Algunes reflexions entorn al Debat de Política General

Acaba de finalitzar la primera jornada del Debat de Política General i per suposat, no han hagut gaire sorpresses. La primera impressió que he tingut aquest matí, quan el seguia a Internet, ha sigut la d'un President visiblement nerviós, que volia evitar a tota costa qualsevol rastre de la trama Gürtel i, especialment, qualsevol referència al famós informe policial que va aparèixer dijous a la nit en la premsa i que parlava, ni més ni menys, que de finançament irregular del Partit Popular. Per a aconseguir el seu objectiu, Camps ha fet el que més li agrada: ha tret el seu discurs triomfalista, eixe que està basat en paraules buides com futur, confiança, oportunitats, lideratge, progrés, etcètera, acompanyat d'una retafila de dades oportunament triades.
Després ha vingut la intervenció de Luna i 'el curita' ha pres una patètica postura, que ha continuat al llarg de tota la vesprada: la de la prepotència, la de riure's absolutament de tots els portaveus, arribant a l'extrem d'identificar el poble valencià no ja amb el seu govern, sinó directament amb la seua persona. Un moment, per cert, que ha sigut mític per a entendre la política que es segueix al País Valencià i la deriva totalitària de les institucions valencianes.
El problema és que això, segons Max Weber, és el CARISMA. I sociològicament això és el que compta a l'hora d'articular el vot de molts ciutadans, de fet, diria que de la majoria. Què li anem a fer, és una perversió de tot sistema polític. I si volem canviar-ho, haurem de tindre-ho en compte.

Pensament crític

No li tinc molta estima al diari "Público". No obstant, a partir d'aquest dissabte, 3 d'octubre, trauen a la llum una col·lecció molt interessant, digna de recomanació en aquest humil blog. Els títols són:

- La política y el estado moderno, d'Antonio Gramsci
- En qué creen los que no creen, d'Umberto Eco i Carlos María Martini
- El manifiesto comunista, de Karl Marx i Friedrich Engels
- Guerra y paz en el siglo XXI, d'Eric Hobsbawm
- El subderrolloso social en España, de Vicenç Navarro
- Reforma o revolución, de Rosa Luxemburg
- El estado y la revolución, de Vladimir I. Lenin
- Dios y el estado, de Mijail Bakunin
- Sobre el pacifismo, ecología y políticas alternativas, de Manuel Sacristán
- La mujer rota, de Simone de Beauvoir
- Pensamiento secuestrado, de Susan George
- La revolución permanente, de Leon Trotski
- Los dolores del mundo, d'Arthur Schopenhauer

No la deixeu passar!

The (International) Noise Conspiracy - Smash it up

Del disc Survival Sickness (Epitaph, 2000).



i want to smash it up for all the workers who spent hours into nothing
i want to smash it up for all my sisters who got caught up in this funky system
i want to smash it up just like a locust, like a satellite shooting rockets
i want to smash it up in every way I can, right now I think I want to be your man
smash it up yeah, when i'm down
i want to smash it up for all the kids who, who got fucked up just like their parents did
i want to smash it up, the gods and masters who made us die so much faster
yeah yeah, you know i wanna smash it up
yeah yeah, you know we gotta smash it up
yeah yeah, common pretty smash it up
everybody right now, common everyone
smash it up yeah, when i'm down
i want to smash it up for all the people and for our right to be, to be treated equal
i want to smash it up for all my friends, i hope you stick around until the very end
yeah yeah, you know i wanna smash it up
yeah yeah, you know we gotta smash it up
yeah yeah, everybody wants to smash it up
common everyone right now, yeah
smash it up yeah, when i'm down, yeah
i wanna smash it up

Louise Michel

"La revolució social és el més viu dels meus desigs,
més encara, m'honore a ser
un dels promotors de la Comuna".
Louise Michel.

