Proposta constituent
El diumenge passat EL PAÍS donava a conèixer la proposta constitucional d'ETA, que, una vegada implementada, vindria a substituir el marc constitucional-estatutari resultant de la transició democràtica. Aquesta proposta és presentada com punt d'arribada de la "primera" transició i com punt de partida de la "segona" (pagarà ETA drets d'autor a José María Aznar o els hi reclamarà aquest?), que ha de consistir en la imposició real i efectiva dels principis de "sobirania" i "territorialitat" bascos sobradamente coneguts. Cal reconèixer, d'entrada, que ETA, una vegada que ha deixat les armes i ha començat a fer ús de la paraula, ha tingut la valentia de fer el que no ha fet cap dels altres partits nacionalistes: fer una proposta constituent alternativa, política i tècnicament articulada, al bloc de la constitucionalitat integrat per la Constitució i els disset Estatuts d'Autonomia. Amb aquesta proposta ETA ve a posar de manifest que ella sí es pren de debò allò del "àmbit de decisió exclusivament basc". El poder constituent del poble espanyol, en el qual descansen la Constitució i els disset Estatuts d'Autonomia, és radicalment incompatible amb el reconeixement d'un àmbit de decisió exclusivament basc, català o andalús. El poder constituent no pot ser múltiple. Els àmbits de decisió exclusius no caben en la Constitució. Ni en l'espanyola ni en cap. I no caben, perquè són incompatibles amb el principi de legitimitat democràtica de l'article 1.2 de la Constitució: "La sobirania nacional resideix en el poble espanyol del que emanen els poders de l'Estat". Aquest és un principi que no admet excepció. Sense ell, l'Estat no és ni intel·lectualment pensable ni tècnicament organizable. L'Estat democràtic, naturalment. L'Estat dels generals del 23-F és una altra cosa.
Em va produir una satisfacció notable la lectura del document d'ETA. En primer lloc, perquè quan es comença a redactar documents constitucionals, no és fàcil que es torne a la lluita armada. És molt difícil que qui està pensant a aconseguir els seus objectius a trets, es pose a contemplar escenaris institucionals alternatius per a aconseguir-los. La columna d'ahir de Patxo Unzueta crec que donava en el clau.
Però en segon i sobretot, perquè crec que la Constitució territorial espanyola és una bona Constitució. La combinació del principi d'unitat política de l'Estat amb el reconeixement del dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions és la decisió política que millor s'adapta a la Constitució territorial espanyola materialment existent. Políticament l'estructura de l'Estat està ben definida en la Constitució. Tècnicament és millorable, però políticament no. I si no ha estat millorada tècnicament, és perquè la millora tècnica suposaria la reafirmació de la decisió política i la supressió de les ambigüitats.
Aquest debat és el qual la proposta d'ETA ve a traure a la superfície. I és un debat que ha de ser benvingut. No hi ha per què tenir por a aquest debat. L'estructura de l'Estat de les Autonomies és perfectament defensable enfront de qualsevol alternativa que es formule, siga la d'ETA o siga la que siga. En el debat polític i acadèmic que s'ha produït al llarg d'aquests últims vint anys no hi ha hagut ni una sola proposta de Constitució territorial alternativa digna de ser presa en consideració i que haja passat a la fase de presentar-se tècnicament articulada. Açò és el que suposa la proposta d'ETA, que té la virtut de passar del terreny purament especulatiu al de l'enginyeria constitucional. Ja veurem si condeix l'exemple i els altres partits nacionalistes s'animen a seguir per la mateixa via. Llavors tindrem ocasió de veure quina alternativa és política i tècnicament comparable a la de la Constitució espanyola vigent. Ja era hora que el debat se situara en aquests termes. El sorprenent és que haja estat ETA qui ho ha situat. Açò és quelcom que hauríem d'acabar agraint-li.
Com poden canviar tant les coses en un període tant curt!
