A cagar a la via!

El dijous passat vaig acudir amb L. a la inauguració de l'extraordinari Cicle de pel·lícules de Frank Zappa que té lloc aquest mes de novembre a la Universitat de València.

La pel·lícula que vam poder veure, 200 motels (que podeu descarregar des d'ací), de l'any 1971, tracta, bàsicament, "de com les gires et poden fer embogir i de com tots aquells que alguna vegada van tocar en "The Mothers of Invention" -la banda de Zappa- vullgueren anar-se'n per a tocar música "seriosament". Una pel·lícula lisèrgica, amb moments delirants i força divertits, acompanyats d'una banda sonora senzillament espectacular; l'esperit de la qual m'impedeix entendre la situació que em va tocar patir en primera persona. Us conte.

El llargmetratge, que s'inicia amb un Ringo Starr disfressat de Frank Zappa abaixant, com si d'un àngel es tractara, a un plató de televisió subrealista i que continúa amb algunes escenes mítiques, com aquella de Keith Moon (el bateria dels Who) disfressat de monja groupie, és una puta bogeria realitzada sota l'efecte de totes les drogues possibles. La qual cosa, com podreu imaginar, afecta de manera negativa a l'espectador sobri.

Jo, que a diferència de L., no havia havia ingerit cap substància prèvia, vaig decidir liar-me un porro amb la intenció d'eixir fóra a fumar-me'l. I quina va ser la meua sorpressa quan, de sobte, una dona que hi havia a la meua filera, a dues butaques de la meua, treu el cap i em crida: "el porro a la calle". Jo li conteste, incrèdula: "Perdona?" I ella ho torna a repetir. "No estic fumant", li faig observar. Però ella ni em mira. Tinc la intenció de fer-li saber que no anava a fumar-me'l allà, però pense: "Que et follen". Per a indignació la meua. Com és possible que una activa fonamentalista antidrogues estiga veient una pel·lícula com 200 motels? Vinga va... a cagar a la via!

Pd. Entendreu millor la meua postura si li pegueu una ullada al tràiler...