Lousie Michel va ser una lluitadora francesa, que no sols va defensar la causa de la Comuna de París, amb encesos discursos i desbordant passió, sinó també amb les armes a la mà. Va cursar estudis secundaris a Chaumont, obtenint el títol de mestra. Ja en la cerimònia de graduació, evidencià la seua personalitat desafiant i temerària negant-se a jurar fidelitat a l'Imperi napoleònic, la qual cosa la va obligar a fundar una escola lliure -inspirada en idees radicals, republicanes i anti-eclesiàstiques- per a poder exercir la seua professió. El gran poeta Victor Hugo va ser el seu mestre i conseller, exercint gran influència sobre ella.

La seua vida va ser molt activa: mentre col·laborava en periòdics opositors, seguia cursos nocturns, freqüentava reunions en els centres clandestins dels anarquistes i, a més, era poeta. Un dels seus més eloqüents poemes, escrit aquell 1871 de la Comuna de París, diu així:

Quan la multitud avui muda,
rugisca com l'oceà,
disposada a morir,
la Comuna sorgirà.

Tornarem, multitud sense nombre,
vindrem per tots els camins,
espectres venjadors eixint de l'ombra,
vindrem estrenint-nos les mans.

La mort portarà el pendó;
la bandera negra riçada per la sang;
i, púrpura, florirà la terra,
lliure sota el cel flamant.

En els mesos de març a maig de 1871, la classe obrera conquerí el seu primer òrgan de poder en la història. Aquesta acció de les masses, que sols va poder ser anul·lada amb una forta repressió que durà setmanes deixant més de deu mil morts, va quedar immortalitzada com el primer gran intent dels treballadors de prendre el cel per assalt i construïr un nou ordre social, just i equitatiu.

El 18 de març de 1871, quan els obrers issen la bandera roja en l'ajuntament de París, Louise Michel, amb el seu temperament i entusiasme subversius, adquireix imponents forces, encapçalant la insurrecció. Durant els dos mesos que va durar la Comuna portà una vida ardent de lluita, com a soldat. Incansable, estava en la primera filera o en la rereguarda, contenint aquells que fugien. Va combatre sense cesar; quan descansa el seu batalló, ella s'incorpora a un altre per no voler allunyar-se de la lluita de cap manera. El diari oficial de la Comuna esmenta així la seua acció: "en les fileres del batalló 61 combatia una dona enèrgica; matà a diversos gendarmes i guardians de l'ordre". Animà el Club de la Revolució, les sessions del qual presidí sovint. Conforme a les seues conviccions, abogà per l'ensenyament professional i la creació d'orfelinats laics, cosa que en aquella època resultà una innovació difícil d'acceptar. Com a militant, participà en la I Internacional, fundant la Unió de Dones per a la Defensa de París i l'Ajuda als Ferits.

El 16 de desembre de 1871, Louise apareix davant els jutges demanant la mort. A l'igual que els seus germans de classe, reivindica morir en el camp de Satory on, la nit del 27 de maig, millars van ser massacrats per les tropes de Versalles. Manté una actitud heroica davant el tribunal, exemple de fermesa i convicció revolucionària, rebutjant els advocats designats i presentant la seua defensa personalment: "Pertany sencerament a la Revolució Social. Declare acceptar la responsabilitat dels meus actes (...). El Comisari de la República té raó, ja que, segons sembla, tot cor que bat per la llibertat sols té dret a un poc de plom, exigisc la meua part! Si em deixeu viure, no cessaré de clamar venjança dels meus germans, als assassins de la Comissió de les Gràcies."

Finalment va ser deportada per nou anys a Nova Caledònia, on va ensenyar als natius canaca a pensar la seua llibertat, acompanyant-los en la seua rebel·lió contra el iug colonial francés. Quan torna a París, és penada amb sis anys de presó per encapçalar una manifestació de desocupats que acabà amb amb el trencament de finestres de panaderies i carnisseries. En eixa ocasió portava una bandera negra, que més tard va ser pressa com a símbol de lluita pels anarquistes. Reprèn la seua militància: dóna conferències predicant la idea de l'alliberament per mitjà de la revolució social, en contra de la pena de mort i a favor de la vaga general. Entre 1890 i 1895 va viure a Londres, on va escriure algunes de les seues poesies i novel·les: La Misèria, Els Maleïts, La Filla del Poble, Els Microbis Humans, El nou món i les seues Memòries sobre la Comuna.

