrari. Estic orgullosa d’haver sigut mauleta, d’haver conegut a gent amb una gran qualitat humana, d’haver patit por, d’haver plorat, d’haver rigut, d’haver-me agobiat, d’haver creat, d’haver somiat i d’haver lluitat per unes idees.



Ara porte una vida diferent. Teòricament m’he allunyat de l’independentisme i, pel que fa a la praxi, després de travessar el desert, torne a la càrrega, doncs he decidit comprometre’m pel meu poble amb gent nova. El treball en xarxa que algunes torrentines vam fer per organitzar una resposta antifeixista a la marxa nazi del passat 7 de juny, ha servit de precedent per començar a teixir un “moviment” interessant a Torrent, autònom i horitzontal, intergeneracional i sense paternalismes de cap tipus, que té tres punts d’acció: llengua, territori i antifeixisme. No sé si funcionarà, però apostaré fort perquè així siga. Aquesta és la meua manera de seguir sent "mauleta".

4 comentaris:

No n´hi ha ha dit...

Pareix que la capital de L´Horta Sud pot viure grans moments a mans dels Moviments Socials. Encara que de moment (i suposse que per molt de temps) no som la vanguarda revolucionaria que als més joves ens agradarïa ser, pareix que poden eixir noves coses. Llengua, territori i antifeixisme son coses importants però esperem que pugam tirar endavant amb més temes i no centrar-nos unicament en aquestes coses. Esperem que siguen bons moments per al poble torrentí!

aurora ha dit...

Milicià, jo, la veritat, no espere ser l'avantguarda de ningú. No crec que en la societat en què vivim, i això engloba a Torrent, puguem parlar ja mai més d'avantguardes revolucionàries. Més bé haurem de parlar de moviments socials i de treball en xarxa. I per a tal cosa, hem de veure quins punts en comú tenim entre tanta diversitat: és per això que hem triat eixos "issues", més com a punts d'unió entre gent molt diversa (la multitud de la què ens parlava Negri?), la qual cosa no vol dir que no hi haja penya treballant altres temes.
A més, no és poca cosa, sabem que Torrent és una de les ciutats menys mobilitzades del País Valencià (i tenint en compte la seua grandària, és preocupant), així que poquet a poquet intentarem teixir algo més gros, vorem si cualla la cosa...

No n´hi ha ha dit...

No em refería a ser una vanguarda revolucionaria. Tens raó en el que dius. I opine igual que tú. Realment el que jo volia dir es que els més joves potser ens sitam indentificats amb postures més revolucionaries. Però jo de primeres no crec en vanguardes, sino en lluita popular. Això és el que volia dir, no crec en una revolució avui en día, però si en postures més o menos combatives. Però per algun lloc tindrem que començar a lluitar desde el poble de Torrent i aquesta iniciativa em pareix molt bona.

Mitrídates ha dit...

Això m'agrada, Aurora, que seguisques al peu del canó. Quan et vaig conèixer, a tu i als teus companys, éreu per a mi els Maulets majors amb qui no sabia de que parlar perquè pensava que ja ho teníeu tot sabut, els que s'encadenaven a les màquines i salvaven alqueries junt a punks postmoderns, i jo soles un xiquillo.

Ara, que ja s'heu jubilat, m'alegre de vore-vos pels llocs- a tu alguna volta per la Facultat, de reunions o mirant notes pels despatxos, que un mai acaba d'estudiar mai- i que seguiu donant guerra. Que Maulets són moltes coses i hem de seguir en contacte, pel que heu sigut i pel que encara queda per ser...

Gràcies, i avant!