Contra la tortura, silenci
Bandes com Metallica o Rage Against the Machine protesten per l'ús de les seues cançons com a maltractament psicològic als presoners de Guantánamo.
La tortura no entén d'estils. N'hi ha prou amb pujar el volum. Dóna igual que les lletres del grup nord-americà Rage Against the Machine (RATM) siguen un rabiós al·legat contra el capitalisme i escopisquen directament a la cara de Bush. Les seues cançons, al costat de les de grups com Metallica, AC/DC o la dolça Britney Spears, són utilitzades des de fa anys per l'Exèrcit nord-americà com tècniques de tortura psicològica a Iraq, Afganistan i la base de Guantánamo. "Estàs preparat per a la tortura física", compta al periòdic anglès The Guardian Ruhal Ahmed, ciutadà britànic que ha passat per la base nord-americana a Cuba. "No hi ha problema si t'interroguen en una habitació mentre et colpegen. Et prepares mentalment i ja està. És pitjor la tortura psicològica".
Els artistes implicats estan farts que la seua música retrone en les parets de Guantánamo i s'acaben d'organitzar a través de Zero dB (zero decibels), una iniciativa que pretén arribar als 30.000 afiliats i pressionar així perquè cessen els abusos musicals. "El que ens agradaria és que ficaren a Bush en una d'aquestes petites cel·les i li posaren la nostra música fins a deixar-lo sord", ha proposat el guitarrista de RATM, Tom Morello. Amb aquesta agrupació els músics plantegen silenci contra el soroll. Així, els primers actes de Zero dB es comencen a veure en els concerts on les bandes guarden diversos minuts de silenci abans de començar la seua actuació.
Estats Units mai ha negat aquestes pràctiques. De fet va ser el comandant militar nord-americà a l'Iraq, Ricardo Sánchez, el qual les va autoritzar en 2003, amb l'aprovació dels seus superiors. La finalitat: "Crear temor, desorientar... i perllongar l'impacte de la captura". Binyam Mohamed és altre dels presos de Guantánamo que han sofert aquests abusos: "Et fiquen en una habitació fosca i et lliguen. Et deixen diversos dies sense dormir i quan tens les cames inflades i les mans entumides comença a sonar música forta. A mi em van posar Eminem i Dr. Dre durant 20 dies". A la llista de músics atronadores que sonen a Guantánamo se sumen alguns tan allunyats del rock dur com David Gray, un cantautor anglès de aterciopelades cadències. També les innocents melodies de Barrio Sésamo. El seu autor s'ha quedat de pedra al conèixer la notícia. La banda Metallica, que va mostrar en el seu temps una absoluta indiferència davant la utilització de les seues cançons ("Nosaltres hem torturat durant anys als nostres pares, esposes i amics amb la nostra música. Per què els iraquians anaven a ser distints?", va dir el seu cantant), es mostra ara a favor de la iniciativa Zero dB. Aquesta potser tinga data de caducitat si al gener de 2009, tal com ha promès el president electe Barack Obama, Guantánamo deixa d'existir. El que no sembla tan segur és que aquesta tècnica deixe d'utilitzar-se en altres conflictes.
La tortura no entén d'estils. N'hi ha prou amb pujar el volum. Dóna igual que les lletres del grup nord-americà Rage Against the Machine (RATM) siguen un rabiós al·legat contra el capitalisme i escopisquen directament a la cara de Bush. Les seues cançons, al costat de les de grups com Metallica, AC/DC o la dolça Britney Spears, són utilitzades des de fa anys per l'Exèrcit nord-americà com tècniques de tortura psicològica a Iraq, Afganistan i la base de Guantánamo. "Estàs preparat per a la tortura física", compta al periòdic anglès The Guardian Ruhal Ahmed, ciutadà britànic que ha passat per la base nord-americana a Cuba. "No hi ha problema si t'interroguen en una habitació mentre et colpegen. Et prepares mentalment i ja està. És pitjor la tortura psicològica".Els artistes implicats estan farts que la seua música retrone en les parets de Guantánamo i s'acaben d'organitzar a través de Zero dB (zero decibels), una iniciativa que pretén arribar als 30.000 afiliats i pressionar així perquè cessen els abusos musicals. "El que ens agradaria és que ficaren a Bush en una d'aquestes petites cel·les i li posaren la nostra música fins a deixar-lo sord", ha proposat el guitarrista de RATM, Tom Morello. Amb aquesta agrupació els músics plantegen silenci contra el soroll. Així, els primers actes de Zero dB es comencen a veure en els concerts on les bandes guarden diversos minuts de silenci abans de començar la seua actuació.
Estats Units mai ha negat aquestes pràctiques. De fet va ser el comandant militar nord-americà a l'Iraq, Ricardo Sánchez, el qual les va autoritzar en 2003, amb l'aprovació dels seus superiors. La finalitat: "Crear temor, desorientar... i perllongar l'impacte de la captura". Binyam Mohamed és altre dels presos de Guantánamo que han sofert aquests abusos: "Et fiquen en una habitació fosca i et lliguen. Et deixen diversos dies sense dormir i quan tens les cames inflades i les mans entumides comença a sonar música forta. A mi em van posar Eminem i Dr. Dre durant 20 dies". A la llista de músics atronadores que sonen a Guantánamo se sumen alguns tan allunyats del rock dur com David Gray, un cantautor anglès de aterciopelades cadències. També les innocents melodies de Barrio Sésamo. El seu autor s'ha quedat de pedra al conèixer la notícia. La banda Metallica, que va mostrar en el seu temps una absoluta indiferència davant la utilització de les seues cançons ("Nosaltres hem torturat durant anys als nostres pares, esposes i amics amb la nostra música. Per què els iraquians anaven a ser distints?", va dir el seu cantant), es mostra ara a favor de la iniciativa Zero dB. Aquesta potser tinga data de caducitat si al gener de 2009, tal com ha promès el president electe Barack Obama, Guantánamo deixa d'existir. El que no sembla tan segur és que aquesta tècnica deixe d'utilitzar-se en altres conflictes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada