“A una novel·la jo no li demane seguretats, no demane que reforce conviccions que ja tinc: espere de la novel·la una desestabilització, encara que siga subtil però que existisca. La novel·la és pertorbadora o no és. No vull que se’m diga que els dolents són els dolents perquè són dolents, i que els bons tenen raó. Vull relats sobre la crisi dels “bons”, sobre el punt de vista dels “dolents”, sobre els obstacles i els replantejaments, sobre les proves a superar, sobre els desafiaments que funden coses i les victòries que fan perdre el cap i porten al desastre. En suma, vull la possibilitat d’una èpica i vull que es clave mà a la tragèdia. Sols si hi ha tot açò, en la meua opinió, es pot fer una escriptura de valor social i polític sense envilir la forma novel·la”.Wu Ming 1
(Extret de l’entrevista Jazz, literatura y resistencia humana publicada al número de març d’El Viejo Topo).
2 comentaris:
molt grans els Wu Ming!
Per a mi "Q" de Luther Blissett una de les millors novel·les històriques que s'han escrit mai. A vore quan tradueixen "Manituana"...
Sí, recorde que estaves llegint-la en l'època on cada dissabte agafàvem el metro camí a la ràdio. Ja me'l deixaràs...
Un beset.
Publica un comentari a l'entrada