dissabte, 16 d’agost de 2008

La "patata caliente" boliviana



Els resultats del referèndum revocatori que va celebrar-se a Bolívia el diumenge passat no poden ser més clars. El govern del president Evo Morales (MAS) compta amb un recolzament majoritari per part del poble bolivià. A l’oposició però, la voluntat dels ciutadans els la repampimfla: continuen mantenint cap a la població indígena i/o pobra i cap al govern que ha triat democràticament aquesta població el mateix menyspreu racial que han mantingut des de sempre. I és que, a qui li importa la democràcia quan del què es tracta és de diners i de recursos? Pot suportar una colla de pastosos, mafiosos, terratinents i blancs que el poder els haja estat usurpat per la voluntat popular? És clar que no. Per això el líder de PODEMOS (o no) continua instant l’exèrcit a practicar un colp d’estat que els torne el què han perdut, per això continua insultant Evo amb termes com “macaco”, per això Bolívia continuarà sent una autèntica “patata caliente”, i per això el govern de Morales ho té molt difícil.
Totes sabem que el poble està del seu costat, però això, malauradament, no basta. Els mitjans de comunicació, els grans propietaris de terres, els governs occidentals… tots s’oposen al procés de transformació social iniciat a Bolívia. I la història ens diu que acabaran guanyant els dolents, els que tenen la riquesa i no volen compartir-la, els que provoquen que xiquets i xiquetes estiguen condemnats a morir de fam, els que no creuen (ni per un moment) en la igualtat d’oportunitats per molt que s’omplin la boca amb eixos termes, els que no creuen en la justícia ni en la dignitat de totes les persones, siguen aborígens, blanques, negres o mestisses. Els patrons i els poderosos, en definitiva.
No obstant això, la història es circumscriu al passat i encara no sabem què ens depara el futur. De moment els bolivians (els pobres, els esclaus, les mules de càrrega, els explotats de la vergonyosa història colonial occidental) estan intentant escriure el seu futur amb les seues pròpies mans i potser ho aconseguisquen. Al cap i a la fi, si han aconseguit resistir durant cinc segles, qui diu que no puguen véncer la misèria que els han inculcat. No oblidem que la llegenda de David i Goliat acaba amb la victòria de David. Queda, doncs, l’esperança.