Va morir a Marsella en 1905, mentre dictava una conferència davant un auditori obrer. Una multitud va integrar el seguici fúnebre de qui va ser anomenada "la verge roja" i la "Joana d'Arc revolucionària".


* A la primera fotografia d'aquest article va vestida de Guàrdia Nacional. En el judici de desembre de 1871, va declarar, a preguntes de si va vestir com un home, "sols una vegada, el 18 de març; anava vestida de Guàrdia Nacional per a no cridar l'atenció".

Una dedicatòria especial...

... a Avispado, que un dia com avui, fa vint-i-cinc anys, va acabar amb la vida de Paquirri. Tota una efemèride per a recordar.


La lletra:

Un tipo delante de mí,
no para de hacer el idiota,
lleva un trapo en sus manos
que mueve pa' los laos.
¡Que atontao!
Algo corroe mi interior,
que me sube la adrenalina,
y una voz suave me empieza a susurrar:

¡¡Motxalo!!, me dice: ¡Motxalo!

Parece que quiere jugar,
pues va a tener su merecido
me han jodido la siesta
y me kieren marear...
¡De eso ni hablar!

Cuando paso por sus costaos,
toda la gente se emociona,
haber si hay suerte
y le engancho alguna vez,
la peña se va a volver loca.

Mira el pringao que txulo va,
lo empitono y le meto una corná,
le he atravesado el pecho
y se oye una ovación.

¡Que ilusión!

No sé cuando, alguien me contó,
si alguna vez te quieren torear,
síguele el juego,
y a la menor ocasión...
¡Motxalo!, me dijo: ¡Motxalo!
me dijo ¡Mátalo!

diferència i repetició a les ones hertzianes

Este matí he visitat els estudis de la Cadena Ser de València per tal de participar en la tertúlia dels dissabtes sobre la blogosfera valenciana. Ho he fet junt amb Marina, autora del blog "Què divertit lo que escric quan estic quan estic avorrit" i l'experiència ha sigut molt gratificant. Us deixe l'arxiu, a vore què us sembla.

El proletariat

El dijous passat un grup de bloggers vam celebrar el II Blog i Birres a La Bodegueta de Benimaclet. La nit ens va deportar algunes sorpresses agradables en forma de debat polític i inclús, en forma d'acalorades discussions en determinats moments. Concretament recorde una, amb un militant d'un partit d'esquerres i nacionalista (diguem-li "X"), sobre la base social que havia de conformar eixe tipus de partit. El company partia de l'afirmació que la base social del seu partit i, entenc que de l'esquerra en general, eren altermundistes, feministes, gais i lesbianes, etcètera, i que cap a ells anava adreçat el seu missatge. Per tant, la base social per a ell havia deixat de tenir un component materialista, per a passar a tindre exclusivament un component identitari. La pregunta era... i què passa amb el proletariat? Doncs senzillament, no entrava dins dels seus plans. El component materialista, senzillament, havia desaparegut per art de màgia. Açò, que des del meu punt de vista és una gran errada, com ja ens ha fet veure la crisi sistèmica en la que estem immerses, se sustenta en una interpretació conceptual molt restringida del concepte "proletariat".

I per a explicar-me, recuperaré a Antonio Negri i a Michael Hardt. La qual cosa espere que no us escandalitze massa. Ja al primer llibre d"Imperi" diuen:

