Normalment, el diumenge és el dia del video, però com tot en aquesta vida, a diferència i repetició hi ha excepcions. No crec que demà em connecte a Internet, donat que estaré de dinarot amb vells companys assamblearis i, sobretot, bons amics. Precisament, amb alguna de la gent que va "obrir l'esquerda" en un moment determinat per tal que els moviments socials de la terreta utilitzaren el documental com una eina més en la lluita contra el pensament únic i de difusió d'alternatives. Arrels de lluita va ser el primer. Després vingueren molts més. L'últim en eixir del forn es titula Obrint l'esquerda i, a hores d'ara, està presentant-se a moltes viles i ciutats del nostre país. A Maulets, donar-los la meua enhorabona pel treball fet.
4 comentaris:
Hola Aurora. Aquest matí he passat per la seu de CCOO per a fer-hi una visita al XI congrés del PCPV. Amadeu Sanchis m'ha presentat al company Ignacio Blanco i m'ha donat records per a tu (Ignacio, no Amadeu). He tingut una sensació agredolça però crec que no torne al Partit ni borratxo. No sé. sóc molt pessimista. Fa quasi deu anys que vaig deixar la militància i semblava que al congrés estaven com en la pel.lícula del "dia de la marmota" eixa: repetint el mateix, repetint el mateix. Encara que sí he notat una novetat: quant menys militants té el partit més banderes vermelles i republicanes es posen a la mesa presidencial.
Sault i República, Aurora.
Molt guapo el vídeo. S'ho han currat. Realment, em sent orgullós del camí que encetàrem nosaltres a l'Horta. Ara hi ha més recursos, però es tracta del mateix esperit. El vaig a pillar jo també per al blog.
Una abraçada.
Donc sí, senyor Peris. Crec que totes sentim el mateix. Especialment després d'haver "patit" tant. Sols cal recordar aquella nit que vam estar fins les 4 de la matinada per tal de fer el muntatge final i tot se'n anà a la merda. Quins moments!
Uf, que cafre eres...
Preferisc recordar altres moments...
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada