El dijous passat vaig acudir amb L. a la inauguració de l'extraordinari Cicle de pel·lícules de Frank Zappa que té lloc aquest mes de novembre a la Universitat de València.
La pel·lícula que vam poder veure, 200 motels (que podeu descarregar des d'ací), de l'any 1971, tracta, bàsicament, "de com les gires et poden fer embogir i de com tots aquells que alguna vegada van tocar en "The Mothers of Invention" -la banda de Zappa- vullgueren anar-se'n per a tocar música "seriosament". Una pel·lícula lisèrgica, amb moments delirants i força divertits, acompanyats d'una banda sonora senzillament espectacular; l'esperit de la qual m'impedeix entendre la situació que em va tocar patir en primera persona. Us conte.

Jo, que a diferència de L., no havia havia ingerit cap substància prèvia, vaig decidir liar-me un porro amb la intenció d'eixir fóra a fumar-me'l. I quina va ser la meua sorpressa quan, de sobte, una dona que hi havia a la meua filera, a dues butaques de la meua, treu el cap i em crida: "el porro a la calle". Jo li conteste, incrèdula: "Perdona?" I ella ho torna a repetir. "No estic fumant", li faig observar. Però ella ni em mira. Tinc la intenció de fer-li saber que no anava a fumar-me'l allà, però pense: "Que et follen". Per a indignació la meua. Com és possible que una activa fonamentalista antidrogues estiga veient una pel·lícula com 200 motels? Vinga va... a cagar a la via!
Pd. Entendreu millor la meua postura si li pegueu una ullada al tràiler...
3 comentaris:
Horror, un porro que anda!
Veig que la Universitat continua organitzants cicles interessants. Que seria de València sense ella...
El Zappa és un crack: el surrealisme fins i tot l'exporta fora de la pantalla!
Publica un comentari a l'entrada