"La composició del proletariat s'ha transformat, i amb això deu canviar també la nostra comprensió del mateix. En termes conceptuals, entenem el proletariat com una ampla categoria que inclou tots aquells el treball dels quals esta directament o indirecta explotat pel capitalisme i subjecte a les normes de producció i reproducció del mateix. En l'era prèvia la categoria del proletariat es centrava, i per moments estava efectivament subsumida, en la classe treballadora industrial, la figura paradigmàtica de la qual era el treballador baró de la fàbrica massiva. A eixa classe treballadora industrial se li assgnava amb freqüència el paper principal sobre altres figures del treball (tals com el treball camperol i el treball reproductiu), tant en les anàlisis econòmiques com en els moviments polítics. Avui en dia eixa classe quasi ha desaparegut de la vista. No ha deixat d'existir, però ha estat desplaçada de la seua posició privilegiada en l'economia capitalista i la seua posició hegemònica en la composició de classe del proletariat. El proletariat ja no és el que era, però açò no significa que s'haja desvaït. Significa, al contrari, que ens enfrontem una altra vegada amb l'objectiu analític de comprendre la nova composició del proletariat com una classe.

El fet que baix la categoria del proletariat entenem a tots aquells explotat per i subjectes a la dominació capitalista no indica que el proletariat és una unitat homogènia o indiferenciada. Està, pel contrari, tallada en diverses direccions per diferències i estratificacions. Alguns treballs són assalariats, altres no; alguns treballs estan limitats dintre de les parets de la fàbrica, altres estan dispersos per tot l'ilimitat terreny social; alguns treballs es limiten a vuit hores diàries i quaranta hores setmanals, altres s'expandeixen fins ocupar tot el temps de la vida; a alguns treballs se'ls asigna un valor mínim, a altres se'ls exalta fins el pinacle de l'economia capitalista. (...)

(...) És aquest fet d'estar dintre del capital i sostenir el capital allò que defineix el proletariat com a classe."

* Les negretes són meues.

El debat està servit.

El cos de les dones

Us deixe un documental clar, concís i directe, sobre l'ús que del cos de les dones es fa en la televisió. Tal i com explica la seua realitzadora, Lorella Zanardo, parteix de la constatació que les dones reals estan desapareixent i són remplaçades per una representació grotesca i humiliant. Una pèrdua que considera enorme, doncs la cancel·lació de la identitat de les dones ocórre sota la mirada de tots, però sense que hi haja una reacció adequada, ni tan sols per part de les dones mateixes.

Des del meu punt de vista, és un documental dur, però també necessari, perquè el poder de la televisió i la violència simbòlica que aquest mitjà exerceix contra les dones és tan brutal que sols hi ha una única manera de combatre'l: tancant la tele i obrint els ulls.

Podeu veure EL COS DE LES DONES ací.

One more time

Xe, mira que hi ha bon rotllo en la blogosfera valenciana. Mira que hi ha penya maca i encara no ens coneixem ni la meitat. Fins el dijous, clar. Eixe dia tenim una segona oportunitat per a crear sinèrgies i fer que açò siga la hòstia consagrà. Tota la informació sobre el segon Blog i Birres la teniu ací: http://blogibirres.blogspot.com/

Ciberprotesta

L'alcaldessa de Torrent, Maria José Català, vol fer història, literalment. I si per a això ha de falsejar i manipular dades, tant se val. El trist episodi del canvi de nom de l'avinguda del País Valencià és també producte d'eixe desig tant personal i alhora estúpid. Perquè el govern de Maria José Català serà recordat per la demagògia i la involució democràtica i no, com ella vol aparentar, pel servei a la ciutat i a les torrentines i torrentins.

El deliri del canvi de nom, per cert, continua. De fet, ara comença la segona ronda de les votacions, més surrealista que la primera si cap, ja que s'ha eliminat l'opció de votar presencialment mitjançant urna. Les votacions es faran exclusivament per la web de l'ajuntament, introduint el número del document d'identitat i la data de naixement. Una opció que, com podreu imaginar (i ja s'ha comprovat) dóna la possibilitat de votar per qui et done la gana.

Com diu el Ball de Torrent al Facebook, també es a destacar i molt greu el fet que no es puga fer sentir el teu vot blanc o nul. Només es dona opció a votar per una de les tres opcions.

Aquesta decissió invalida més si cap aquesta farsa de votació, triant mètodes de consulta diferents per a les dues consultes i revallant-la a la més burda de les enquestes d'internet sense control.

