dimecres, 24 d’octubre del 2007

Agraïments i felicitacions

Agraïments:

Vull agrair als companys de L'Avanç la inclusió del meu bloc a la seua edició digital sota la rúbrica de "recomanem". Jo, companys, també us recomane des de fa temps.

Vull agrair també a l'administrador de Millor Torrent el gest d'incloure el meu bloc al seu web, tot i que puga discrepar de la seua línia.

Vull agrair, finalment, a la Míriam les seues aportacions i crítica constructiva al comentari sociològic de El Verdugo, publicat ací.

Felicitacions:

Vull felicitar, des d'ací, a les companyes de Maulets de l'Horta, perquè finalment podran celebrar la Festa per la Independència aquest dissabte al barri del Carme, tot i els obstacles interposats per l'Ajuntament de València, que han estat molts. Des d'ací, donar-vos ànims per treure la Festa endavant de la millor manera possible i, per suposat, ja sabeu que podeu contar amb mi.


















Vull felicitar als organitzadors del Correllengua perquè aquest divendres, està previst que la flama de la llengua catalana travesse el meu poble, Torrent. Aquesta vegada, amb concerts inclosos i esperem que sense estúpides censures per part del PP. Això sí, companys, estaria bé una convocatòria millor que l'anterior.

Vull felicitar a les meues companyes feministes de Pan y Rosas, de l'Argentina, per la seua nova plana web, i sobretot, per la seua incessant lluita contra la injustícia i el patriarcat a casa seua.


I per últim, vull felicitar al Jose, perquè, en aquest univers precari del treball que tenim, l'han fet indefinit i li han pujat el sou. Enhorabona!

2 comentaris:

administrador ha dit...

De res. No trobe res més divertit que la discrepància. I em sembla tot un honor (segurament no merescut) que algú discrepe de la meua línia.
També trobe millor sumar que restar o dividir. :D
Salut

aurora ha dit...

Bueno, a mi la discrepància la majoria de vegades em toca els ovaris, més que semblar-me divertida. Però també és veritat que la discrepància és sana i què l'hauríem d'agafar amb més ganes, perquè en la uniformitat no es pot construir res positiu. Així que, realment, des de la discrepància podríem construir un diàleg, no creus?

Potser després de tot no discrepem de la discrepància, i feliços discrepants serem.