El diumenge passat EL PAÍS donava a conèixer la proposta constitucional d'ETA, que, una vegada implementada, vindria a substituir el marc constitucional-estatutari resultant de la transició democràtica. Aquesta proposta és presentada com punt d'arribada de la "primera" transició i com punt de partida de la "segona" (pagarà ETA drets d'autor a José María Aznar o els hi reclamarà aquest?), que ha de consistir en la imposició real i efectiva dels principis de "sobirania" i "territorialitat" bascos sobradamente coneguts. Cal reconèixer, d'entrada, que ETA, una vegada que ha deixat les armes i ha començat a fer ús de la paraula, ha tingut la valentia de fer el que no ha fet cap dels altres partits nacionalistes: fer una proposta constituent alternativa, política i tècnicament articulada, al bloc de la constitucionalitat integrat per la Constitució i els disset Estatuts d'Autonomia. Amb aquesta proposta ETA ve a posar de manifest que ella sí es pren de debò allò del "àmbit de decisió exclusivament basc". El poder constituent del poble espanyol, en el qual descansen la Constitució i els disset Estatuts d'Autonomia, és radicalment incompatible amb el reconeixement d'un àmbit de decisió exclusivament basc, català o andalús. El poder constituent no pot ser múltiple. Els àmbits de decisió exclusius no caben en la Constitució. Ni en l'espanyola ni en cap. I no caben, perquè són incompatibles amb el principi de legitimitat democràtica de l'article 1.2 de la Constitució: "La sobirania nacional resideix en el poble espanyol del que emanen els poders de l'Estat". Aquest és un principi que no admet excepció. Sense ell, l'Estat no és ni intel·lectualment pensable ni tècnicament organizable. L'Estat democràtic, naturalment. L'Estat dels generals del 23-F és una altra cosa.Em va produir una satisfacció notable la lectura del document d'ETA. En primer lloc, perquè quan es comença a redactar documents constitucionals, no és fàcil que es torne a la lluita armada. És molt difícil que qui està pensant a aconseguir els seus objectius a trets, es pose a contemplar escenaris institucionals alternatius per a aconseguir-los. La columna d'ahir de Patxo Unzueta crec que donava en el clau.
Però en segon i sobretot, perquè crec que la Constitució territorial espanyola és una bona Constitució. La combinació del principi d'unitat política de l'Estat amb el reconeixement del dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions és la decisió política que millor s'adapta a la Constitució territorial espanyola materialment existent. Políticament l'estructura de l'Estat està ben definida en la Constitució. Tècnicament és millorable, però políticament no. I si no ha estat millorada tècnicament, és perquè la millora tècnica suposaria la reafirmació de la decisió política i la supressió de les ambigüitats.Aquest debat és el qual la proposta d'ETA ve a traure a la superfície. I és un debat que ha de ser benvingut. No hi ha per què tenir por a aquest debat. L'estructura de l'Estat de les Autonomies és perfectament defensable enfront de qualsevol alternativa que es formule, siga la d'ETA o siga la que siga. En el debat polític i acadèmic que s'ha produït al llarg d'aquests últims vint anys no hi ha hagut ni una sola proposta de Constitució territorial alternativa digna de ser presa en consideració i que haja passat a la fase de presentar-se tècnicament articulada. Açò és el que suposa la proposta d'ETA, que té la virtut de passar del terreny purament especulatiu al de l'enginyeria constitucional. Ja veurem si condeix l'exemple i els altres partits nacionalistes s'animen a seguir per la mateixa via. Llavors tindrem ocasió de veure quina alternativa és política i tècnicament comparable a la de la Constitució espanyola vigent. Ja era hora que el debat se situara en aquests termes. El sorprenent és que haja estat ETA qui ho ha situat. Açò és quelcom que hauríem d'acabar agraint-li.
Com poden canviar tant les coses en un període tant curt!
2 comentaris:
Molt bé, Aurora! Fa uns dies que el teu blog encara està una mica per damunt del seu nivell habitual, que ja és molt alt, i fa goig llegir-te. Ja volia dir-t'ho ahir però aquests dies vaig amb el temps justet. Endavant!
Uff, Ivan, faras que el meu ego es dispare!!! Moltes gràcies pel teu complit, que val per dos, venint de tu!!!
Besos!
Publica un comentari a l'entrada