En definitiva els únics mecanismes per a expressar la nostra opinió en contra d'aquesta farsa és com a primera opció no votant a l'enquesta, que quantes menys persones hi participem millor, que es demostre una altra vegada més que açó no interessa ningú. I com a segona, fer un mailing massiu a tots els correus dels membres del grup del partit popular.

Per a facilitar-nos este gest, el company ha facilitat una plantilla de mail, tant per als que residim a Torrent com els que ho fan a altres poblacions. Sols heu de copiar i enviar!

PER ALS QUI SOM DE TORRENT:

COPIEU estos correus en el “Per a” del vostre mail:

alcaldia@torrent.es, garciaca@torrent.es,martia@torrent.es, folgadot@torrent.es, rochc@torrent.es, miquels@torrent.es, vilanovaa@torrent.es, monterdea@torrent.es, munozpu@torrent.es, jorgep@torrent.es, gozalvol@torrent.es, oleaqueb@torrent.es, populares@torrent.es, alcaldessa@torrent.es, info@torrent.es, bim@torrent.es, TDIC@torrent.es

ara COPIEU el cos missatge:

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

Estimada alcaldessa, càrrec del Partit Popular o àrea de l ´ajuntament de Torrent:

Soc …........nom i cognoms teus ací..........., visc a Torrent. I m´adrece a vosté per a fer-li arribar el meu malestar per l´iniciativa sobre el canvi de nom de l'avinguda del País Valencià. Breument passe a explicar-li els meus motius.

No em sembla bé el que ha succeït en Torrent, a penes un poc més d'un 1% de la població ha decidit que el nom de L'AVINGUDA, canvie el seu nom. Amb el conseqüent perjuí per a les persones i comerços que residixen en l'avinguda. Entenc que l'alcaldessa està electoral i legalment autoritzada per a canviar el nom de l'avinguda pel que vullga, però no de la forma que s'ha fet. També entenc que ha sigut més bé un mandat del partit popular de la comunitat valenciana que Un Desig DE LA POBLACIÓ DE TORRENT, i no es pot fer d´aquesta manera , almenys NO tractant d'enganyar a la població de Torrent:

• CREANT UNA DEMANDA IRREAL: Segons l´alcaldessa, el desig de canviar la denominació de l'avinguda corresponia a les peticions realitzades per bona part de la població Torrentina, després s'ha demostrat que la totalitat de la població de Torrent (96% del cens electoral) (99% de la població de Torrent) ,no considera açò important.

• CANVIANT UN PROBLEMA PER UN ALTRE: També es va esgrimir que la denominació actual de l'avinguda del país Valencià , generava un rebuig i podia resultar feridor per a una part de la població, després resulta que se'ns oferix canviar un nom feridor per a una part de la població per un altre igual de feridor per a una altra part de la població (avinguda del regne de valència), negant el consens , cosa que pot originar nous canvis en el futur.

•MANIPULANT: quan t'acostaves a votar, tènies per a triar entre 11 opcions, NO ENTRE DOS com ens han fet creure, després. Per a això hi ha les segones voltes, la primera tènia que haver sigut triar entre dos : SI O NO, i en segona voltasi haguera guanyat el sí, triar el nom.

•SENSE TRANSPARÈNCIA: sense l'existència d'interventors que certifiquen la transparència del procés, permetent després de l'avís de delegació del govern que de la nit al dia s'òbriguen les urnes per a canviar el cartell de dins, sense cap supervisió, per part dels regidors de resta de partits i permetent canviar vots al seu capritx o ficant de més .

•ES UNA VOTACIÓ INVALIDA: ací ve el més greu. En qualsevol administració , no considerat bananera o dictatorial, s'haguera declarat invalida esta votació, ja que quan es va obrir i van comptabilitzar els vots de les urnes, HAVIEN 85 VOTS MES QUE PERSONES HAVIEN VOTAT. Estem a una administració bananera estimats senyors del pp?.

•AMAGANT INFORMACIÓ ALS MITJANS: DE COMUNICACIÓ posteriorment he pogut llegir en mitjans , amb la informació enviada pel gabinet de premsa de l'ajuntament com l'opció més votada era el sí, quan clarament l'opció mes votada era el no, ja no entrea discutir que amaguen el fet que hi ha mes vots que persones.

