"La democràcia és una excusa del capitalisme opressor"

ENTREVISTA: FEMI KUTI, Músic 'd'afrobeat' (publicada a El País d'avui)

"La democràcia és una excusa del capitalisme opressor"

"Eh?", contesta una veu d'ultratomba a l'altre costat del telèfon. Són les tres de la vesprada, fa un fred endimoniat a Viena i tot indica que li acabem de xafar la migdiada al nigerià Femi Kuti, de 46 anys. No importa; tot just un minut més tard, el cantant, saxofonista, trompetista i hereu de l'inoblidable Fela Kuti estarà llançant invectives contra els Governs corruptes, Nacions Unides, els concerts benèfics i fins i tot, organitzacions no governamentals com la Creu Rotja "La democràcia no existeix, és només una altra excusa més del capitalisme opressor", proclama un home que va sofrir la repressió militar en les seues pròpies carns (el dictador Olusegun Obasanjo va empresonar son pare i va manar matar la seua àvia en els anys setanta) i que no cedirà en la seua obstinació que Occident "escolte la veu d'Àfrica, en realitat la potència més poderosa del planeta". Aquest diumenge protagonitza en el parc de Santa Catalina l'actuació estel·lar del festival Womad de Las Palmas de Gran Canària.

Un àlbum de Kuti sempre constituïx un esdeveniment en els circuits dels ritmes ètnics, però pot ser que Day by day ho siga encara més. Trenca set anys de silenci des dels dies de Fight to win i, sobretot, accentua els senyals d'identitat del seu autor: pur afrobeat trepidant en la part musical i lletres incendiàries sobre l'opressió que, al seu judici, pateix el continent negre. I tot això en anglès, perquè ningú es faça el desentès.

"Clar que la música pot sacsejar consciències i canviar una part del món", argumenta. "Les meues cançons no arriben a milions de persones, però sí a uns quants centenars, i són efectives. Qui vullga escoltar serà més conscient dels nostres problemes, de la fam o la violència en els carrers". Sap que a l'Europa opulenta li tenen per un rebel, per una incòmoda veu de la consciència, però no li importa. "Em dic Femi Anikulapo Kuti i lluite contra la corrupció i la injustícia", resumeix. Sense por a no-res, ni tan sols a morir. "Aquells que assassinen o ordenen crims també moriran un dia".

Les cançons de Day by day s'erigeixen en homenatge a tots aquests homes i dones africans "que pateixen diàriament la misèria, la fam i la guerra, que resen diàriament per a treure endavant els seus i viure en pau". I títols com Demo crazy, un joc de paraules entre democràcia i boig, deixen clar el seu posicionament ideològic. "Duc gairebé 50 anys escoltant discursos solemnes que no serveixen per a res. La gent està farta de tant blablabla; ja només serveixen els fets".

Si se li pregunta que identifique els culpables, Estats Units sempre figura al capdavant de la classificació. "Presumeixen de donar diners, però els ha d'arribar sempre als mateixos. Els problemes reals, lluny de millorar, empitjoren". Amb tot, la seua llista de culpables és més extensa. "Les ONG diuen estar treballant, però no se les hi veu. Les Nacions Unides organitzen conferències inservibles. Els músics occidentals promouen concerts benèfics sense cap resultat. Recorda aquella cançó, We are the world? Han passat més de 20 anys i tot segueix igual".

Des d'aquesta perspectiva, el joc democràtic se li antoixa una farsa. "Demòcrates i republicans s'alternen als Estats Units, igual que liberals i conservadors al Regne Unit. Són sistemes bipartidistes finançats pels propis Governs, així que es perpetuaran fins a l'infinit. Vostès li diuen democràcia, però a mi em sembla hipocresia". Admet, això sí, que li il·lusiona la victòria d'un afroamericà com Obama. "La gent jove nord-americana s'ha cansat de la CIA, el racisme i la repressió policial. La revolució d'Internet ens està ajudant a que la gent estiga millor informada, amb independència d'on visca".

Aquella modorra vespertina és ja només un tènue record després d'un quart d'hora de discurs torrencial. En realitat, Kuti només s'assosega i fins i tot, voreja el laconisme quan, sorpresa, parla de música. Diu que en aquests set anys ha millorat la seua tècnica com a intèrpret, nega que la imperible figura paterna -Fela va ser un dels músics africans més importants, així com un far en la lluita del continent- li supose cap llast i només recupera l'entusiasme al parlar de Made Kuti, un dels seus set fills (tres naturals, quatre adoptats), que amb només 13 anys ja forma part de Positive Force, la seva banda d'acompanyament. "Espere que acabe sent un músic estupend. Li agrada molt la música, però també jugar a la pilota, així que encara és prompte per a pronosticar quin futur li espera. Allò que li faça feliç a ell, em farà feliç a mi. Tinc clar que no vull a cap Michael Jackson en la família...". Perduda ja definitivament l'esperança de recobrar un somni reparador, Femi Anikulapo Kuti s'encamina a la prova de so vienesa. El diumenge farà el mateix en l'arxipèlag canari."

+ info: http://www.myspace.com/femikuti