Camí al precariat

Oficialment ja sóc llicenciada en Ciències Polítiques. La qual cosa em converteix en una doble llicenciada. Ara és el moment de contestar la fastigosa pregunta que em fa tothom: què faré?



De moment, estic contestant que gaudir de l’estiu. Al cap i a la fi, probablement serà l’últim estiu que puga aprofitar senceret. Tot per a mi. Ja tindré temps d’iniciar el meu pelegrinatge pel camí al precariat. No sé si començaré provant les delícies del telemarketing o si tindré la sort de proseguir amb la meua carrera hostelera, que tenia abandonada des de fa temps. Potser tinga l’oportunitat única de treballar de caixera en un super o qui sap, tal vegada puga convertir-me en “empleada del mes” d’alguna cadena tipus Leroy Merlin, Telepizza o Mc Donalds. O és molt possible, simplement, que estiga durant algun temps engrossant les altes taxes d’atur de l’Estat Espanyol. Serà meravellòs formar part de l’engranatge capitalista. Una peça més que utilitzaran els que ja tenen molt, però que molt molt, per tenir encara més. Supose que d’això es tracta: de ser útils. Per a això ens han format a la Universitat, no? Per a que els empresaris maximitzen els seus beneficis, estigues millor o pitjor pagat.
En fi, vaig a navegar per algunes pàgines de recerca de treball i intentaré inserir el meu currículum, a veure si hi ha sort i comença l’explotació prompte… Em mor de ganes per vendre la meua força de treball, així podré adquirir objectes i tocar la felicitat amb la palma de la mà. Quina il·lusió!!!