•SENSE PUBLICITAR L'ENQUESTA: no entenc com els mateixos dies en què es coneixien estes dades l'alcaldessa es va gastar els diners públics informant a tota la població via carta , que es van a canviar els vidres de la fatxada de l'ajuntament (que només afecta l'ajuntament) , i no es va gastar eixos mateixos diners a informar d'un fet que afectarà econòmica i personalment a les persones i comerciants que residixen en l'avinguda.

•SENSE DOTAR RECURSOS PER AL CANVI: tampoc entenem que ja que ha sigut una decisió del propi ajuntament no destine partides de diners per a ajudar els comerciants i ciutadans en el canvi, mitjançant subvencions per al material que s´ha de canviar.

•COBRINT-SE LES ESQUENES: en altres poblacions que recentment han decidit realitzar canvis dels seus carrers amb este nom (curiosament governades pel PP, també), han optat per fer-ho via votació en el ple, assumint les conseqüències directament, no tractant de conferir a la decisió un revestiment de democràcia, per a després esgrimir la frase de: ES VA DECIDIR DEMOCRATICAMENTE O TORRENT HO VA VOLER.

•INCITANT AL FRAU MASSIU: ara amb la segona votació que es realitza exclusivament per internet sense control de cap funcionari , és possible que una persona vote per varies coneixent el DNI i la data de naixement.

Per tot açò considere que esta votació no és vàlida. I a causa de l'escàs interés de la població de Torrent es deuria desistir en l'intent de canviar el nom de l'avinguda. Polítics de la seua formació (i l´alcaldessa mateixa) han criticat Zapatero amb lleis com la de l'avortament o la igualtat per considerar-les cortina de fum, i ara ella fa el mateix , crea una necessitat on no n'hi ha, i deixa de centrar i destinar recursos on fan falta: millora de la situació financera de l'ajuntament, ajuda a empreses del nostre municipi a superar la crisi, mesures de foment i planificació econòmica, actuacions en el polígon per a la seua millora, construcció de noves inversions (ampliació de parc central, noves dependències culturals com un teatre modern, etc…), pressió perquè es destinen recursos al nou hospital que en 2009 han sigut 0 Euros, etc..

VOLEM UNA PRIMERA EDIL QUE ES DEDIQUE A GESTIONAR ELS PROBLEMES DE LA NOSTRA CIUTAT I NO A GENERAR-LOS D'ON NO EXISTIXEN QUE PER AIXÒ VA SER TRIADA QUE ES DEIXE DE FAVADES I ES CENTRE EN PRENDRE MESURES QUE AJUDEN A LA POBLACIÓ NO QUE LI COMPLIQUE MÉS LA VIDA.


PER ALS QUI NO SOU DE TORRENT:

COPIEU estos correus en el “Per a” del vostre mail:

alcaldia@torrent.es, garciaca@torrent.es, martia@torrent.es, folgadot@torrent.es, rochc@torrent.es, miquels@torrent.es, vilanovaa@torrent.es, monterdea@torrent.es, munozpu@torrent.es, jorgep@torrent.es, gozalvol@torrent.es, oleaqueb@torrent.es, populares@torrent.es, alcaldessa@torrent.es, info@torrent.es, bim@torrent.es, TDIC@torrent.es

ara COPIEU el cos missatge:


Estimada alcaldessa, càrrec del Partit Popular o àrea de l ´ajuntament de Torrent:

Soc …........nom i cognoms teus ací...........,i no visc a Torrent. Però m´adrece a vosté per a fer-li arribar el meu malestar per l´iniciativa sobre el canvi de nom de l'avinguda del País Valencià de Torrent. Ha demostrat el seu partit i l´equip de govern encapçalat per l´alcaldessa Mª José Català Verdet un comportament gens democràtic que ha traspassat el seu terme municipal. Breument passe a explicar-li els meus motius.

