dilluns, 24 de novembre de 2008

Espanya i els drets humans: una assignatura pendent



Amb el títol Els 'gentleman' no estan de moda, el País ha publicat avui un anàlisi molt interessant entorn a l'instrument que té Nacions Unides per a fer que els Estats no vulneren els drets humans. Podeu imaginar les limitacions de tal "instrument", donada la poca utilitat que té el dret internacional públic. L'article ho explica així:

Allò que s'ha anomenat la "mobilització de la vergonya" és l'únic recurs amb el què compten les Nacions Unides per a comminar els Estats a què corregisquen les vulneracions que cometen dels pactes sobre drets humans. Es dóna per descomptat que la comunitat internacional es regeix per l'honorabilitat i els alts codis morals i que la simple pressió que suposa la publicitat dolenta d'una condemna pública és suficient per a corregir les desviacions. És a dir, que com l'Estat té vergonya, rectifica immediatament.

Tanmateix, és important assenyalar que l'ONU ha instat l'estat espanyol a prende en consideració una sèrie de recomanacions per fer front a les vulneracions dels drets humans que es produeixen sovint al seu territori. Per a mi, és ací on rau el quid de la qüestió. Pel què fa a aquest aspecte, l'article diu així:

(...) Des de 1985 i fins a l'any passat, Espanya havia estat denunciada en 105 ocasions davant el Comitè de Drets Humans de l'ONU per suposades violacions del Pacte de Drets Civils i Polítics i 15 vegades ha estat condemnada (...)

Diverses de les condemnes ho han sigut per no respectar la doble instància penal, és a dir, per no garantir el dret de tot condemnat a la revisió de la seua condemna per un tribunal superior (...)

Però, a més de les denúncies individuals, els Estats deuen presentar informes periòdics en els què donen compte del seu grau de compliment del pacte i el debat del qual pels 18 experts independents que integren el Comitè genera una sèrie de recomanacions que l'Estat deu complir.


Així, en la 94a edició, que s'ha celebrat a Ginebra els dies 21 i 31 d'octubre, Espanya ha rebut un gran arrambatge. Una de les crítiques més serioses, que a més és recurrent, es refereix a l'àmplia i genèrica varietat de conductes que en el Codi Penal espanyol constitueixen delictes de terrorisme. Per als experts, la definició és "elàstica" perquè inclou conductes ambigües que no està clar que siguen delictives i recomanen a Espanya que redefinisca el concepte de terrorisme d'una manera més restrictiva, per a què les mesures per a lluitar contra els terroristes s'ajusten als drets reconeguts en el Pacte. El Comitè ha criticat també l'abús del secret de sumari, ja que, al seu parer, suposa una violació del principi d'igualtat d'armes en el procès.

Davant les denúncies per maltractaments que segueixen arribant ocasionalment, el Comitè considera que no sembla que Espanya haja fet el suficient per a eradicar la tortura i recomana que les autoritats espanyoles desterren la incomunicació dels detinguts i acceleren el procès d'adopció d'un mecanisme nacional de prevenció de la tortura (...).

Finalment, el Comitè aboga per l'abolició de la Llei d'Amnistia de 1977 perquè considera que suposa una limitació greu en la investigació de crims contra la Humanitat en l'àmbit nacional, és a dir, en el cas del franquisme, donat per suposat que l'aixecament i posterior repressió del dictador van donar lloc a aquest tipus de delictes imprescriptibles (...).

Tot i que el Comitè no dispose de cap instrument vàlid -llevat de la vergonya- per a imposar sancions a l'Estat Espanyol per les repetides vulneracions dels drets humans que comet, almenys aquestes es fan públiques i som les ciutadanes qui hem d'utilitzar-les per a demanar el respecte dels drets inalienables de totes i cadascuna de les persones.

1 comentari:

Paco ha dit...

Fes-li una ullada
www.arina-vesta.blogspot.com/