No em sembla bé el que ha succeït en Torrent,a penes un poc més d'un 1% de la població ha decidit que el nom de L'AVINGUDA, canvie el seu nom. Amb el conseqüent perjuí per a les persones i comerços que residixen en l'avinguda. Entenc que l'alcaldessa està electoral i legalment autoritzada per a canviar el nom de l'avinguda pel que vullga, però no de la forma que s'ha fet.

També entenc que ha sigut més bé un mandat del partit popular de la comunitat valenciana que Un Desig DE LA POBLACIÓ DE TORRENT, i no es pot fer d´aquesta manera , almenys NO tractant d'enganyar a la població de Torrent:

• CREANT UNA DEMANDA IRREAL: Segons l´alcaldessa, el desig de canviar la denominació de l'avinguda corresponia a les peticions realitzades per bona part de la població Torrentina, després s'ha demostrat que la totalitat de la població de Torrent (96% del cens electoral) (99% de la població de Torrent) ,no considera açò important.

• CANVIANT UN PROBLEMA PER UN ALTRE: També es va esgrimir que la denominació actual de l'avinguda del país Valencià , generava un rebuig i podia resultar feridor per a una part de la població, després resulta que se'ns oferix canviar un nom feridor per a una part de la població per un altre igual de feridor per a una altra part de la població (avinguda del regne de valència), negant el consens , cosa que pot originar nous canvis en el futur.

•MANIPULANT: quan t'acostaves a votar, tènies per a triar entre 11 opcions, NO ENTRE DOS com ens han fet creure, després. Per a això hi ha les segones voltes, la primera tènia que haver sigut triar entre dos : SI O NO, i en segona voltasi haguera guanyat el sí, triar el nom.

•SENSE TRANSPARÈNCIA: sense l'existència d'interventors que certifiquen la transparència del procés, permetent després de l'avís de delegació del govern que de la nit al dia s'òbriguen les urnes per a canviar el cartell de dins, sense cap supervisió, per part dels regidors de resta de partits i permetent canviar vots al seu capritx o ficant de més .

•ES UNA VOTACIÓ INVALIDA: ací ve el més greu. En qualsevol administració , no considerat bananera o dictatorial, s'haguera declarat invalida esta votació, ja que quan es va obrir i van comptabilitzar els vots de les urnes, HAVIEN 85 VOTS MES QUE PERSONES HAVIEN VOTAT. Estem a una administració bananera estimats senyors del pp?. •

•AMAGANT INFORMACIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ: posteriorment he pogut llegir en mitjans , amb la informació enviada pel gabinet de premsa de l'ajuntament com l'opció més votada era el sí, quan clarament l'opció mes votada era el no, ja no entrea discutir que amaguen el fet que hi ha mes vots que persones.

•SENSE PUBLICITAR L'ENQUESTA: no entenc com els mateixos dies en què es coneixien estes dades l'alcaldessa es va gastar els diners públics informant a tota la població via carta , que es van a canviar els vidres de la fatxada de l'ajuntament (que només afecta l'ajuntament) , i no es va gastar eixos mateixos diners a informar d'un fet que afectarà econòmica i personalment a les persones i comerciants que residixen en l'avinguda.

•SENSE DOTAR RECURSOS PER AL CANVI: tampoc entenem que ja que ha sigut una decisió del propi ajuntament no destine partides de diners per a ajudar els comerciants i ciutadans en el canvi, mitjançant subvencions per al material que s´ha de canviar.

•COBRINT-SE LES ESQUENES: en altres poblacions que recentment han decidit realitzar canvis dels seus carrers amb este nom (curiosament governades pel PP, també), han optat per fer-ho via votació en el ple, assumint les conseqüències directament, no tractant de conferir a la decisió un revestiment de democràcia, per a després esgrimir la frase de: ES VA DECIDIR DEMOCRATICAMENTE O TORRENT HO VA VOLER.

•INCITANT AL FRAU MASSIU: ara amb la segona votació que es realitza exclusivament per internet sense control de cap funcionari , és possible que una persona vote per varies coneixent el DNI i la data de naixement.

Per tot açò considere que esta votació no és vàlida. I a causa de l'escàs interés de la població de Torrent es deuria desistir en l'intent de canviar el nom de l'avinguda. Polítics de la seua formació (i l´alcaldessa mateixa) han criticat Zapatero amb lleis com la de l'avortament o la igualtat per considerar-les cortina de fum, i ara ella fa el mateix , crea una necessitat on no n'hi ha, i deixa de centrar i destinar recursos on fan falta: millora de la situació financera de l'ajuntament, ajuda a empreses del nostre municipi a superar la crisi, mesures de foment i planificació econòmica, actuacions en el polígon per a la seua millora, construcció de noves inversions (ampliació de parc central, noves dependències culturals com un teatre modern, etc…), pressió perquè es destinen recursos al nou hospital que en 2009 han sigut 0 Euros, etc..

TORRENT ES MEREIX UNA PRIMERA EDIL I UN EQUIP DE GOVERN QUE ES DEDIQUEN A GESTIONAR ELS PROBLEMES DE LA NOSTRA CIUTAT I NO A GENERAR-LOS D'ON NO EXISTIXEN QUE PER AIXÒ VA SER TRIADA QUE ES DEIXE DE FAVADES I ES CENTRE EN PRENDRE MESURES QUE AJUDEN A LA POBLACIÓ NO QUE LI COMPLIQUE MÉS LA VIDA.

Jesús Lizano

Poeta, llibertari, heterodox i un heretge de la vida i el llenguatge. L'obra de Jesús Lizano és una de les més originals i transgressores de la poesia contemporània en castellà i, a pesar o precisament per això, la seua obra pot considerar-se quasi inèdita pel desconeixement existent sobre ella.

D'aquesta manera presenta l'editorial Virus un títol de poesia que publicaran en breu, Lizanote de la acracia o la conquista de la inocencia, que inclourà aquesta meravella:

Creo en Pablo Picasso y en Ionesco,
en Gogh, en Schönberg, en Albert Camús,
en Federico Nietzsche y en Jesús,
no el santo, el libertario, ¡el juglaresco!

En Stirner, el único, el grotesco,
en la peste, en los sueños, en la pus,
en Wagner, en la náusea, en los ubús,
creo en todo lo solo y quijotesco.

Creo en Sade, ¡que Sade desenvaine!,
en Chopin, en Dalí, en la juglaría,
creo en todo el que luche y, al fin, pierda.

En Kafka, en lo mamífero, en Verlaine,
en Chico, en Groucho, en Harpo, en la alegría.
¡Creo en la poesía y en la mierda!

Una afirmació científicament comprovada

"A Espanya els mitjans de comunicació no són tals, sinó mitjans d'adoctrinament de masses al servei del gran capital"

Daniel Lacalle (El Viejo Topo n. 260)

No comments

No em resistisc a publicar un correu que m'ha enviat l'amic Pau C. amb la resposta que ha donat Vargas Llosa a un dels lectors en el xat de El País.

¿Qué culpa tiene USA en el empobrecimiento de Latinoamérica?

Ninguna. La gran responsable de la pobreza de América Latina ha sido la mala política de los gobiernos latinoamericanos, por sus prácticas corruptas, por su incapacidad para atraer inversiones y generar confianza en sus propios ciudadanos a fin de que ahorren, inviertan, creen empresas y trabajen con una perspectiva de largo plazo. América Latina no progresará mientras no renuncie a esa actitud del avestruz, de buscar culpables para sus propios errores. Lo que ha ocurrido en los países asiáticos es el ejemplo que los latinoamericanos debemos seguir si queremos salir del subdesarrollo.

Un pensament

En veure que el suposat diari progressista Público ha publicat una enquesta en la qual la pregunta és: ¿Qué impuestos indirectos subirías? m'ha vingut a la ment el que va dir una vegada John K. Galbraith respecte a la política fiscal que s'ha aplicat als Estats Units i a la Unió Europea des de Reagan i Thatcher:
"És la revolució dels rics contra els pobres".